La Revolució Americàna.

  • Masacre de Boston.

    Masacre de Boston.

    La tensió provocada per l'ocupació militar de Boston s'incrementà després dels trets que un grup de soldats dispararen contra un grup de nobles que estaven provocant disturbis.
  • Molí del te de Boston.

    Molí del te de Boston.

    Fou un acte de protesta dels colons americans contra Gran Bretanya i és considerat un precedent de la Guerra d'Independència dels Estats Units.
  • Primer Congrés Continental.

    Primer Congrés Continental.

    El Congrés va aprovar una Declaració de Drets i Greuges dirigida a el poble de Gran Bretanya i de les colònies, i també va aprovar una petició a rei. En tots dos documents es reconeixia el dret de Parlament a regular el comerç exterior però es defensava el dret de les colònies a gestionar els seus propis assumptes interns sense intervenció de el govern imperial.
  • Midnight ride (Cavalcada de mitjanit).

    Midnight ride (Cavalcada de mitjanit).

    Va ser l'alerta a la milícia colonial nord-americana l'abril de 1775 davant l'aproximació de les forces britàniques abans de les batalles de Lexington i Concord.
  • Batalla de Lexington.

    Batalla de Lexington.

    Van ser uns enfrontaments armats entre el Regne de la Gran Bretanya i les Tretze Colònies de l'Amèrica del Nord britànica.
  • Segon Congrés Continental.

    Segon Congrés Continental.

    En aquest congrés també es van tractar altres aspectes a part de la sobirania, també ho era un dels altres grans focus de tensions, l'esclavitud. Principalment era un conflicte intern entre el Nord i el Sud, el Nord sempre a favor de la llibertat de les persones mentre que el Sud, una població dedicada a l'agricultura i amb grans terratinents, a favor de l'esclavitud.
  • Batalla de Bunker Hill.

    Batalla de Bunker Hill.

    Des del punt de vista territorial, van guanyar els britànics, però des del punt de vista de les pèrdues, va ser una victòria de l'exèrcit continental, que només va perdre 450 colons. Entre els historiadors, es debat si el general Putnam, el seu segon, coronel William Prescott, o algú altre va donar l'ordre, "No dispareu fins que no vegeu el blanc dels seus ulls!".
  • Declaració dels Drets de Virginia.

    Declaració dels Drets de Virginia.

    Proclama l'existència de drets inherents en tots els homes, inclòs el dret a rebel·lar-se contra un govern "inadequat". És considerada la primera declaració de Drets Humans de l'era moderna i influí altres textos com la Declaració d'Independència dels Estats Units d'Amèrica.
  • Declaració d'Independència.

    Declaració d'Independència.

    És un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents.
  • La Constitució Americàna.

    La Constitució Americàna.

    La seva redacció va finalitzar el 17 de setembre del 1787 per la Convenció Constitucional a Filadèlfia, i després va ser ratificada pels delegats que representaven els pobles dels tretze estats. La Cambra dels Representants es va reunir per primera vegada el 4 de març del 1789. La federació va reemplaçar la unió dèbil i descentralitzada que existia abans. La Constitució dels Estats Units és la constitució més antiga del món que encara és vigent.
  • Batalla de Saratoga.

    Batalla de Saratoga.

    Va ser un dels enfrontaments més importants lliurats durant el transcurs de la Guerra d'Independència dels Estats Units. El seu desenllaç, va contribuir a decidir el resultat final de la contesa a favor de l'exèrcit continental.
  • Batalla de Yorktown.

    Batalla de Yorktown.

    La Batalla va tenir lloc a Yorktown, Virgínia, assetjada des de feia diverses setmanes.
  • Pau de Versalles.

    Pau de Versalles.

    Va ser signat per les tres nacions: França, Espanya i Gran Bretanya. Constituint la contrapart del Tractat de París, signat pels britànics i els membres de les Tretze Colònies dels EUA que havia posat fi a la Guerra d'Independència dels Estats Units. En aquesta guerra els francesos i espanyols hi havien participat al costat dels insurgents.