LA REPUBLICA ROMANA

  • 509 BCE

    LA REPUBLICA

    Va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estén des del 509 a. C., quan es va posar fi a la Monarquia romana amb l'expulsió de l'últim rei, Lucio Tarquinio el Superb, fins al 27 a. C., data en què va tenir el seu inici l'Imperi romà amb la designació d'Octavià com a prínceps i Augusto.
  • 343 BCE

    LES GUERRES SAMNITAS

    Les guerres samnitas van ser una sèrie de conflictes armats que van enfrontar principalment al poble itàlic dels samnitas, que dominaven els Apenins al sud del Laci, contra la incipient República romana pel control de la Itàlia central. En l'interval entre el 343 i el 290 a. C. va haver-hi tres guerres entre tots dos contendents, que van propiciar el complet sotmetiment dels samnitas al poder romà.
  • 264 BCE

    PRIMERA GUERRA PÚNICA

    La primera guerra púnica (264-241 a. C.) va ser la primera de tres guerres lliurades entre Cartago i Roma, les dues principals potències del Mediterrani occidental a principis del segle IIII a. C. La guerra va durar 23 anys, per la qual cosa es va convertir en el conflicte continu més llarg i la major guerra naval de l'antiguitat disputada per les dues potències que van lluitar per la supremacia.
  • 218 BCE

    SEGONA GUERRA PÚNICA

    La segona guerra púnica és la més coneguda dels enfrontaments bèl·lics esdevinguts en el marc de les guerres púniques entre les dues potències que llavors dominaven el Mediterrani occidental: Roma i Cartago. La contesa se sol datar des de l'any 218a.C.
  • 146 BCE

    TERCERA GUERRA PÚNICA

    La tercera guerra púnica va ser l'últim enfrontament militar entre la República romana i l'antiga colònia fenícia de Cartago entre els anys 149 i 146 a. C Aquesta guerra va ser molt més curta que les dos anteriors i va consistir principalment en el setge romà a la ciutat de Cartago, portant finalment a la destrucció total de la mateixa i la mort o esclavitud de tots els seus habitants. Va acabar així l'existència de Cartago com a nació independent.
  • 88 BCE

    PRIMERA GUERRA CIVIL

    Va ser el primer dels grans conflictes militars polítics de la República romana esdevinguts durant el segle i a. C. que la comportarien a la desestabilització, propiciant la seva final i la instauració de l'Imperi romà, amb Augusto com primer emperador.
  • 70 BCE

    POMPEU I CRAS

    A l'any 70, van obtenir el consolat dos generals que s'havien fet famosos, Pompeu i Cras: Cras havia vençut a Espàrtac i Pompeu havia destacat en algunes campanyes a favor de Sulla.
  • 60 BCE

    EL PRIMER TRIUMVAT

    Davant del l'anarquia que s'havia apoderat de Roma, l'any 60 aC tres grups de pressió van acordar governar plegats i van constituir el primer triumvat, format per Juli Cèsar Pompeu i Cras.
    El primer triumvat establia un repartiment personal del poder i de les províncies. Cèsar ja havia conquerit una gran part de Gàllies, to i tque la submissió definitiva no va tenir lloc fins a la batalla d'Alèsia.
  • 53 BCE

    LA MORT DE CRAS

    Cras va morir en una campanya militar contra els parts (poble que vivia a l'actual Iran) i llavors s'inicia una lluita entre Cèsar i Pompeu per detenir el poder: la segona guerra civil
  • 45 BCE

    LA SEGONA GUERRA CIVIL

    Protagonitzat per l'enfrontament personal de Juli Cèsar contra la facció tradicionalista i conservadora del senat liderada militarment per Pompeu Magno. La guerra finalitzaria amb la derrota de la facció dels Pompeians i l'ascens definitiu de César al poder absolut com a dictador romà. 45 a.C
  • 45 BCE

    MORT DE JULI CÈSAR

    A l'any 45 Juli Cèsar havia aconseguit controlar tot el mon romá. Va fer reformes importants com ara la introducció del calendai Juliá. Tanmateix, els partidaris de la republica es van alarmar davant de la concentració de tant poder en una sola persona i es van aliar per posar fi a las seva vida.
  • 43 BCE

    SEGON TRIUMVAT

    La mort sobtada de Juli Cèsar va produit un buit de poder que el Senat no aconseguia controlar.
    Després d'un any de guerra civil, es va formar el segon triumvirat amb Octavi (que era el succesor que el mateix Cèsar havia preparat) i dos llociments de Cèsar, Marc Antoni i Lèpid.
  • 36 BCE

    OCTAVI AUGUST INICIA L'IMPERI

    L'any 36 aC Lèpid, un dels membres de del segon triumvirat, va desaparèixer de l'escena i va esclatar una nova guerra civil. Finalment Octavi, amb el suport del Senat, va derrotar a Marc Antoni a la batalla d'Acci. Octavi va estrar triomfador a Roma L'any 29 aC. Començava una nova época: l'imperi
  • 27 BCE

    EL GOVERN MONÀRQUIC

    Va ser un període de la història de Roma caracteritzat pel règim republicà com a forma d'estat, que s'estiguin donis del 509 a. C., quan és va posar fi a la Monarquia romana amb l'expulsió de l'últim rei, Lucio Tarquinio el Superb, fins al 27 a. C., data en què va tenir el seu inici l'Imperi romà amb la designació d'Octavià com a prínceps i Augusto.