-
Roma va començar a expandir-se per la Itàlia central
-
Laci és una regió de Itàlia central al voltant de la ciutat de Roma.
-
L'any 494 a.C. els cònsols de Roma convocaren tots els romans en edat militar a agafar les armes. Però els plebeus es varen negar a fer-ho fins que no els fossin reconeguts els seus drets
-
Fou el codi de lleis de la República de Roma, i van ser creades per posar fi a l'enfrontament entre patricis i plebeus.
-
L'aprovació d'aquestes lleis van obrir la porta a molts càrrecs als plebeus i el Senat van perdre el dret a rectificar o rebutjar les lleis votades.
-
Sèrie de conflictes armats entre el poble itàlic dels samnites contra la República Romana pel control de l'Itàlia central.
-
Tarent és un municipi italià, situat a la regió de Pulla
-
Roma va començar a expandir-se per la Mediterrània, fins aconseguir la ciutat més important
-
Va durar 23 anys, despres d'uns seguits enfrontaments, els romans van decidir construir una flota i desenvolupar tècniques de lluita marítima, amb això van derrotar els cartaginesos.
-
Van assetjar Sagunt. Roma va recuperar avantatge tornant a sotmetre les ciutats que havien estat aliades i alhora la conquesta de la Península Ibèrica. Quan es firmà la pau, els cartaginesos van haver de lliurar a Roma la seva flota i els elefants i abandonar els territoris.
-
La Hispania Citerior era la província més cercana geogràficament de Roma.
La Hispania Ulterior era la província més allunyada de Roma. -
Va iniciar una guerra de guerrilla contra els romans que els hi va provocar un gran desgast.
-
Cau la ciutat de Cartago a les mans de l'exércit romà de Escipión Emiliano, produint-se la destrucció casi completa de la localitat.
-
Caiguda i destrucció de Numància a mans de les tropes romanes comandades per el vencedor de Cartago, Escipión Emiliano.
-
Les seves propostes de llei anaven destinades solucionar el problema de la fam entre els pobres, pagar millor als soldats i fer un sistema de votacions més just.
-
Un grup d'aliats itàlics es va revoltar contra Roma, després de no haver pogut aconseguir la ciutadania romana.
-
Sul·la com a dictador va significar la distribució de terres entre els veterans, l'enfortiment del Senat com a institució rectora de la vida política a Roma i el debilitament del tribunat de la plebs, que fou privat de tot contingut legislatiu i coercitiu.
-
Una rebel·lió d'esclaus encapçalada per Espàrtac, la revolta es va estendre per tot Itàlia i els esclaus van derrotar varies vegades als romans.
-
Pompeu va derrotar els esclaus, va derrotar Sertori, va conquistar Síria, va vèncer Mitridates, Pompeu es va aliar amb Cras i Juli Cèsar.
-
Va ser un conflicte militar del segle i a.C entre aproximadament les actuals França i Bèlgica i les forces de la República Romana encapçalades per Juli Cèsar que buscaven conquerir aquest territori.
-
Cèsar es va presentar a Roma i va recuperar la ciutat, fet que va provocar una guerra civil, Cèsar va derrotar a Pompeu. Cèsar es va convertir en l'únic senyor de Roma com a dictador i després com a cènsol.
-
Probablement Cèsar volia el títol de rei i conduir Roma de nou a la monarquia, això preocupava alguns senadors, que el consideraven un perill per a la República.
-
Lèpid, Octavi i Marc Antoni vab decidir unir-se i construir el segon triumvirat. Van empendre accions contra l'oposició fins a condemnar a 300 senadors.
-
Entre les flotes de Gai Juli Cèsar Octavià, dirigida per Agripa i Marc Antoni i la seva aliada Cleòpatra VII. Va tenir lloc davant el golf d'Ambràcia, a la costa jónica de Grècia i el promontori d'Àccium. La batalla va acabar amb la victòria absoluta d'August i la fugida d'Antoni i Cleopatra.
-
El Senat de Roma li va concedir a Octavi el títol d’August, convertint-lo així de facto en el primer emperador de l’Imperi Romà.
