-
Els seus orígens són a l'antiguitat clàssica, entre els segles VIII i VI aC. Grècia al costat del pensament racionar, on la medicina màgica va tenir una forta implantació (déu que cura).
-
Van crear sistemes racionals d'interpretació del món a partir de la noció de l'element. Empèdocles va formular la teoria dels quatre elements, segons la matèria, inclòs el cos humà, seria formada per terra, aigua,aire i foc.
-
Els primers textos procedeixen de l'Escola de Cnidos. L'altra gran escola mèdica és l'Escola de Cos on hi havia un tractament més integral a la malaltia.
-
És a medicina clàssica grega (medicina hipocràtica). El cos humà també està constituït per quatre elements paral·lelament als quatre elements d'Empèdocles: la sang, produïda pel fetge i vitalitzada al cor; la flegma, humor fred vinculat al cervell; la bilis negra, emmagatzemada a la melsa i la bilis groga, creada pel fetge.
-
Alexandria i Roma durant l'etapa alexandrina, va se l'únic moment de l'època clàssica en què es permetia la dissecció de cadàvers humans. A l'etapa romana el gran representant va ser Galè de Pèrgaman.
La concepció de malaltia de Galè, es fonamentava en la teoria dels quatre humors. Va descobrir que per les arteries també circulava sang i no aire com es pensaven els hipocràtics.
Galè considerava la malaltia una conseqüència de desequilibri, l'alteració o la corrupció dels rumors. -
Hi havia una decadència política, econòmica i social. La creació de l'Imperi Carolingi per Carlemany entre els segles VIII i IX van crear un clima d'estabilitat política, i a partir del segle XI s'inicia la recuperació d'obres clàssiques, que moltes van ser traduïdes de l'àrab al llati. Hi havia la pesta a Juatanià al segle VI, i la pesta negra europea, al segle XIV.
-
A l'edat mitjana va haver la creació d'hospitals, vinculats a ordes religiosos. Es tractava més aviat d'institucions d'atenció social als marginats, d'acollida de pobres, captaires... era una funció de gran importància per mantenir el control i l'ordre social. Moltes d'aquestes institucions anaven lligats a les parròquies, i alguna s'atenien de forma específica a determinats malalts com el cas de les leproseries o hospitals de folls.
-
-
Miquel Servent i Juan Valderde de Amusco són dos metges espanyols més importants de l'època. Juntament amb Realdo Colombo van descriure la circulació menor de la sang.
-
És produí a partir del segle XV a l'Occident europeu. Es caracteritza per una retrobada dels coneixement clàssics. Galè i Hipòcrates, els seus clàssics van començar a ser corregits i contrastats amb l'experiència dels metges.
La Universitat de Pàdua es va desenvolupar una escola d'anatomia durant els segles XVI i XVII. Així van introduir el concepte de fibra, la descripció de la circulació menor de la sang o les vàlvules de les venes. -
Es coneix com el segle de la revolució científica, ja que es fan formar una sèrie de corrents intel·lectuals. L'empirisme mèdic se centrà en la renovació dels coneixements patològics, pel metge britànic Thomas Sydenham. E mecanisme biològic, desenvolupat per influència de René Descrates i el seu representant britànic William Harvey.
-
Avenços importants en les ciències biològiques que van coincidir amb avenços mèdics com la formulació de la teoria de l'evolució de Darwing, de la genètica clàssica de Mendel i d'altres. En l'àmbit mèdic va haver-hi un gran desenvolupament de les ciències de la salut com l'anatomopatologia; la fsiopatologia...
Va haver-hi el descobriment del primer antibiòtic, la penicil·lina, per Alexander Fleming l'any 1929. -
Va tenir un paper decisiu en el pensament mèdic del segle XIX, encara que més endavant es va traslladar la medicina als laboratoris. Tot i que els hospitals van anar augmentant de forma extraordinària a mesura que avançava la industrialització. Un factor important v ser l'increment de malalties infeccioses a causa de males condicions sanitàries de les ciutats.
