-
Al novembre d'aquest any convoca el Concili de Clermont per debatre l'assumpte de les croades.
El Concili va durar des del 18 fins al 28 de novembre de 1095, i van assistir uns 300 clergues de tot França. -
La primera croada va iniciar el complex fenomen històric de campanyes militars, peregrinacions armades i assentament de regnes cristians que van buscar recuperar les terres perdudes segles enrere davant l'avanç musulmà.
-
El setge de Jerusalem va tenir lloc entre el 7 de juny i el 15 de juliol de 1099 durant la Primera Croada. Els croats van aconseguir penetrar i conquerir la ciutat santa de Jerusalem que estava en mans del califat fatimí d'Egipte.
-
Va ser un dels més famosos ordes militars cristians de l'edat mitjana. És va mantenir actiu durante poc menys de dos segles. Va ser fundat el 1118 o 1119 per nou cavallers francesos liderats per Hugues de Panys després de la primera croada.
-
A mitjans de maig van sortir d'Anglaterra els primers contingents, compostos de croats flamencs, frisios, normands, anglesos, escocesos i alguns alemanys. Cap rei ni príncep dirigia a aquestes tropes; Anglaterra estava en aquells dies dominada per l'anarquia. Van fer escala a les costes gallegues, pelegrinant a Santiago de Compostel·la on van celebrar la festa de Pentecostes (8 de juny).
-
va ser la Segona de les Croades a Terra Santa. Va ser convocada pel Papa Eugeni III el 1145 com a Resposta a La caiguda del Comtat d'Edessa l'any anterior, escoltant les peticions d'auxili que li arribaven des dels estats croats de l'Llevant fundats durant la primera croada.
-
A Jerusalem l'objectiu de la croada es va dirigir ràpidament cap a Damasc, el blanc desitjat del rei Balduí III de Jerusalem i dels cavallers templers. A Conrad III ja se li havia convençut de la necessitat de participar en aquesta expedició. Quan va arribar LLuis VII, l'Haute Cour es va reunir a Acre el 24 de juny.
-
Els croats van decidir atacar Damasc des de l'oest, on les hordes els facilitaven un constant aprovisionament de queviures. Van arribar el 23 de juliol, amb l'exèrcit de Jerusalem a l'avantguarda, seguit per Lluis VII, i, a continuació, Conrad III, a la retaguarda.
-
Va ser aquest últim ultratge de Reinaldo el que va decidir a Saladi a atacar definitivament als cristians en els actuals Alts de Golan. Després acampar a l'est del campament cristià, Saladí va decidir atacar la ciutat de Tiberíades al 1187
-
també coneguda com la Croada dels Reis, va ser un intent dels líders europeus per reconquerir la Terra Santa de mans de Salah ad-Din Yusuf ibn Ayyub, conegut en espanyol com Saladí. Va ser un èxit parcial, però no va arribar al seu objectiu últim: la conquesta de Jerusalem.
-
L'ancià emperador del Sacre Imperi Romà Germànic, Federico I Barbarroja, va respondre immediatament a la crida. Va prendre la creu a la catedral de Mainz el 27 de març de 1188 i va ser el primer rei a partir cap a Terra Santa, al maig de 1189
-
Després de la conquesta d'Acre, Ricardo va decidir marxar contra la ciutat de Jaffa, des d'on podria llançar un atac contra Jerusalem. El 7 de setembre de 1191, en Arsuf, uns 45 km a nord de Jaffa, Saladí va atacar a l'exèrcit de Ricardo.
-
va ser una expedició militar proclamada pel Papa Innocenci III amb el propòsit de reconquistar Terra Santa, però que va variar el seu rumb i va acabar amb la conquesta i saqueig de Constantinopla -capital de l'Imperi bizantí- pels croats, que van establir l'efímer Imperi llatí.
-
Els venecians estaven enemistats amb el rei Emérico d'Hongria per la possessió de Dalmàcia. El regne hongarès havia heretat en 1091 els territoris de Croàcia i Dalmàcia després de la mort del rei Dmitar Zvonimir de Croàcia, ja que la reina vídua Helena d'Hongria va cridar al seu germà el rei Sant Ladislao I d'Hongria, a qui li va atorgar aquestes regions. Considerant-lo un punt estratègic, la República de Venècia sempre va intentar estendre la seva influència sobre aquesta regió
-
Després d'atacar sense èxit les ciutats de Calcedònia i Crisópolis, a la costa asiàtica del Bòsfor, l'exèrcit creuat va desembarcar a Gàlata, a l'altre costat de la Banya d'Or
-
Al març, els croats van deliberar sobre el que convenia fer. Decidits a recuperar la ciutat per la força i a col·locar en el tron a un emperador llatí.
