-
El foc es va descobrir fa 1.500.000 d'anys. El foc va ser un descobriment molt important perquè va permetre canviar i millorar la dieta perquè podien cuinar els aliments. També podien il·luminar-se i escalfar-se i espantar els depredadors. -
Al Paleolític eren caçadors recol·lectors, les dones recol·lectaven i els homes caçaven. Eren nòmades i vivien a l'aire lliure, en coves o tendes fetes amb pells d'animals i pals. Feien armes i eines com les destrals, punxós, arpons o les destrals de talla bifacial. Van descobrir el foc, va permetre tenir una dieta més variada, podien il·luminar-se, escalfar-se i espantar els depredadors.
-
Els perforadors eren pedres molt afilades que l'utilitzaven fer foradar ossos, fusta o pells per vestir-se. Era molt utilitzat al paleolític. -
L'arpó va ser un instrument inventat pels humans del final del Paleolític per a caçar i pescar enganxant i arrossegant la presa. -
Les pintures rupestres representaven escenes de caça o de la vida quotidiana. Hi ha dos tipus de pintures rupestres les d'estil franco-cantàbric i les d'estil Llevantí.
-
Les pintures d'estil franco-cantàbric es caracteritzen perquè són pintures d'animals grans com cavalls o vaques, no apareixien figures humanes i utilitzaven colors ocres. A Espanya hi ha una cova molt important, "La Cova d'Altamira" a Santillana de Mar on hi ha una representació d'una pintura rupestre d'estil franco-cantàbric. -
Les d'estil Llevantí a part d'animals també hi havien figures humanes, només utilitzaven un color i les pintures eren molt esquemàtiques.
"Cantos de la Visera" és una pintura rupestre d'estil Llevantí que es troba a Yecla, Múrcia. Va ser descoberta en 1912 però pensen que es va pintar fa 7.000 anys. -
Les puntes de fletxa eren pedres molt afilades, les utilitzaven per caçar. Les utilitzaven fa 45.000 anys. -
Les destrals de la prehistòria estaven fetes de pedres i pals que estaven enganxades per un cordill. Les utilitzaven per tallar arbres o animals. Fa uns 900.000 anys. -
Les aixades estaven fetes de pals i pedres enganxades amb una corda però comparat amb les destrals la pedra era més afilada. -
La sequera de l'Orient Mitjà va provocar una sequera la qual va provocar una reagrupació d'animals i plantes en oasis. Amb l'observació del comportament de les plantes i els animals van experimentar i es va descobrir l'agricultura i la ramaderia. -
La sequera de l'Orient Mitjà va provocar una sequera la qual va provocar una reagrupació d'animals i plantes en oasis. Amb l'observació del comportament de les plantes i els animals, van experimentar i es va descobrir l'agricultura i la ramaderia. Vivien en cases fetes de Tova, fang i palla i el sostre de palla i fusta amb només una sola habitació. Construïen els poblats en llocs plans, amb sòl fèrtil i a prop dels rius.
-
Els Menhirs són una sola pedra allargada col·locada de peu i són tombes. -
Els megàlits són monuments com les tombes fetes de grans blocs de pedres construïdes a Europa occidental en el neolític i en l'edat de bronze entre 4000 i 1500 a. C. Hi han tres tipus, els Cromlecs, els Dòlmens i els Menhirs. -
Els Cromlecs són conjunts de menhirs aïllats, en files o en conjunt. Acostumen a ser temples. -
Els Dòlmens són un cercle o rectangle de grans roques amb una altra en horitzontal a sobre. Es feien enterraments col·lectius -
La falç està feta d'un pal amb una pedra. L'utilitzaven per segar les collites. -
Al Neolític utilitzaven fletxes per poder caçar, les pedres a les puntes havien de ser bastant puntegudes. Les fletxes també les feien servir amb els arcs. -
L'utilitzaven per matxucar els grans i convertir-los en farina. Consta de dues pedres, una sobre de l'altre i es movia per matxucar els aliments. -
Al Neolític com ja podien tenir ramats d'animals van començar a filar per fer fils. Ho feien amb aquests fusos que eren uns pals de fusta i amb una pedra que feia un contrapès. -
La ceràmica es va crear al Neolític. La feien servir per emmagatzemar i coure els aliments. -
El telar, que és una màquina de teixir en la que es col·loquen uns fils paral·lels, denominats ordits, que han de subjectar-se a banda i banda per a tibar-los. -
A l'Edat dels Metalls feien servir el coure, el bronze i el ferro. Es va crear la metal·lúrgia i van inventar l'arada, la roda i la vela. Es va iniciar el comerç pel Mediterrani ja que tenien vaixells que utilitzaven amb les veles. Les cases eren més resistents, tenien un sòcol de pedra i les parets estaven fetes de Tova i el sostre de fusta i pals també tenien més habitacions.
Amb l'especialització dels oficis, apareixen els grups socials i algunes persones van començar a tenir riquesa i poder. -
Eina que utilitzaven a l'Edat dels Metalls. Van millorar l'arada del paleolític, aquesta funcionava amb la força d'un animal o bé d'una persona. -
La roda té el seu origen en la Prehistòria, concretament en el Neolític, i la més antiga que es coneix es va construir fa uns cinc mil anys a Mesopotàmia, al principi era de fusta i es va usar en el torn de terrissaire per a fer atuells. -
Els punyals de coure es van començar a fer a l'Edat dels Metalls. Eren unes làmines de coure en forma de triangle. Les utilitzaven per tallar o matar a animals. -
La falç va ser una eina que ja s'utilitzava al Neolític, però amb l'aparició del ferro i el coure les van començar a fer amb metalls. -
Les destrals ja es feien servir al Paleolític però a l'Edat dels Metalls el cap estava fet de coure i el mànec de fusta curiosament polida. El cap i el mànec estaven units per cordes de coure. -
La siderúrgia és l'art d’extreure del ferro de les pedres fonent-lo per separar-lo de l’escòria (altres minerals inútils i roques). -
A l'Edat dels Metalls van crear els martells, estaven fets amb el mànec de fusta i el cap de coure. -
La vela va ser un invent molt important, ja que podien navegar amb ella. Podien navegar pel Mediterrani per comercialitzar els nous metalls descoberts.
Plan projects on a visual timeline
Map milestones, phases, deadlines, and key events in one place so the sequence is easier to see and share. Timetoast is a timeline maker for work, school, research, and stories.