-
El procés reformista
El rei i la noblesa van acceptar la nova situació, i l'assemblea va iniciar el procés reformista per convertir a França en una monarquia constitucional i parlamentària. -
Period: to
La monarquia constitucional
Suport Burgesia, que volia arribar a un acord per abolir l'Antic Règim i imposar el liberalisme. -
Period: to
Les diferents opcions polítiques
Les reformes del període satisfeien als burgesos (monàrquics constitucionals) → Concedien drets polítics i llibertat econòmica.
Nou règim molts opositors com la noblesa (recuperar privilegis), el clero (descontents per la desa-mortització) i la monarquia (enderrocar Assemblea). Els sectors populars també van mostrar el seu descontentament davant la restricció del sufragi als que posseïen béns o diners i l'encariment del cost de la vida. -
El procés reformista (II)
Es va promulgar una Constitució (exemplificar els ideals del liberalisme polític), que reservava al rei el dret de veto. Es va establir el sufragi indirecte i censatari. Va dividir als ciutadans en actius(riquesa i dret a votar), i passius(sense riquesa ni dret a votar). Es va formar una Assemblea Legislativa (redactaven noves lleis). També es va crear un nou exèrcit anomenat Guàrdia Nacional. Els béns de l'església van passar a ser béns nacionals, i els va crear una Constitució civil del clero. -
El fracàs de la monarquia constitucional
La família reial s'oposava a la Revolució i va fugir (Fuga de Varennes), però va ser obligat a tornar a la capital.
L'abril del 1792, l'Assemblea Legislativa va declarar la gerra a Àustria. Els austríacs van envair França, van assaltar el palau reial, van empresonar al monarca i van proclamar la República. -
La Convenció girondina
La república va quedar en mans dels girondins. La Convenció va dur a terme un judici contra el rei Lluís XVI i la seva esposa. La mort del rei va provocar l'aliança de les monarquies europees (coalició contra França revolucionaria). -
Period: to
La república democràtica
Impulsada per la burgesia radical i els sectors populars (transformació més profunda de la societat en sentit democràtic i igualitari). -
La Convenció girondina (II)
La República estava en perill. Van esclatar algunes revoltes contrarevolucionàries i les conspiracions reialistes es van multiplicar. I finalment els exèrcits aliats van envair França. -
La Convenció jacobina
Els jacobins van aconseguir el poder i van detenir els principals dirigents polítics girondins. Nova democràcia social (sobirania popular, sufragi universal directe i dret a la igualtat). L'executiu va quedar en mans d'un Comitè de Salvació Pública → Robespierre.
La República va organitzar un exèrcit i va impulsar la política del Terror.
Per respondre als anhels dels sans-culottes, el Comitè de Salvació Pública va aprovar una sèrie de lleis socials (Llei de Màximum). -
La caiguda dels jacobins
Els perills van disminuir: revoltes sufocades i exèrcits francesos s'imposaven a la coalició estrangera. Però la radicalització de la revolució, el Terror i el govern dictatorial, van provocar l'oposició de gran part de la població.
Mitjançant el cop d'Estat de Terminador van ser derrocats i executats. -
Period: to
La república burgesa
Suposar reton burgesia conservadora al poder→ Consagrar predomini propietaris. -
Nova Constitució
Van crear nova Constitució, atorgava:
El poder executiu → Govern col·legiat (Directori).
Restablia sufragi el censatari.
Poder legislatiu a dues cambres (Consell dels Cinc-cents i Consell dels Ancians).
El nou govern pretenia tornar als principis de la Constitució del 1791. El liberalisme de la nova república se situava entre l'absolutisme i la democràcia social dels jacobins. L'exercit va guanyar prestigi i es va proposar com l'única institució (ordre i defensa nacional). -
Napoleó Bonaparte
Napoleó Bonaparte (jove general), amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va inaugurar el Consolat.
