-
21
La població mundial
A principis del segle XXI, les Nacions Unides van anunciar, de manera simbòlica, que la població mundial
havia aconseguit la xifra de 6000 milions de persones, de les quals la meitat havien nascut en els últims
50 anys i 5/6 parts en tot just dos segles (des del segle XVIII); en aquest sentit, es poden establir tres
fites o dates simbòliques (1750, 1950 i 1975) que marquen tres ritmes de creixement diferents. -
La transició dels països
La transició dels països desenvolupats com la “primera transició
demogràfica”: fins a mitjan segle XVIII, les insuficiències alimentoses i les males condicions higièniques i sanitàries oferien una mortalitat elevada normalment, convertint-se esporàdicament en catastròfica en episodis de fams, guerres i epidèmies. Aquesta alta mortalitat unit a una alta natalitat generaven un règim demogràfic en equilibri el creixement del qual era lentíssim, quasi imperceptible. -
Period: to
Els països
Els països desenvolupats o metafòricament anomenats del Nord són els primers que van completar
aquesta transició entre mitjans del segle XVIII i mitjans del segle XIX, mentre que els països
subdesenvolupats i en vies de desenvolupament, l'anomenat Sud, estan actualment travessant
aquesta transició. -
Period: to
El canvi del règim demogràfic
El canvi en el règim demogràfic i en el ritme de creixement de la població es produiria a Europa
occidental i algunes de les seues prolongacions ultramarines com els EUA, el Canadà o Austràlia a partir
dels progressos de l'agricultura (Revolució agrícola) i dels transports i el comerç dels cereals (Revolució
dels transports) en garantir-se la suficiència alimentària de la població -
Els avanços
Més tard arribarien avanços en higiene, sanitat pública (potabilització d'aigües i construcció del clavegueram) i medicina
que consolidarien el descens de la mortalitat mentre es mantenien altes les taxes de natalitat, les quals començarien a descendir en una fase posterior de la transició, de manera inicial a França a principis del segle XIX (en el context revolucionari) i en la resta d'Europa i prolongacions ultramarines des de mitjans fins a l'últim terç d'aquest segle, com a conseqüència. -
La reducció de la mortalitat infantil i d'una nova manera de vida
La reducció de la mortalitat infantil i d'una nova manera de vida
(industrialització, urbanització i l'ampliació de l'escolarització)que va canviar el sentit econòmic dels fills.A més, també es veuria facilitat per progressos en la tecnologia del cautxú (anticonceptius) que van .El control de natalitat va començar entre les classes mitjanes urbanes i va ser sovint denunciat, com una pràctica nefasta i immoral, va anar difonent-se entre les societats i intensificant-se en el 1er terç del segleXX. -
Segle XXI la població mundial
Dins d'aquesta era podem establir en 1950 un
canvi de ritme en la mesura en què s'experimenta una marcada acceleració en el ritme de creixement,
que converteix a la segona meitat del segle XX en el moment històric de major creixement de la població
humana i que és conegut entre els demògrafs com el “Ràpid.
Per tant, el ritme de creixement s'està
desaccelerant de manera perceptible des de 1975 gràcies al declivi de la fecunditat.
En la segona meitat del segle XXI la població s'estabilitzarà. -
A mitjan segle XX, la transició demogràfica havia culminat als països desenvolupats aconseguint-se nivells baixos de mortalitat i natalitat.
Aquesta última coneixeria un notable repunt en els anys 50i60, especialment intens a AmèricadelNord, conéixcut “babyboom” i que es podia interpretar com una contradicció de la Transició Demogràfica en augmentar la taxa de natalitat,el descens de la natalitat es va reiniciar a mitjan anys 60,hui dia, es considera aquest fet com fenomen passatger,una excepció transitòria generada per condicions particulars de creixement econòmic,plena ocupació i forta mobilitat socialque va seguir a la postguerra. -
Els països subdesenvolupats i en vies de desenvolupament o païsoel Sud (la majoria dels països d'Àsia, Àfrica i Amèrica Llatina)
Són els que, des de mitjan segle XX fins a l'actualitat, es troben
en plena transició demogràfica; en la majoria dels països del Sud aquesta transició no s'ha vist acompanyada d'un desenvolupament econòmic complet, de manera que per a explicar aquesta transició contemporània cal esmentar dos nous factors, la transnacionalització dels avanços mèdics, higiènics i sanitaris pel que fa al descens de la mortalitat i les polítiques de població pel que fa al descens de la natalitat. -
L'actualitat
la transició demogràfica s'ha completat als països desenvolupats o del Nord, això és, per la qual cosa ens referim a ells com a poblacions post-transicionals, les quals es caracteritzen per un gran desenvolupament econòmic, encara que amb diferències entre països, per un lent creixement poblacional i, a vegades, estancament, baixa mortalitat i elevada esperança de vida, envelliment de la població, baixa fecunditat (i, per tant, natalitat), feble nupcialitat i forta immigració de l'exterior. -
Hui dia, sabem que aquest fet va ser una cosa transitòria
Ja que, des de mitjan anys 70, s'ha produït un
descens de la natalitat que s'ha traduït en una desacceleració del creixement de la població mundial
que acabarà reequilibrant-se o estabilitzant-se en la segona meitat del segle XXI. -
L'actualitat
Encara que les seues taxes de mortalitat continuen descendint, els països del Sud encara no han arribat als nivells dels del Nord, mostra d'això és que les malalties transmissibles , com la malària, la tuberculosi, les diarrees, les galteres i la SIDA, continuen sent la primera causa de mort a causa de la persistència de les males condicions de vida, a les deficiències sanitàries i l'impacte dels conflictes armats. -
Fins hui en dia
Va sorgir així una nova realitat migratòria, amb noves àrees d'emigració i immigració,que ha sigut definida com una mundialització de les migracions internacionals, la qual cosa pot veure's com un correlat de la globalització en el terreny de la mobilitat humana. Una conseqüència negativa d’açò als països receptors és el temor,de determinats sectors socials, a la inintegrabilitat dels immigrants i, per tant,al fet que es puga perdre l'homogeneïtat o cohesió social i la pròpia identitat nacional.
