-
Al segle III després de Crist, els bàrbars de les fronteres del Nord, que venien de Germania, i de l’interior d’Europa. Van anar fent pressió a les fronteres i com l’exèrcit romà havia decaigut molt, van anar conquerint fins que van arribar a Roma i van destituir l’últim Emperador Romà Rómul August.
-
L’aparició i expansió de l’Islam al segle VII és un fenomen de gran transcendència històrica. L’Islam segueix la tradició de les dos grans religions monoteistes que la precedeixen, la jueva i la cristiana, ja que els musulmans creuen també en un únic Déu (anomenat Al·là en àrab).
-
Arriben els musulmans a la península ibèrica i en poc temps es fan amb bona part del territori. La zona sota poder musulmà rebrà el nom de l’Al-Andalus, amb capital a Còrdova.
-
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort.
-
Ramon Berenguer III ocupa definitivament Tarragona i dóna les terres a l’església (van fer una acord amb el papat). Així doncs van repoblar les terres que estaven quasi deshabitades, van arreglar les cases i van oferir protecció als ciutadans contra els musulmans que encara quedaven a Tortosa.
-
El comte Berenguer IV va assetjar la ciutat ajudat dels millors cavallers catalans i dels genovesos, que mai no el deixaven.
-
Una de les dificultats de la conquesta de Lleida era que l'Ebre en aquells temps era navegable fins a Saragossa. Per tant, els musulmans podien acudir fàcilment a l'auxili de la ciutat. D'aquesta manera, el comte de Barcelona i príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, pensà primer conquerir Tortosa, i així tallar el pas d'un possible ajut, i després, com una fruita madura, caigué Lleida .
-
Amb matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó es va concebre la unió dinàstica que s'encarnà en la persona del seu fill, Alfons el Cast.
-
El 5 de setembre de 1229, l'esquadra catalana, composta per 155 naus, 1.500 cavallers i 15.000 soldats, va salpar de Tarragona, Salou i Cambrils, per a conquistar Mallorca a Abú Yahia, el governador almohade semi independent de la illa.
-
Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
-
Campanya militar de conquesta de la ciutat de València i del territori que després havia d'ésser el Regne de València, empresa pel rei Jaume I de Catalunya-Aragó amb l'ajut de tropes catalanes i aragoneses.
-
La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjans del segle XIV , i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea. L'apel·latiu "negra" amb què els coetanis anomenaren la malaltia prové del fet que els afectats presentaven taques fosques a la pell com a conseqüència d'hemorràgies subcutànies.
-
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
-
s'anomena descobriment d'Amèrica a l'arribada d'espanyols comandats per Cristòfor Colom a una illa del mar Carib. Per als indígenes americans no fou un descobriment sinó l'inici d'una invasió.Colom intentava viatjar cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que li portarà a topar-se amb Amèrica el 12 d'octubre de 1492
-
Lluís el Piadós, fill de Carlemany, i Guillem de Tolosa comanden l'exèrcit franc. El setge es prolonga des d'aquell hivern fins a la primavera. El 3 d'abril del 801, rendida per la fam, la ciutat capitula. Carlemany atorga als seus habitants una àmplia carta de llibertats.
-
El 785 les mateixes elits locals que havien capitulat als musulmans, lliuraren la ciutat de Djarunda, que estava governada pel valí de Madinat Barshiluna, Matruh ibn Sulayman,[4] a les tropes de Carlemany, que no va intervenir en la campanya.La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona. Segons l'Alterum Rivipullense, hi hagué intervenció divina en suport dels cristians
