5f15f06fb5e9a.r d.516 211 0

LA REVOLUCIÓ FRANCESA

  • Jurament del Joc de la Pilota

    Jurament del Joc de la Pilota

    Va tenir lloc el 20 de juny de 1789, quan el rei Lluís XVI no va deixar que l'Assemblea Nacional Constituent (formada a partir de la crisi financera i política a França) es reunís a la sala de Versalles. Per això van fer la reunió a una pista de futbol prop de la sala, van suposar que el rei volia dissoldre l'Assemblea i els membres van fer el "Jurament del Joc de la Pilota", van prometre que no es separarien i continuarien junts fins a haver donat a França una constitució escrita.
  • Convocatòria dels Estats Generals

    Convocatòria dels Estats Generals

    La convocatòria dels Estats Generals es va produïr el 5 de maig de 1789 el al palau de Versalles estava formada per representants dels tres estaments socials: el clergat, la noblesa i el Tercer Estat (el poble). Es va proposar un nou sistema representatiu on hi havien més diputats del tercer estat i on els privilegiats també pagaven impostos, però malauradament hi va haver molts vots en contra de la idea.
  • Presa de la Bastilla

    Presa de la Bastilla

    La presó de la Bastilla era una presó enorme i ombrívola a París,on el rei tancava persones que considerava perilloses. El 14 de juliol de 1789, la gent farta de l'opressió del rei es va revoltar. Es van dirigir a la Bastilla, i després d'intensos enfrontaments van alliberar els presoners. Aquest esdeveniment es considera l'inici de la Revolució Francesa, un moment en què el poble va desafiar el poder i va lluitar per la llibertat.
  • Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

    Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà

    Va ser com el "manual d'usuari" de la Revolució Francesa, escrit el 1789. Són un conjunt de regles bàsiques que diuen que tots els éssers humans neixen lliures i iguals en drets. També diu que la llei s'ha d'aplicar a tots per igual i que la llibertat i la propietat són drets fonamentals. En poques paraules, la declaració de la defensa la igualtat i els drets bàsics per a tots els ciutadans, establint principis que encara avui dia són fonamentals a moltes democràcies del món.
  • Constitució de 1791

    Va ser la primera constitució escrita durant la Revolució Francesa. Es va crear el 3 de setembre de 1791. Aquesta constitució va establir el principi de la sobirania nacional, proclamant que la autoritat residia en el poble. Va garantir drets i llibertats bàsiques als ciutadans, com la igualtat davant la llei i la llibertat d'expressió i religió. Tot i això, només els homes propietaris tenien dret a vot, excluint les dones i la majoria de ciutadans.
  • Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana

    Declaració dels drets de la Dona i de la Ciutadana

    Mentre es redactava la Declaració de Drets de l'Home i del Ciutadà, algunes dones, liderades per Olympe de Gouges, es van adonar que no incloïa els drets de les dones. Així que el 1791, van escriure la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana. Aquest document proclamava que les dones tenien drets a la llibertat, la seguretat i la resistència a l'opressió. També argumentava que les dones havien de participar a la vida política igual que els homes.
  • Convenció Jacobina

    Convenció Jacobina

    Va ser un grup polític del 1792 al 1795. Era coneguda com a "Jacobina" pel lloc de les seves reunions, el Convent dels Jacobins a París. Va ser dominada inicialment per grups radicals coneguts com els "Jacobins", que van defensar les reformes socials i políti­ques més progressistes. Van treure la monarquia i van instaurar el Tribunal Revolucionari, que va ser utilitzat per a les execucions de persones considerades enemics de la Revolució.
  • Convenció Girondina

