La mancomunitat de Catalunya

  • Estat reconeix Catalunya com ha comunitat

    Estat reconeix Catalunya com ha comunitat
    Per primera vegada des de 1714, l’Estat reconeixia Catalunya com a unitat.
  • Creació Istitut d'Estudis Catalans

    Creació Istitut d'Estudis Catalans
    La Mancomunitat de Catalunya va donar un gran impuls a la cultura i a la llengua catalana, creant el 1907 l’Institut d’Estudis Catalans.
  • Creació normes ortogràfiques

    Creació normes ortogràfiques
    L ’Institut d’Estudis Catalans, que va encarregar a Pompeu Fabra la redacció d’unes normes ortogràfiques de l’ús del català, que serien l’origen de la normalització lingüística posterior. Aquestes normes van ser publicades el 1913.
  • Creació de la Mancomunitat de Catalunya

    Creació de la Mancomunitat de Catalunya
    Una de les institucions polítiques més importants de la Lliga Regionalista va ser la Mancomunitat de Catalunya, creada el 1914 per Enric Prat de la Riba.
  • Creació escoles d'estiu i Universitat Industrial de Barcelona

    Creació escoles d'estiu i Universitat Industrial de Barcelona
    Modernització de l’escola primària, amb la introducció de propostes pedagògiques per als alumnes. El 1914, es van crear les escoles d’estiu per garantir la formació permanent dels professors en actiu. També es va millorar la qualitat dels tècnics destinats a la indústria, a través de la creació de la Universitat Industrial de Barcelona i participant en altres escoles tècniques de Catalunya.
  • Period: to

    Durada de la Mancomunitat

    La Mancomunitat de Catalunya va estar activa fins al 1925.Era un organisme administratiu que centralitzava les quatre diputacions provincials (Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona). No tenia competències polítiques de govern, però el seu valor simbòlic residia en el fet que, per primera vegada des de 1714, l’Estat reconeixia Catalunya com a unitat.
  • Period: to

    Enric Prat de la Riba

    Els primers presidents van ser Enric Prat de la Riba (1914-1917), de Catalunya. Desprès hi va haver un altre president.
  • Estat demana que es reconegués llengua Catalana com a cooficial.

    Estat demana que es reconegués llengua Catalana com a cooficial.
    Quan la institució política va demanar a l’Estat, el 1916, que es reconegués la llengua catalana com a cooficial al territori de Catalunya, la proposta va ser rebutjada.
  • Period: to

    Josep Puig i Cadafalch

    Va ser un dels primers presidents. Josep Puig i Cadafalch (1917-1923), que eren militants de la Lliga Regionalista. Amb el temps, va esdevenir una institució bàsica per a la modernització de Catalunya.
  • Presentació corts espanyoles

    El 1918 va presentar a les Corts espanyoles el primer projecte d’Estatut d’Autonomia, que va ser rebutjat per l’oposició dels partits no catalans. Va ser aquesta la primera vegada que es va proposar la convocatòria d’un referèndum perquè el poble català manifestés si volia un estatut autonòmic. El govern es va negar a convocar-lo.
  • Construcció Aeròdrom

    El 1923 es va construir l’aeròdrom que amb el temps es convertiria en l’aeroport Josep Tarradellas Barcelona - El Prat.
  • Cop d'estat primo de Rivera

    El 1923, després del cop d’estat de Primo de Rivera, que al començament va rebre el suport d’amplis sectors de la burgesia catalana, es va dissoldre el març de 1925 la Mancomunitat de Catalunya.
  • Dissolució Mancomunitat de Catalunya

    Es va dissoldre el març de 1925 la Mancomunitat de Catalunya.
  • Francesc Macià intenta invair Catalunya

    Un any després, Francesc Macià va intentar envair Catalunya des de França en una aventura militar que no tenia cap possibilitat d’èxit. Macià va ser jutjat i va haver d’exiliar-se a Cuba. Catalunya no va tornar a recuperar les seves institucions fins a la proclamació de la República el 1931.
  • Proclamació de la República

    Catalunya no va tornar a recuperar les seves institucions fins a la proclamació de la República el 1931.
  • Generalitat manté Pla d'Obres Públiques

    Es van projectar moltes de les carreteres i camins que des de feia temps se sol·licitaven a l’Estat, així com les xarxes ferroviàries (a Catalunya es finançaven amb capital privat, mentre que a la resta d’Espanya rebien subvencions). La Generalitat mantindria, el 1935, al Pla d’Obres Públiques alguns d’aquests projectes.