Baixa (15)

LA VELLESA EN LA HISTÒRIA

  • Ciceró

    Ciceró
    El primer tractat filosòfic sobre la vellesa és el de Ciceró (De Senectute). En aquest hi ha un elogi de la vellesa, i descarta la compassió, sinó que mereix respecte i veneració. La vellesa és dignitat assolida (qualitat mentals, virtuts intel·lectuals), l’entén com la perllongació d’una biografia encaminada a aquest objectiu i que li ha aportat amistats en el temps. L’amistat en aquesta etapa és una forma de guanyar a l'aïllament i la solitud.
  • Plató

    Plató
    Té una concepció positiva dels vells. Pensa que és l’etapa en que l’esser humà assoleix les més òptimes virtuts morals: prudència, saviesa, discrecció, bon judici. Això l’habilita per ocupar amb autoritat els càrrecs més alts (públics, administratius, directius, jurisdiccionals, governamentals). Segons Plató la qualitat de vida i virtuts assolides a la vellesa estan determinades per la forma con s’ha anat preparant durant joventut i maduresa
  • Aristòtil

    Aristòtil
    Té una concepció negativa de la vellesa. És una etapa de debilitat, inutilitat per la vida social, és mereixedora de compassió. Entén la malaltia com una vellesa adquirida i la vellesa com una malaltia natural.
  • Sant agustí i Sant Tomàs d Aquino

    Sant agustí i Sant Tomàs d Aquino
    En el període medieval Sant Agustí (Plató + Tradició bíblica) entén el vell com a model de dignitat i saviesa i per tant com a guía d’ensenyament. En canvi S Tomàs d’Aquino (Aristotèlic) subratlla l'egoisme solitari i la decadencia física i moral del vell.
    Pel que fa el Renaixement, hi ha una aversió a tot allò que és vell i caduc, la vellesa com a pas cap a la mort
  • SCHOPENHAUER

    SCHOPENHAUER
    té també visió positiva. Per ell l’avorriment i la malaltia no són símptomes de vellesa. Per exemple l’avorriment només apareix en els que han disfrutat dels plaers dels sentits i vida social, però no han alimentat el seu esperit i les seves forces intel·lectuals.
  • SIMONE DE BEAUVOIR

     SIMONE DE BEAUVOIR
    lla creu que s’ha de lluitat contra la “conspiració del silenci” sobre el tema (sobretot la vellesa femenina, però aplicada a tota ella). Ella critica l'actitud negativa de la societat amb els vells, que fa que aquests siguin al seu torn incapaços de valorar-se i crear el seu propi nínxol existencial.