-
Descobriment d'Amèrica és l'arribada a Amèrica d'una expedició espanyola dirigida per Cristóbal Colón per mandat dels Reis Catòlics, Isabel de Castilla i Fernando de Aragón. Colom havia partit del Port de Palos dos mesos i nou dies abans i, després de creuar l'oceà Atlàntic, va arribar a una illa del continent americà, Guanahani, creient que havia arribat a l'Índia. Aquest fet és un dels moments fonamentals de la història universal i representa un «descobriment» de riqueses, terres, ect -
En el 410 les tropes del visigot Alarico van saquejar Roma, causant una commoció general a tot l'Imperi. Però la il·lustre història de l'Imperi romà d'Occident va viure el seu darrer capítol l'any 476 a Ravenna, ciutat que des de feia unes dècades era la capital del mateix Imperi. El general bàrbar Odoacro va aconseguir el govern d'Itàlia, després de destituir i desterrar Ròmul August -
La batalla de Guadalete va ser un enfrontament bèl·lic que va tenir lloc entre el 19 i el 26 de juliol del 711, a la vora del riu Guadalete, a l'actual província de Cadis, al sud de la península ibèrica. La batalla va acabar amb una aclaparadora victòria musulmana, l'enfonsament del regne visigot i l'inici del sotmetiment de gairebé tota la península ibèrica a l'autoritat del Califat de Damasc. -
Don Pelayo va comandar la batalla de Covadonga l'any 722 dC, que va marcar l'inici del procés de Reconquesta davant la invasió musulmana el començament de la qual es remunta al 711 dC. Va tenir lloc a Covadonga, prop de Cangas de Onís (Astúries), i va enfrontar a l'últim bastió cristià que no havia estat conquerit -
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 732 entre les forces comandades pel líder franc Carlos Martel i un exèrcit musulmà a les ordres del valí Durant la batalla, els francs van derrotar l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort. Aquesta batalla va frenar l'expansió musulmana cap al nord des de la península ibèrica i és considerada per molts historiadors com un esdeveniment de gran importància històrica, en haver impedit la invasió d'Europa per part dels musulmans. -
Roncesvalles va ser l'escenari d'una segona derrota carolíngia el 824, sota el regnat de Ludovico Pío, fill i successor de Carlemany. Aquesta vegada, una aliança de caps cristians i musulmans va frustrar l'intent del rei franc d'ampliar la Marca Hispànica cap a l'oest. Batalla en què van lluitar Bernat del Carpi i el franc Roldán, recollida en nombrosos romanços i cantars de gesta -
La conquesta carolíngia de la Marca Hispànica constitueix un dels primers episodis de l'anomenada Reconquista, durant la qual diversos regnes cristians van emprendre la conquesta d'Al-Àndalus. En efecte, la conquesta carolíngia va començar el 759, amb el setge de Narbona. Després d'un setge de set anys, les tropes carolíngies van proclamar la fi del valiat de Narbona. -
La batalla de Tettenhall va ser un conflicte armat que segons la crònica anglosaxona va tenir lloc a prop de Tettenhall. Les forces aliades dels regnes de Mercia i Wessex es van enfrontar als víkings del regne de Northumbria. La batalla de Tettenhall va ser la derrota més gran d'un exèrcit víking acostumat al saqueig i la rapinya, confiat de la seva bona sort i poder militar. -
Alfons III va morir a la ciutat de Zamora el 20 de desembre del 910 a mitjanit. El seu cadàver va ser conduït a la ciutat d'Astorga i enterrat a la catedral d'aquesta ciutat, en la qual posteriorment seria sepultada la seva esposa, la reina Jimena d'Astúries qui va morir dos anys després el 912 -
El setge de Barcelona va ser un enfrontament militar lliurat durant juliol de 985, entre les forces del Califat de Còrdova manades per Almanzor i les del Comtat de Barcelona dirigides pel vescomte Udalardo. Va finalitzar amb la victòria de les tropes musulmanes i la destrucció total de la ciutat homònima. -
El Califat Omeya de Còrdova va ser un estat musulmà andalusí amb capital a Còrdova, proclamat per Abderraman III. El Califat va posar fi a l'emirat independent instaurat per Abderramán I i va perdurar oficialment fins a l'any 1031, va donant lloc a la fragmentació de l'estat omeia en multitud de regnes coneguts com a taifes. D'altra banda, l'època del Califat de Còrdova va ser la de màxima esplendor política, cultural i comercial. -
