-
Period: Mar 22, 1400 to
Edat Moderna
-
Mar 22, 1418
Cupula Catedral De Florencia
ca.wikipedia.org/wiki/Catedral_de_Florència#Hist.C3.B2ria Aquell any, es va organitzar un concurs per projectar una nova cúpula, o duomo, per a la catedral. S'hi van presentar Lorenzo Ghiberti i Filippo Brunelleschi, i aquest darrer va guanyar el concurs amb el seu original disseny octagonal, que permetia aixecar la cúpula sense necessitat de fer servir bastides. -
Apr 13, 1440
david (donatello)
El David de Donatello, és una escultura exempta en bronze de 158 cm , realitzada cap a l'any 1440 (o cap al 1430 segons alguns experts) per encàrrec de Cosme de Mèdici, que la volia situar als jardins del seu palau a Florència -
Mar 30, 1449
Cúpula de la Catedral de Florencia
Aquell any, es va organitzar un concurs per projectar una nova cúpula, o duomo, per a la catedral. S'hi van presentar Lorenzo Ghiberti i Filippo Brunelleschi, i aquest darrer va guanyar el concurs amb el seu original disseny octagonal, que permetia aixecar la cúpula sense necessitat de fer servir bastides. -
Period: Apr 13, 1450 to
invenció de la imprenta
La impremta (o premsa d'impremta) és un dispositiu mecànic que permet fer moltes còpies d'un text en fulls de paper. És també el conjunt de procediments gràfics i de tècniques que concorren en l'elaboració d'una obra impresa. -
Apr 13, 1453
caiguda de Constantinoble
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica. -
Mar 30, 1479
Reis Catolics
Els Reis Catòlics és el títol que van rebre Isabel I de Castella i Ferran II d'Aragó, del Papa Alexandre VI, com a compensació perquè abans havia atorgat el títol de Rei Cristianíssim al Rei de França -
Apr 6, 1479
inici del regne dels Reis Catolics
En casar-se en secret en 1469, van donar origen a la unió de les corones de Castella i Aragó en 1474. Aquest matrimoni va consumar la unitat dinàstica entre Castella i Aragó, però totes dues corones van conservar els propis sistemes d'organització, independents i clars. -
Apr 13, 1484
el naixement de venus
El naixement de Venus és un quadre del pintor italià Sandro Botticelli. Està realitzat en tremp sobre tela. Va ser pintat entre el 1482 i 1486, i actualment es troba a la Galleria degli Uffizi, de Florència. -
Mar 30, 1492
Arrivada de colom a America
Cristòfor Colom (1436/1451[n. 1]-Valladolid, 1506) fou un navegant, cartògraf, almirall, virrei i governador general de les Índies al servei dels Reis Catòlics, conegut internacionalment amb el cognom llatinitzat de Columbus, o adaptat a les diferents llengües. Va explorar les terres del Carib, amb les quals va establir les rutes marítimes i va obrir el camí a la colonització americana. Les terres descobertes per Colom foren anomenades inicialment Índies Occidentals o Nou Món, fins a l'aparició -
Apr 6, 1492
Arribada de Colom a America
Realizó cuatro viajes a tierras americanas. Su primera expedición partió el 3 de agosto de 1492 desde el puerto de Palos de la Frontera (Huelva), llegando a Guanahani (hoy en las Islas Bahamas) el 12 de octubre de dicho año. Este hecho impulsó decisivamente la expansión mundial de Europa y la colonización por varias potencias europeas de gran parte del continente americano y de sus pobladores. -
Mar 30, 1504
david(miguel angel)
El David de Miquel Àngel és una obra renaixentista que es troba a la Galleria dell'Accademia de Florència. Esculpida entre 1501 i principis del 1504 en marbre blanc de Carrara, és, junt amb el Moisès i la Pietat, una de les tres obres més conegudes de Miquel Àngel, i obra mestra de l'art universal. -
Apr 13, 1504
La Gioconda (Leonardo)
La Gioconda o Mona Lisa és una pintura de Leonardo da Vinci, el retrat més famós de la història i, potser, el quadre més famós de la pintura occidental. -
Apr 6, 1517
Les 95 tesis de Luter
