-
Triomf electoral de la coalició d'esquerres
-
Estatut de Núria
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya i anomenat popularment Estatut de Núria, fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià, i aprovat en referèndum pel 99% dels votants. -
Aprovació de la Constitució 1931
El 9 de diciembre de 1931, el Presidente de las Cortes, Julián Besteiro, promulgó la Constitución de la Segunda República española. Se ha dicho que esta Constitución no fue mejor ni peor que las anteriores que España había conocido o que sus contemporáneas vigentes en Europa. Sin embargo, aquella Constitución recogió las ilusiones colectivas que suscitó el cambio de régimen político en España. -
Eleccions Municipals
Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 celebrades a Espanya estaven plantejades, de fet, com un plebiscit de la monarquia d'Alfons XIII. El resultat, quantitativament favorable a l'opció monàrquica però amb una victòria dels republicans a les grans ciutats, va ser interpretat com una pèrdua de confiança en la monarquia i el rei va renunciar i marxà d'Espanya dos dies després. -
Period: to
Període Constituent
Govern Provisional Niceto Alcalá Zamora president -
Period: to
Bienni Reformista
l'Esquerra al govern Manuel Azaña President del govern i Niceto Alcalá Zamora com a Cap de govern -
Proclamació de la 2a República
Després de la dimissió de Primo de Rivera, la situació política s’anava deteriorant progressivament. Va arribar el general Berenguer, període de la “dictablanda”. A les eleccions muncipals van triomfar els candidats republicans i socialistes a les grans ciutats. Els pobles agrícoles, van sortir els monàrquics. Finalment, després de diverses manifestacions, Els partits signants del Pacte de Sant Sebastià formen un govern provisional i es proclama la Segona República. -
Period: to
Generalitat de Catalunya Provisional
President Francesc Macià -
Dissolució de la Companyia de Jesús
L'article 26 de la Constitució del 1931, entre altres qüestions relatives a l'Església i la religió, declarava suprimides aquelles ordres religioses que en els seus estatuts incloguessin el vot d'obediència a una autoritat diferent de la llegítima de l'Estat. Els seus béns havien de ser nacionalitzats i dedicats a fins benèfics i docents. -
Intent Cop d'Estat de SanJurjo
El 10 d'agost de 1932 el general José Sanjurjo, que havia declarat la seva lleialtat al nou govern democràtic el 1931, es va aixecar contra la República a Sevilla. El cop de Sanjurjo va fracassar però el fet exemplificava el creixent descontentament dintre del si de les forces armades contra els avenços socials i les minses llibertats nacionals dels pobles de l'Estat (un dels motius del cop va ser l'aprovació de l'Estatut de Catalunya). Sanjurjo va ser empresonat. -
Estatut d'Autonomia de Catalunya
L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 1932, oficialment Estatut de Catalunya fou el primer estatut d'autonomia redactat a Catalunya. De caràcter sobiranista, l'estatut fou impulsat pel llavors president de la Generalitat, Francesc Macià,
L'avantprojecte de l'Estatut va ser enllestit el 20 de juny de 1931 a Núria (Ripollès),i l'Estatut fou aprovat al Parlament espanyol el 9 de setembre de 1932, després de ser fortament retallat per les Corts espanyoles. -
Sublevació de minares a l'Alt Llobregat
Es va produir entre els dies 18 i 23 de gener de 1932 i que va tenir un seguiment important als sectors miner i tèxtil.
La protesta arribà a les mines de Fígols.
Iniciada la vaga general revolucionària, el moviment es propagà cap a altres poblacions mineres com Balsareny, Sallent, Cardona i Súria, on els vaguistes es feren els amos de la situació. La resposta fou una dura repressió que va castigar fins i tot el revolucionari espanyol Buenaventura Durruti. -
Llei de Reforma Agrària
La Llei de Reforma Agrària d'Espanya de 1932, promulgada el 9 de setembre, va ser un dels projectes més ambiciosos de la Segona República perquè pretenia resoldre un problema històric: la tremenda desigualtat social que existia en la meitat sud d'Espanya on al costat dels latifundis propietat d'uns milers de famílies, gairebé dos milions de jornalers sense terres vivien en condicions miserables. -
Period: to
Catalunya Autònoma
Francesc Macià i Lluís Companys -
Period: to
Catalunya Autònoma
Catalunya disposa d'un Estatut i una Generalitat que per fi té un paper polític real, el president de la Generalitat es Macià, l'avi i Quan mor al 1933 el relleva Lluís Companys. -
Les Eleccions al Parlament de Catalunya
Les eleccions van ser convocades el 25 d'octubre pel govern provisional de la Generalitat de Catalunya, presidit per Francesc Macià.Van ser convocats a votar tots els homes catalans majors de 25 anys. -
Insurreccions Anarquistes
La insurrecció anarquista de gener de 1933, també coneguda com la revolució de gener de 1933, va ser la segona de les insurreccions dutes a terme per la Confederació Nacional del Treball (CNT) a Espanya durant la Segona República. La primera va ser la insurrecció anarquista de l'Alt Llobregat el gener del 1932, i la tercera va ser la insurrecció anarquista del desembre del 1933. -
Incidents de Casas Viejas Cadis
Els successos de Casas Viejas van tenir lloc entre el 10 i el 12 de gener de 1933 a la petita localitat de Casas Viejas, a Cadis, i constitueixen un dels fets més tràgics de la Segona República Espanyola. Va obrir una enorme crisi política al primer bienni de la República i va ser l'inici de la pèrdua de suports polítics i socials que conduiria mesos després a la caiguda del govern republicanosocialista de Manuel Azaña i al triomf de les dretes a les eleccions del novembre del 1933. -
