-
ESPANYA DIRECCIÓ AL MARROC
L'any 1906, a Espanya li van cedir el nord d'Àfrica i es va començar a endinsar cap als territoris Marroquins; concretament al RIF.
Un cop allà van intentar apoderar-se dels interessos econòmics i volien restaurar el prestigi de l'exèrcit. PD: LAIA, T'HE COL·LOCAT LA DATA D'AQUEST FET MAL POSADA, JA QUE SINÓ NO ES PODIA VEURE L'EIX CROONOLÓGIC MASSA BE. PERÒ EN EL TEXT HI DIU LA DATA CORRECTA (1906). -
ATAC DE LES TRIBUS BERBERS I VICTÒRIA DEL RIFRENYS AL BARRANC DEL LLOP
Aquests fets van descontentar molt a les tribus Berbers, les quals van començar els atacs cap als militars espanyols; de fet, els rifenys guanyen en una petita guerra contra els espanyols, la qual es va dur a terme al Barranc del Llop. -
INCREMENT DE LES TROPES RESEVISTES
Després de l'atac i la victòria dels berbers, els espanyols decideixen incrementar el nombre de militants al Marroc, decisió en la qual comptaven amb el suport del govern; qui va enviar tropes reservistes cap al nord d'Àfrica. En aquestes tropes la majoria dels homes eren pares de família o bé homes casats. De fet, únicament els homes rics eren capaços d'escaquejar-se de les tropes. -
PRIMERES PROTESTES
Un cop les famílies i els homes sdabien que havien d'embarcar cap al Marroc sense la certesa de que tornaries. Van decidir començar a revoltar-se per tal d'intentar canviar el seu rumb. -
EMBARCACIÓ DE LES TROPES RESERVISTES
Les envarcacions de les tropes van provocar que les famílies i amics dels homes que havien d'anar cap al Marroc, en contra de la seva voluntat; es comencessin a revoltar a través d'un important moviment de protesta popular anomenat LA SETMANA TRÀGICA. Aquesta protesta va començar el 18 de juliol de 1909 després de les embarcacions de les tropes reservistes al port de Barcelona. -
PLANTEJAMENT DE VAGA DELS ANARQUISTES
Els protestants, per sort, comptaven amb el suport anarquista, socialista i republicà. De fet, els anarquistes (la solidaritat obrera) va fer una crida a la vaga general, en la qual es van incorporar la UGT i els republicans. -
DECLARACIÓ DE LA VAGA GENERAL
Finalment es declara la vaga general pel dia 26 de juliol de 1909. -
VAGA GENERAL
Durant la vaga general de la Setmana Tràgica, pronunciada per el sindicat anarquista. Es van fer actes vandàlics com les barricades, els enfrontaments dels manifestants en contra de les forces de l'ordre i l'incendi de més de vuitanta establiments religiosos. -
Period: to
SETMANA TRÀGICA
-
COMENÇEN ELS ALDARULLS: BARRICADES
Durant la vaga general de la Setmana Tràgica, es van fer actes vandàlics com les barricades, els enfrontaments dels manifestants en contra de les forces de l'ordre i l'incendi de més de vuitanta establiments religiosos. -
COMENÇEN ELS ALDARULLS: INCENDIS
Durant la vaga general de la Setmana Tràgica, es van fer actes vandàlics com les barricades, els enfrontaments dels manifestants en contra de les forces de l'ordre i l'incendi de més de vuitanta establiments religiosos -
ESTAT DE GUERRA
A tots aquests fets, les autoritats varen declarar l'estat de guerra a Catalunya i van enviar reforços per tal de controlar i reprimir els manifestants. -
RADICALITZACIÓ DEL PROCÉS
Aquesta repressió va dur a terme el final de la Setmana Tràgica, i amb aquest mes de cent morts, tres-cents ferits i cent edificis destruïts; un cop Catalunya va entrar en el període de repressió els reforços assumits, van detenir a més de cent persones, van condemnar a mort a disset de les quals cinc en van ser assassinades (entre elles trobem a FERRER GUÀRDIA). Fets que van portar a la radicalització del procés. -
S'ESTABLEIX LA CALMA A LA POBLACIÓ CATALANA
Els soldats començen a omplir els carrers de militars els quals controlaven que no es fromés cap aldarull, el qual els pogués perjudicar. Es llavors quan la situació manifestant es comença a calmar i, de fet, poc a poc es van reobrint les empreses i els comenrços anteriorment tancats. -
FRACÀS DELS MANIFESTANTS
La calma que van dur les forçes militars van provocar el rediment de les foçes protestants i amb aixó el fracàs dels obrers. -
LA NOVA "NORMALITAT" I LES CONSEQÜÈNCIES POLÍTIQUES
La Setmana Tràgica i la repressió porta conseqüències polítiques, entre elles la fi dels partits dinàstics i la caiguda de Maura al govern.
El rei intentà resoldre les corts i entregar el govern a Canalejas, però no funcionen, aquesta debilitat dels partits dinàstics porta a Catalunya a la reorganització de l'oposició on el republicanisme es va enfrontar contra el Partido Liberal; el partit Lerrouxista perd molts obrers que passen a la CNT; i es va trencar la coalició de la societat catalana.
