-
Period: to
Revolució Francesa
-
Jurament del Joc de Pilota
El jurament del Joc de Pilota (en francès: Serment du Jeu de Paume) va ser un compromís d'unió presentat el 20 juny 1789 entre els 577 diputats del tercer estat per no separar-se fins dotar França d'una Constitució, plantant cara a les pressions del rei de França Lluís XVI. -
Assalt a la bastilla
Tot i que la fortalesa medieval coneguda com la Bastilla només custodiava a set presoners, la seva caiguda en mans dels revolucionaris parisencs va suposar simbòlicament la fi de l'Antic Règim i el punt inicial de la Revolució francesa. La rendició de la presó, símbol del despotisme de la monarquia francesa, va provocar un autèntic sisme social tant a França com a la resta d'Europa, arribant els seus ressons fins a la llunyana Rússia. -
Abolició Feudalisme
A l'agost de 1789, l'Assemblea Nacional va abolir el feudalisme, eliminant els drets senyorials del Segon Estat (els nobles) i les prebendes que rebia el Primer Estat (el clergat). En qüestió d'hores, els nobles, el clergat, les províncies, ciutats, pobles i companyies van perdre els seus privilegis. La Revolució va originar un massiu traspàs de poder de l'Església a l'Estat. -
La Fuga de Varennes
La Fugida de Varennes (20 i 21 de juny de 1791) va ser un significatiu episodi de la Revolució francesa, en el qual la família real va tenir un greu decaïment en la seva autoritat real, en intentar infructuosament escapar a l'estranger disfressada de família aristòcrata russa.
L'episodi va incrementar l'hostilitat cap a la monarquia com a institució, així com contra Lluís XVI i Maria Antonieta com a persones. -
1ª Constitució Francesa
La Constitució francesa de 1791, la primera constitució escrita de la història francesa, va ser promulgada per l'Assemblea Nacional i acceptada per Luis XVI.Contenía la reforma de l'Estat francès, quedant França configurada com una monarquia constitucional. La Constitució estableix que la sobirania resideix en la nació i ja no en el rei, que es titula "rei dels francesos". Proclama la llibertat de pensament i de premsa, i la llibertat religiosa. -
L'assalt a la Tullería
La jornada del 10 d'agost de 1792 va ser una insurrecció, durant la Revolució francesa, que va posar fi a la monarquia de Lluís XVI, pel que també és coneguda com la «segona revolució». El fet principal va ser l'assalt del palau de la Tulleries pels insurgents, membres de les seccions parisenques i dels sans-culottes de París, juntament amb les tropes «federades». -
El Gobern dels Jacobins
Els jacobins (en francès, jacobins) eren els membres del grup polític de la Revolució francesa anomenat Club dels Jacobins, la seu es trobava a París, al convent dels frares dominics del carrer Saint-Honoré. Eren republicans, defensors de la sobirania popular, propugnaven el sufragi universal, la seva visió de la indivisibilitat de la nació els portava a defensar un estat centralitzat. Es confonen sovint amb El Terror. -
Calendari Republicà Francès
és un calendari proposat durant la Revolució francesa i adoptat per la Convenció Nacional, que ho va emprar entre 1792 i 1806. El disseny intentava adaptar el calendari al sistema decimal i eliminar del mateix les referències religioses; l'any començava el 22 de setembre, coincidint amb l'equinocci de tardor en l'Hemisferi nord. El calendari republicà va ser dissenyat pel matemàtic Gilbert Romme, membre de la Convenció, -
El gobern Girondí
Girondí és el nom donat a un grup polític moderat i federalista de l'Assemblea Nacional i de la Convenció Nacional francesa, que estava compost per diversos diputats procedents de Gironda. Pertanyien, majoritàriament, a la burgesia provincial dels grans ports costaners. El seu violent enfrontament amb el grup dels muntanyencs va dominar els primers mesos de la Convenció Nacional. El grup comptava amb 175 diputats dels 749 que componien l'Assemblea de la Convenció -
La Mort de Robespierre
La caiguda de Robespierre es va produir el 9 de termidor de l'any II, segons el calendari republicà (el 27 juliol 1794 segons el calendari gregorià). El jacobí Maximilien Robespierre era el membre més destacat i popular del Comitè de Salvació Pública, l'òrgan suprem del «govern revolucionari» que exercia el poder a la República Francesa per delegació de la Convenció Nacional en uns moments en que la Revolució Francesa vivia els seus moments més difícils i tràgics. Va morir en la Guillotina