    Convenció Girondina

    Va ser una grup polític del 1792 al 1793. Es van anomenar "girondins" perquè la majoria eren de la regió de la Girona, França. Van ser considerats moderats en comparació amb els jacobins. Van oposar-se a la detenció i execució del rei Lluís XVI, cosa que els va enemistar amb els jacobins radicals. Malgrat això, van perdre poder progressivament fins que finalment, els girondins van ser superats pels jacobins i altres faccions. Molts dels seus líders van ser arrestats i condemnats a la guillotina.
  • Fugida de Lluís XVI

    Fugida de Lluís XVI

    Va ser l'intent del rei de França d'escapar de París durant la Revolució Francesa. El 1791, Lluís XVI i la seva família van intentar fugir de la ciutat disfressats, però van ser capturats a Varennes, una petita ciutat. Això va acabar de demostrar que no es podia confiar amb el rei i va portar a encara més desconfiança cap a la monarquia. Aquesta fugida va enfortir la determinació dels revolucionaris i va debilitar la posició del rei, la qual cosa eventualment va conduir al seu judici i execució.
  • Exacució de Lluís XVI

    Exacució de Lluís XVI

    Lluís XVI va ser el rei de França durant la Revolució Francesa. A causa de l'agitació social i política, va ser arrestat, jutjat i declarat culpable de traïció contra l'Estat. El 21 de gener de 1793, Lluís XVI va ser executat a la Plaça de la Revolució (ara Plaça de la Concòrdia) a París cosa que va marcar la fi de la monarquia a França i va tenir un gran impacte en la història d'Europa.
  • Assalt al palau de les Tulleries

    Assalt al palau de les Tulleries

    El 1792, els revolucionaris enfadats i farts de la monarquia van atacar el Palau de les Tulleries a París, on vivia el rei Lluís XVI. Van entrar al palau, hi va haver lluites intenses i al final, els revolucionaris van guanyar. Aquest esdeveniment va marcar la caiguda del rei com un poder real i el començament d'un període més radical a la Revolució Francesa. La monarquia va ser suspesa i Lluís XVI va ser arrestat, cosa que finalment va conduir al seu judici i execució.
  • El Calendari Republicà Francès

    El Calendari Republicà Francès

    El Calendari Republicà Francès va ser un sistema de mesurament del temps durant la Revolució Francesa. Va començar l'any el 22 de setembre de 1792 i tenia 12 mesos de 30 dies cada un, amb noms basats en la naturalesa i l'agricultura. Cada mes es dividia en tres setmanes de 10 dies cada una. Tot i que va ser creat per reflectir els valors republicans, no va ser popular i va ser eliminat el 1805.
  • Constitució de 1793

    Aquesta constitució va proclamar la igualtat i els drets bàsics per a tots els ciutadans francesos, incloent-hi el sufragi universal masculí i la llibertat d'expressió. Va abolir la monarquia i va establir una república democràtica.
    No obstant això, aquesta constitució va ser suspesa poc després d'ésser adoptada, ja que França estava en guerra amb molts països i hi havia tensions internes.
  • Constitució de 1795

    Va ser establerta a França després de la Revolució Francesa per proporcionar una estructura política més estable. Va crear un sistema bicameral amb un Consell dels Cinc-Cents i un Consell dels Vells, i va establir un directori de cinc membres com a òrgan executiu. Va restringir el vot als ciutadans que pagaven impostos, excloent moltes persones de participar en les eleccions. Tot i que va intentar posar fi a la inestabilitat, va ser dissolta el 1799 després del cop d'estat de Napoleó Bonaparte.
  • Cop d'Estat de Napoleó

    Cop d'Estat de Napoleó

    Va tenir lloc el 9 i 10 de novembre de 1799 a França. En aquest moment, el govern de la Revolució Francesa estava en crisi i l'estabilitat política estava greument amenaçada. Napoleó Bonaparte, un general militar amb gran popularitat, va aprofitar aquesta situació per prendre el poder de manera efectiva. A partir d'aquí, Napoleó va consolidar el seu poder, es va autoproclamar emperador l'any 1804 i va governar França fins a la seva derrota final el 1815.