El Cuestionamiento de Martín Lutero al Poder y Eficacia de las Indulgencias (publicado en latín como Disputatio pro declaratione virtutis indulgentiarum), más conocido como Las 95 tesis, desafió las enseñanzas de la Iglesia de Roma con respecto a la naturaleza de la penitencia, la autoridad del Papa y la utilidad de las indulgencias. Esta publicación —clavada por Lutero, de acuerdo a la tradición, en las puertas de la Iglesia del Palacio de Wittenberg el 31 de octubre de 1517— comenzaría un deba -
Apr 13, 1517
Les 95 tesis
La Dieta de Worms de 1521 (en alemany: Wormser Reichstag) va ser una assemblea dels prínceps del Sacre Imperi Romanogermànic. Es va desenvolupar a Worms, Alemanya, del 28 de gener al 25 de maig de 1521. Va ser presidida pel recent emperador, Carles V. -
Apr 6, 1519
Carles I emperdaor d'Alemanya
Des de 1518 els protestants alemanys reclamaven la convocatòria d'un concili alemany, i Carles V intentava evitar les diferències entre catòlics i reformistes per poder plantar cara a l'amenaça turca. A la Dieta de Worms de 1521, es va intentar resoldre les disputes, però sense èxit: Martí Luter, a qui l'emperador va permetre que es convoqués a aquesta Dieta, va acusar Roma d'exercir la tirania, i Carles V es va comprometre per escrit a defensar la fe catòlica, fins i tot al preu de les armes. E -
Apr 13, 1521
Conquesta dels imperis asteca i inca
Els asteques o mexiques van constituir un poble de la cultura nahua a la zona de Mesoamèrica que va existir des del segle XII al segle XVI. Van bastir un gran imperi la capital del qual va ser Tenochtitlan, sobre una illa del llac de Texcoco, on avui es troba la ciutat de Mèxic. -
Apr 6, 1522
Primera Volta al mon
La volta al món en vuitanta dies (en francès Le tour du monde en quatre-vingts jours) és una novel·la d'aventures de l'escriptor francès Jules Verne (1828-1905), que fou escrita l'any 1872, el mateix any en que es situa l'acció, i publicada l'any 1873. A la història, Phileas Fogg, de Londres i el seu empleat Passepartout fan un intent de circumval·lar el món en vuitanta dies per una aposta de 20.000 lliures feta amb els seus amics del Reform Club de Londres. Les innovacions tecnològiques del seg -
Apr 6, 1534
anglicanisme a Anglaterra
'Església d'Anglaterra sota Enric VIII va romandre essencialment catòlica en teologia. El papa Lleó X, havia donat el títol de fidei defensor, defensor de la fe, a Enric VIII, principalment pels seus atacs contra el luteranisme. Però, amb el creixement de la fe protestant en el continent poc a poc la doctrina anglicana va ser influenciada pel protestantisme, especialment durant el segle XVII. -
Apr 13, 1545
Concili de trento
El concili de Trento va ser un Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en periodes discontinuats entre 1545 i 1563. Es va celebrar a Trent, una ciutat del nord de la peninsula Itàlica, actualment Itàlia que llavors era una ciutat lliure regida per un príncep-bisbe. -
Apr 13, 1548
carles v a mühlberg
Carles d'Habsburg i d'Aragó, I de Castella i Aragó, V d'Alemanya (Gant, Bèlgica 1500 - Yuste, Càceres 1558 ), príncep d'Astúries (1504-1516), rei de Castella i Lleó, rei de València, rei de Mallorca Aragó i Sicília i comte de Barcelona (1516-1556); rei de Nàpols (1516-1554); Arxiduc d'Àustria (1519-1522); i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic (1519-1556). -
Apr 6, 1563
Concili de Trento
El concili de Trento va ser un Concili ecumènic de l'Església Catòlica celebrat en periodes discontinuats entre 1545 i 1563. Es va celebrar a Trent, una ciutat del nord de la peninsula Itàlica, actualment Itàlia que llavors era una ciutat lliure regida per un príncep-bisbe. -
Govern de Lluis xiva França
Lluís XIV (Saint-Germain-en-Laye, 5 de setembre de 1638 – Palau de Versalles, 1 de setembre de 1715) va regnar com a Rei de França i Rei de Navarra, el tercer de la Casa de Borbó (dins la Dinastia Capeta), des del 14 de maig de 1643 fins a la seva mort. -
colmnata i plaça de sant pere del Vaticà
La columnata de la plaça de Sant Pere, al Vaticà, és la columnata que parteix de la Basílica de Sant Pere, rodeja la plaça de Sant Pere i, com aquesta, és obra de Gian Lorenzo Bernini, que la va construir entre 1656 i 1667 per encàrrec del Papa Alexandre VII.