-
Havia començat el 1868 amb el “Grito de Yara” (Carlos Manuel Céspedes, amb els famós “Viva Cuba libre!”)
Acaba el 1878, amb la Pau de Zanjón (Martínez Campos amb els cubans): Promeses d’amnistia, abolició de l’esclavitud (1888) i autonomia, promet que cuba serà tractada igual que la resta d’Espanya, - totes s'incumpleixen. Han reduït bastant els cubans, que fan una guerra de guerrilles. -
Gràcies a que la reina queda embarassada d'un baró.
Amnistia “perdó de les condemnes” (Ramón Cabrera, dirigent de les guerres carlines, pren partit per Alfons XII)
Derrota de Carles VII (a Catalunya destaquen els carlins Francesc Savalls i Rafael Tristany). Carles VII i els seus seguidors s’exilien.
El carlisme es converteix en un partit polític d’extrema dreta. -
-
Proclama com a nou rei a Alfons XII, fill d'Isabel II, es restaura la monarquia borbònica
-
-
Caràcter conservador, inspirada en els valors de la monarquia, religió i propietat
Sufragi censatari
Sobirania compartida: Rei + Corts
Confessionalitat catòlica
Drets i deures dels ciutadans recollits però limitats -
Es van pactar una sèrie de mesures (amb Cuba):
- Representació a les Corts.
- Llibertat de comerç.
- Abolició de l’esclavitud. Les plantacions de canya de sucre i cotó de les quals es nodria la indústria catalana, hi treballaven esclaus.
- Més autonomia: poder decidir més sobre el seu territori.
En NO veure satisfetes les seves demandes, els desitjos d’emancipació i d’independència van créixer. -
-
Alfons XII abans de morir-se deixa la seva dona embarassada. I firma el “Pacte del Pardo” al 1885 (entre Cánovas i Sagasta, que acordaven turnar-se el poder pacíficament donant suport a la regent Maria Cristina per garantir l’estabilitat monàrquica davant la pressió del carlisme i dels republicans). L'esposa de Alfons XII (Maria Cristina) passa a fer de regent. Els carlins i republicans continuen pressionant contra la monarquia borbònica. És el torn de Sagasta al govern.
-
Juan Vázquez de Mella presenta un programa (polític) adaptat a les noves circumstàncies, però respectant principis bàsics (catolicisme, autoritat pretendent carlí, oposició a la democràcia però acceptant el nou ordre liberal i capitalista)
-
Sagasta
-
instituït per els liberals (Sagasta)
-
A partir de 1890 els carlins es van reconstruint amb la intenció de ser un partit de masses (amb discursos publics per captar gent i que s’uneixin al seu partit) i organitzant-se en assemblees locals -cercles-, amb el nom de Comunión Tradicionalista. Defensa els ideals del carlisme, però amplia les bases, no només accepta els rics.
-
el govern espanyol va introduir a Cuba un impost a la importació i exportació de productes
-
-
atemptat dels anarcoterroristes
-
JOSÉ MARTÍ va fundar el PARTIDO REVOLUCIONARIO CUBANO amb un objectiu: ASSOLIR LA INDEPENDÈNCIA.
-
punt de sortida de la Guerra d'Ultramar / de la Independència
Insurrecció iniciada a la localitat de Baire liderada per José Martí, fundador del Partit Revolucionari Cubà.
degut a Incompliment del Conveni de Zajón + El nou aranzel + Suport dels EUA (financien la causa) -
-
atemptat dels anarcoterroristes
-
Paral·lelament a l'aixecament cubà, esclatà a Filipines (1896) un moviment independentista, dirigit per José Rizal, fundador de la Liga Filipina, que l'exèrcit espanyol va sufocar/apagar parcialment l'any següent.
-
atemptat dels anarcoterroristes
-
Espanya abandona Cuba, Puerto Rico i Filipines que passen a ser protectorats nord-americans.
-
Els EUA havien fixat la seva àrea d’expansió a la regió del Carib i al Pacífic. El president americà Mckinley mostrà recolzament als insurrectes.
El president va enviar al port de l’Havana el CUIRASSAT MAINE. Aquest va explotar el 1898 i aquest va ser el pretext per iniciar el conflicte.
Els EUA donen un ultimàtum que exigeix la retirada de Cuba. El govern espanyol el rebutja i amenaça amb declarar la guerra:
GUERRA HISPANO-NORDAMERICANA