Recordem que quan l'any 1134 va morir Alfons I el Batallador a Poleñino per les ferides sofertes en la seva única derrota militar, esdevinguda intentant conquistar Fraga, el monarca aragonès no tenia fills, ja que el seu únic matrimoni amb la reina Urraca de León no va donar descendència abans que aquesta aliança fos anul·lada pel mateix papa. -
Els territoris que van estar sota la jurisdicció del rei d'Aragó. El 13 de novembre de 1137, Ramiro II el Monjo, rei d'Aragó, a la coneguda com a renúncia de Saragossa, va dipositar al seu gendre Ramon Berenguer el regne, que va signar d'ara endavant com a Comte de Barcelona i Príncep d'Aragó. Petronila va prendre el títol de "Reina d'Aragó" i Ramon Berenguer, el de príncep i dominador d'Aragó. -
La batalla de Muret va ser una important batalla que va tenir lloc a Muret, va enfrontar Ramon VI de Tolosa i els seus aliats, Pere el Catòlic d'Aragó i Barcelona, Bernat V de Comenge i Ramon Roger I de Foix contra els croats i les tropes de Felip II de França. Simó de Montfort va guanyar la batalla, en la qual va morir Pere el Catòlic. La batalla de Muret va marcar el preludi de la dominació francesa sobre Occitània i la fi de lexpansió catalana i aragonesa en aquesta regió. -
La victòria de les tropes de Jaume I a la Batalla del Puig, a pocs quilòmetres de València i última defensa del Rei Musulmà, obre les portes de Balansiya. D'aquesta manera, el 1238, Jaume I pren per fi València. Va conquerir fins a la línia marcada pel riu Xúquer, inclosa la important ciutat de Xàtiva, continuant fins a Múrcia. Els límits del Regne de València van quedar fixats a través del Tractat d'Almizrra, signat el 1244 per Jaume I i Ferran III de Castella. -
Les illes d'Ibiza i Formentera foren conquerides pels catalans, el 1235, per contracte d'infeudació de Jaume I. Els primers anys de la dècada de 1230, conquerida Mallorca i rendida Menorca en vassallatge, quedaven les Pitiüses per sotmetre . Jaume el Conqueridor va establir un contracte d'infeudació amb Pere, infant de Portugal i senyor de Mallorca i el comte de Roselló Nunó Sanç el 1231. Aquest contracte havia de fer-se efectiu en un temps determinat, però no ho van fer. -
Després de la mort sense descendència de Martí l'Humà a la 'Genealogia del Casal d'Aragó' Martí l'Humà, els diferents nuclis de poder de la corona catalanoaragonesa van moure tots els fils per situar un candidat al tron. El guanyador va ser el príncep castellà Ferran d'Antequera, de la casa de Trastàmara. En aquesta ciutat aragonesa es van reunir representants dels diferents regnes de la Corona, que van votar de manera majoritària a favor de Ferran i contra el comte Jaume d'Urgell -
Nàpols es va rendir a Alfons V de la Corona d'Aragó, que es va convertir també en rei de les Dues Sicílies. Més de permetre bases al mig del Mediterrani per garantir el comerç de la corona. Pere III el Gran ja ho va intentar a finals del segle XIII contra els francesos, que també l'ambicionaven, i el resultat va ser que el Regne de Nàpols va quedar dividit en dos -
Un dels documents de més transcendència del seu regnat i una de les millors mostres de la seva habilitat política. El conflicte que enfrontava els senyors de Catalunya amb els seus pagesos o pagesos anomenats de remença s'havia enquistat des de finals del segle XIV, donant lloc a successius esclats de violència que van afectar la major part del camp català, amb greus conseqüències socials i econòmiques. -
L'arribada a Amèrica d'una expedició espanyola dirigida per Cristòfor Colom per mandat dels Reis Catòlics, Isabel de Castella i Ferran d'Aragó. Colom havia partit del Port de Palos dos mesos i nou dies abans i, després de creuar l'oceà Atlàntic, va arribar a una illa del continent americà, Guanahani, creient que havia arribat a l'Índia. Aquest fet és un dels moments fonamentals de la història universal i representa un «descobriment» de riqueses, bona terra, ect