-
El rei hongarès havia coordinat l'empresa amb el duc Leopoldo VI d'Àustria, i esperava acoblar una força combinada amb els dos exèrcits com mai s'havia vist.
-
El missatge de la croada va ser predicat a França pel cardenal Robert de Courçon, encara però, a diferència d'altres croades, no molts cavallers francesos es van unir, ja que estaven lluitant en la croada albigesa contra l'heretgia càtara al sud de França .
-
Oliver de Colònia havia predicat la croada a Alemanya i l'emperador Frederic II va intentar unir-se en 1215. Frederic II era l'últim monarca a què Innocenci volia veure unir-se, ja que havia desafiat al Papat
-
va ser un conjunt d'accions militars provinents d'Europa Occidental per reprendre Jerusalem i la resta de Terra Santa derrotant en primer lloc al poderós estat Ayubí d'Egipte.
-
Federic es va casar amb Yolanda de Jerusalem (també anomenada Isabella), filla de Juan de Brienne (rei nominal de Regne de Jerusalem) i Maria de Montferrat. Per això Federic tenia aspiracions a el tron d'aquest regne, o el que és el mateix, tenia una raó poderosa per intentar recuperar Jerusalem. En 1227, sent ja Papa Gregori IX, Federico i el seu exèrcit van partir de Brindisi cap a Síria, però una epidèmia els va obligar a tornar a Itàlia.
-
Un cop allà, aviat es va veure atrapat per la complicada política de l'Orient Próxim. Federic es va coronar rei de Jerusalem, si bé legalment actuava com regent del seu fill Conrado IV d'Alemanya, nét de Joan de Brienne.
-
La sisena croada va començar el 1228, tan sols set anys després de l'fracàs de la cinquena croada, i va ser un nou intent de recuperar Jerusalem. Finalment els croats van aconseguir reconquistar aquesta ciutat i també Natzaret, Sidó, Jaffa i Betlem.
-
La partida de Jerusalem de Federic, assetjat per greus problemes a Europa i l'expiració de la treva en 1239, suposaria el final de la breu recuperació de Jerusalem per part dels creuats
-
Per fi, Lluís va partir de París el 12 d'agost de 1248, i el 25 de el mateix mes va salpar d'Aigües-Mortes. En aquella època, França era possiblement l'Estat més fort d'Europa, i després de tres anys recollint fons, un poderós exèrcit , estimat en uns vint mil homes ben armats, va partir dels ports de Marsella i Aigues-Mortes en 1248.
-
La setena croada va ser liderada per Lluís IX de França entre 1248 i 1254
-
A l'igual que a la Cinquena Croada, l'atac es centraria en primer lloc a la ciutat de Damietta, que va oferir poca resistència als europeus. Els croats van arribar a les costes egípcies el 5 de juny de 1249 i van conquerir Damieta a l'endemà, mal defensada per la seva guarnició kurda i àrab.
-
El 20 de novembre, Lluís va marxar cap al Caire, deixant una gran guarnició per protegir Damieta. Com les aigües del Nil trigaven a baixar i el terreny es trobava ple de canals i sèquies, l'avanç va ser lent. Els beduïns, assetjaven a més a les hosts del rei francés. El 23 va morir el sultà al-Salih
-
Lluís IX de França, tambe conegut com Ludovico Nono va morir amb 56 anys d'edat a Tunísia. La seva mort, va ser el remat d'una expedició carent de tot el sentit militar, polític i religiós
-
va ser la fallida campanya militar que el rei francès Lluís IX va dur a terme a Tunísia en 1270. L'objectiu, que no es va alcançar, va ser la conversió al cristianisme de l'emir de la ciutat i l'extensió d'aquesta religió
-
Felipe va ser nombrat rei en el 1271, despres de la mort del seu pare. Les croades van acabar amb la firma d'una tregua per 10 anys i 10 mesos el 22 de maig de 1272 en Cesàrea.