Period: to
Bienni Conservador
Partido Radical de Alejandro Lerroux i la CEDA José Maria Gil Robles fan un govern de coalició -
Creació de la CEDA
La Confederació Espanyola de Dretes Autònomes (CEDA) va ser una coalició espanyola de partits catòlics i de dretes durant l'etapa de la Segona República. Des del moment mateix de la seva constitució, el 1933, es va presentar com a alternativa de dretes i d'ordre al Govern ia les coalicions republicanosocialistes. -
Fundació de Falange Española
Falange Espanyola (FE) va ser un partit polític espanyol d'ideologia feixista fundat el 29 d'octubre de 1933 per Alfonso García Valdecasas, Julio Ruiz d'Alda i José Antonio Primo de Rivera, primogènit del dictador Miguel Primo de Rivera. El 15 de febrer de 1934 FE es va fusionar amb les Juntes d'Ofensiva Nacional-Sindicalista (JONS), fundades per Onésimo Redondo i Ramiro Ledesma Ramos, entre d'altres. El nou partit es va denominar Falange Espanyola de les JONS (FE de les JONS). -
Segones Eleccions Generals de la Segona República
El 19 de novembre de 1933 es van celebrar les segones eleccions generals de la Segona República Espanyola per a les Corts i foren les primeres en les quals hi va haver sufragi universal a Espanya i votaren les dones. Les eleccions van donar la majoria als partits de dretes, cosa que va donar lloc al denominat bienni radical-cedista o bienni negre dels anys 1934 i 1935. -
La dona vota per primera vegada
El 19 de novembre del 1933, les dones espanyoles acudien per primera vegada a les urnes per votar en unes eleccions legislatives. Eren temps de la Segona República i aquest dret fonamental que començava a aparèixer a altres països d'Europa s'havia aconseguit recorrent un llarg camí ple de dubtes, retrets i discussions. -
Llei de Contractes de Conreu i llei de Bases (Catalunya)
CLa Llei de Contractes de Conreu fou una llei elaborada l'11 d'abril de 1934 pel govern de Lluís Companys que tenia com a finalitat bàsica substituir l'antic contracte de rabassa morta per tal de protegir els camperols. -
Llei de Contractes de Conreu és declarada Inconstitucional aquest
Catalunya va fer la llei de Contractes de Conreu i la va enviar al govern de Madrid, però aquest la va proclamar inconstitucional. -
Insurrecció a Astúries.
La Revolució d'Astúries de 1934 va ser una insurrecció coordinada entre les diferents forces d'esquerres asturiana, entre els objectius de les quals principals es xifraven l'abolició del sistema republicà establert per la Constitució de 1931 i la substitució per un règim socialista. Va ser un episodi que passa dins d'un procés més ampli que va ocórrer en conjunt d'Espanya i es va anomenar Revolució de 1934. -
Enfrontament amb la Generalitat
Els Fets del sis d'octubre van ser un moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
Suspensió de l'Estatut Català i de la Generalitat de Catalunya
Va ser una Conseqüència dels fets del 6 d'octubre, moviment insurreccional del govern autònom de Catalunya contra la involució conservadora del règim republicà, el 6 d'octubre de 1934, quan el president Lluís Companys proclamava l'Estat Català de la República Federal Espanyola. -
Escàndol de l'Estraperlo (Trencament govern de Coalició)
L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític de la Segona República Espanyola, a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo», acrònim derivat dels cognoms del neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz (Perlo), qui n'eren els promotors. -
Dimissió de Lerroux
A causa de l'escàndol de l'Estraperlo, Alejandro Lerroux va trancar el govern de coalició establit amb la CEDA. -
Restabliment de l'autonomia de Catalunya
Quan el Front popular triomfa a les eleccions del 1936, restaura la Generalitat de Catalunya, que va ser suprimida per la dieta en el Bienni Negre -
Eleccions 1936
Els dies 16 de febrer i 1 de març de 1936 es van celebrar a Espanya les terceres eleccions generals, i darreres, de la Segona República Espanyola. -
Triomf Eelectoral del Front d'Esquerres
El Front d'Esquerres de Catalunya va ser una coalició electoral d'esquerres que va obtenir un gran triomf a les eleccions legislatives del 16 de febrer de 1936 per enfrontar-se al Front Català d'Ordre. El seu equivalent a la resta d'Espanya fou el Front Popular. Al País Valencià, la coalició de les forces d'esquerra també va rebre el nom de Front d'Esquerres. -
Period: to
Front Pouplar
Santiago Casares Quiroga al govern I Manuel Azaña com a Cap de Govern -
Assasinat del tinent Castillo
José del Castillo Sáenz de Tejada (Alcalá la Real, 29 de juny de 1901-Madrid, 12 de juliol de 1936) va ser un militar espanyol d'ideologia socialista destacat durant la Segona República. El seu assassinat, juntament amb el del diputat monàrquic José Calvo Sotelo, ha estat considerat per la historiografia com el detonant immediat de la Guerra civil espanyola. -
Assasinat de José Calvo Sotelo
Va ser un polític espanyol, ministre d'Hisenda entre 1925 i 1930, durant la dictadura de Primo de Rivera. Exiliat a Portugal, va evitar així ser jutjat durant els primers anys de la Segona República per les seves responsabilitats com a ministre de la dictadura. Era un diputat monàrquic -
Inici de la Insurrecció Militar
