Republica roma

LA REPÚBLICA ROMANA

  • Period: 343 BCE to 290 BCE

    Les guerres samnites

    Diversos pobles italians es van unir per impedir l'expansió de Roma.
  • 281 BCE

    Colònia grega de tarent

    Colònia grega de tarent
    Es situa al sud de la península Itàlica i es va revoltar contra Roma, demanant ajuda a Pirrus. Finalment Roma va completar la conquesta del sud d'Itàlia.
  • Period: 264 BCE to 241 BCE

    Primera Guerra Púnica

    Es va iniciar a Sicília i ca proseguir per Hispània.
  • Period: 218 BCE to 202 BCE

    Segona Guerra Púnica

    És la més famosa i va consistir en l'expedició contra Roma de l'exèrcit d'Anníbal.
  • Period: 149 BCE to 146 BCE

    Tercera Guerra Púnica

    Va tenir lloc en territori africà i va significar la destrucció completa i definitiva de la ciutat de Cartago.
  • Period: 91 BCE to 89 BCE

    Aixecament dels pobles itàlics

    Reclamaven el dret complet de ciutadania. El tribú Marc Livi Drus havia promès terres als plebeus i la concessió de la ciutadania romana als pobles itàlics.
  • Period: 91 BCE to 88 BCE

    Guerra Social

    Es va produir degut a que els exèrcits aliats itàlics es van rebel·lar.
    Tot i que aquests pobles van ser derrotats, finalment van aconseguir la plena ciutadania romana.
  • 88 BCE

    Primera Guerra Civil

    Primera Guerra Civil
    Van protagonitzar la guerra Màrius i Sul·la que encapçalaven el partit popular i el senatorial. Tenien lluita entre classes. Les seqüeles van ser desastroses: es van desencadenar odis, van confiscar bens i van assassinar enemics.
  • 82 BCE

    Sul·la dictador

    Sul·la es proclama dictador.
  • Period: 73 BCE to 71 BCE

    La revolta d'esclaus d'Espàrtac

    Espàrtac era un gladiador traci sotmès a esclavatge que havia servit a les tropes auxiliars romanes. A l'any 73 aC Espàrtac i uns setanta gladiadors es van escapar d'on eren entrenats i van formar una revolta d'esclaus en les quals van derrotar diverses vegades a exèrcits romans.
  • 70 BCE

    Pompeu i Cras

    Van obtenir el consolat dos generals que es van fer molt famosos. Cras va vèncer a Espàrtac i Pompeu havia destacat en algunes campanyes a favor de Sul·la. Al cap de poc de ser cònsol Pompeu va emprendre campanyes militars que li van donar una immensa glòria.
  • Period: 60 BCE to 52 BCE

    El primer triumvirat

    Juli Cèsar, Pompeu i Cras van acordar a governar plegats i van constituir el primer triumvirat.
  • 53 BCE

    La mort de Cras

    La mort de Cras
    Va morir en una campanya militar contra els parts i llavors es va iniciar una guerra entre Cèsar i Pompeu per detenir el poder és a dir es va produir la Segona Guerra Civil.
  • Period: 49 BCE to 45 BCE

    La segona guerra civil: Pompeu contra Juli Cèsar

    Cèsar que procedia de les Gàl·lies va travessar el Rubricó i va apoderar-se de Roma i tota la península Itàlica. Pompeu i una part dels senadors van fugir a Grècia. Cèsar va assegurar-se el domini de l'Occident de l'Imperi.
  • Period: 48 BCE to 47 BCE

    Cèsar aconsegueix Egipte

    Va aconseguir Egipte. Va intervenir en una disputa interna a favor de la reina Cleopatra. Finalment Cèsar va obtenir la victòria sobre els fills de Pompeu a l'actual Andalusia.
  • 44 BCE

    La mort de Juli Cèsar

    La mort de Juli Cèsar
    L'any 45 aC Juli Cèsar havia aconseguit controlar tot el món romà. Va fer reformes com afegir el calendari julià. Els partidaris de la República es van alarmar i es van aliar per posar fi a la seva vida.
  • Period: 43 BCE to 38 BCE

    El segon triumvirat

  • Period: 43 BCE to 38 BCE

    El segon triumvirat

    La mort sobtada de Cèsar va produir un buit de poder que el Senat no aconseguia controlar. Després d'un any de guerra es va formar el segon truimvia¡rat amb Octavi August, Marc Antoni i Lèpid.
  • 29 BCE

    Octavi August inicia l'Imperi

    Octavi August inicia l'Imperi
    A l'any 36 aC Lèpid va fer esclatar una nova guerra civil. Octavi va entrar triomfador a Roma l'any 29 aC icomençava una nova era: l'Imperi.