-
En separar-se dels Estats Generals els representants del Tercer Estat i alguns dels representants dels altres dos, es constituí l'Assemblea Nacional que transformarà França en una monarquia constitucional, amb sobirania nacional, divisió de poders i sufragi censatari. Se suprimiren tots els vestigis del sistema feudal i es promulgà la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà.
-
La convocatòria dels Estats Generals al palau de Versalles. Va provocar una gran expectació a França, ja que no es convocaven fa més de 170 anys.
En aquesta reunió Lluís XVI esperava comptar amb el suport del clero i del tercer estat, per implementar les seves mesures econòmiques per sobre de la negativa de la noblesa. -
Versalles va ser presa de l'agitació política. Lluís XVI, assetjat per problemes financers i el descontentament popular, s'havia vist obligat a convocar els Estats Generals, la tradicional assemblea de representació del regne d'origen medieval. -
L'assemblea nacional posava la Revolució en mans dels sectors moderats. Amb ella França va deixar de ser una monarquia absoluta i es va organitzar com una monarquia de caràcter limitat i constitucional. -
La Bastilla era una poderosa fortalesa que dominava els barris populars de l'est de París, símbol de l'autoritat arbitrària de la monarquia absoluta, que a l'origen era una fortificació contra els anglesos durant la Guerra dels Cent Anys, i que Richelieu va convertir a la presó de l'Estat. -
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, va ser la fi de l'Antic Règim i l'inici d'una nova era. Està inspirada en la Declaració dels drets de l'home que es va donar als Estats Units, a més d'inspirar-se amb l'esperit filosòfic del segle XVIII. Aquest esdeveniment, proclama els drets de llibertat, seguretat i resistència d'opressió. -
La Constitució de 1791 és el producte dels primers anys de la Revolució Francesa, i va marcar una fita molt important en l'avanç de la participació política enfront de l'anterior model de l'Antic Règim. Hem ja parlat dels fets històrics que van anar marcant el camí de Revolució durant l'Assemblea. -
Fundació dels primers clubs polítics de dones. Publicació de la Declaració dels drets de la dona i de la ciutadana, d'Olympe de Gouges. -
Les classes populars van provocar una revolta a causa de la traïció del rei i la invasió militar; van assaltar el palau on es trobava el rei i el van empresonar. -
La Convenció Girondina va ser un òrgan legislatiu de la Revolució Francesa establert en 1792, on els girondins, un grup polític moderat, tenien influència. No obstant això, l'execució del rei Lluís XVI en 1793 i les tensions internes van portar a la caiguda dels girondins i a l'ascens dels jacobins. Això va marcar l'inici del període del "Terror" en la Revolució Francesa. -
La persistència dels problemes econòmics i socials, juntament amb l'oposició de la noblesa i del rei, motivaren una nova onada revolucionària que desembocà en la instauració d'una República, l'assemblea de la qual era la Convenció.
-
Va ser un monarca francès que va ostentar el títol de Duc de Berry. Va ser declarat culpable de traïció i condemnat a la guillotina el 21 de gener de 1793. La seva execució va marcar la fi de la monarquia absolutista a França. -
El comitè de salut pública dirigia la guerra, la diplomàcia, les finances i la seguretat interna de França. El tribunal revolucionari jutjava sense possibilitat de defensa als sospitosos de ser contrarevolucionaris. -
Per inspiració dels jacobins, van ser creats un Tribunal Revolucionari (març del 1793) i un Comitè de Salvació Pública (abril del 1793). La revolta del 2 de juny de 1793 va donar el poder als jacobins, que van desencadenar el Terror i van proclamar una nova constitució. La invasió va ser vençuda, però van augmentar la repressió, les execucions i la crisi econòmica. -
Calendari decretat com d'ús obligatori a França per la Convenció el 24 d'octubre de 1793. Perdurà fins que Napoleó en decretà l'abolició i reintroduí el gregorià a partir de l'u de gener de 1806. -
Els termidorians recuperaren la col·laboració girondina, optaren per la moderació a l'interior i l'agressió a l'exterior i proclamaren una nova constitució (setembre del 1795). -
Tot i mantenir-se la República, una nova Constitució (la tercera) venia a consolidar una reacció moderada contra el terror implantat al final de l'anterior etapa i tornava el poder a la burgesia. Hagué de mantenir-se enfront de les tendències monàrquiques i l'esquerra jacobina. Precisament la por a un nou triomf d'aquests darrers promou un cop d'Estat (1799) que porta Napoleó al poder i posa fi al procés revolucionari.
-
Es produeix el cop d'estat el 18 Brumario de l'any VIII, una conspiració de notables que volen defensar, amb el suport de l'exèrcit, els interessos de la burgesia sorgida de la Revolució.