Baixa (21)

La història de Roma

  • 82

    La dictadura: la transició de la República a l'Imperi Romà

    La dictadura: la transició de la República a l'Imperi Romà
    El gran pas cap a un sistema polític en què el poder s'acumulés en mans d'una sola persona el va donar Sila (dictador en els anys 82-79).
    - L'enfortiment del personalisme va conduir els triumvirats i a les dictadures de Cèsar o August, i va suposar la fi de la República i el principi d'una nova etapa, l'Imperi.
  • 96

    SUCCESIÓ DELS FLAVIS

    SUCCESIÓ DELS FLAVIS
    Als Flavis els van succeir els Antonins (96-193),Nerva, Trajà, Adrià, Antoní Pius, Marc Aureli i Còmode.
  • 197

    INAGURACIÓ DE LA DINASTIA DELS SEVERS

    INAGURACIÓ DE LA DINASTIA DELS SEVERS
    Amb Septimio Sever es va inaugurar la dinastia dels Severs (197-235)
  • 235

    DEFENSA DE LES FRONTERES DE L'IMPERI

    DEFENSA DE LES FRONTERES DE L'IMPERI
    Entre els anys 235 i 300 l'única prioritat de Roma va ser la defensa de les fronteres de l'Imperi dels continus atacs dels pobles bàrbars.
    La conseqüència d'aquestes guerres va ser l'encariment el manteniment de l'exèrcit i l'alt grau d'endeutament per mantenir-lo
    L- a conseqüència d'aquestes guerres va ser l'encariment el manteniment de l'exèrcit i l'alt grau d'endeutament per mantenir-lo.
    - La persecució dels cristians no va ser més que un intent d’eliminar els perills.
  • 284

    REVOLTA MILITAR

    REVOLTA MILITAR
    L’any 284 una revolta militar va salvar a l’Imperi, proclamant-se Diocleciano emperador. Durant el seu govern es va instaurar la Tetrarquía, sistema per el qual l’imperi es repartia entre dos augustos i dos césars.
  • 305

    L’ALT IMPERI

    (27 a.C-305 d.C):
    Entre els anys 14 i 68 : els hereus d'August, es van succeint en el poder: Tiberi, Calígula, Claudi i Neró
  • 305

    LLUITES

    Des de la abdicació de Dioclecià, al 305, es van succeir una sèrie de lluites que es van perllongar fins al 312
  • 450

    El dret romà

    El dret romà
    La República es va caracteritzar per l'expansió de el poder de Roma a tota la Itàlia peninsular, per la promulgació de la Llei de les XII Taules en el 450 a.C i per les guerres civils per la igualtat.
  • 476

    L’IMPERI

    L’IMPERI
    Durant la fase imperial, Roma es va caracteritzar per tenir un govern autocràtic en mans dels famosos emperadors. En aquest període, el domini dels romans es va estendre fins a límits impensables.
  • 476

    CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ A OCCIDENT

    CAIGUDA DE L'IMPERI ROMÀ A OCCIDENT
    L'any 476 té lloc la caiguda de l'Imperi Romà a Occident. L'Imperi Romà d'Orient, posteriorment anomenat Imperi Bizantí, va sobreviure fins a 1453, data de la caiguda de Constantinoble l'actual Istanbul.
  • 509

    LA REPÚBLICA

    LA REPÚBLICA
    509 a.C. - 27 a.C.
    Es van produir una sèrie de fets essencials en la història de Roma:
    - s’expulsa l'últim monarca
    - Roma va ser presa per l'exèrcit de Porsenna
    - es signa el tractat entre Roma i Cartago
    - es consagra el temple de Júpiter Capitolí
    - l’inici dels Fastos Consulares
  • 509

    Transició de la Monarquia a la República

    Durant aquesta transició hi va haver moltes tensions socials internes que van ser aprofitades pels pobles veïns per reduir el control territorial de Roma i aconseguir la seva desaparició. Per aquest motiu, durant els primers 70 anys de la República, Roma va haver de ratificar la seva identitat en moltes ocasions.
  • 534

    Tarquini el Superb

    Tarquini el Superb
    (534-509 a. C.)
    Va ser l’últim rei de Roma. Va utilitzar la violència per seguir tenint poder sobre Roma. La seva millor obra per a Roma va ser la finalització del temple a Júpiter.
  • 578

    Servi Tul·li

    Servi Tul·li
    (578-534 a. C.)
    Va lliurar diverses guerres victorioses contra els etruscs, ja que era parent de Taquini Prisco. Va aconseguir renom per desenvolupar una nova constitució pels romans, i els va dividir en 5 classes econòmiques.
  • 617

    Tarquini Prisco

    Tarquini Prisco
    (617-578 a. C.)
    Va ser el cinquè rei i el primer d’origen etrusc. Va afegir 100 nous membres al Senat i ampliar l'exèrcit, duplicant el nombre d'efectius. El seu projecte més important va ser la construcció del Circ Màxim (un gran estadi).
  • 641

    Anco Marcio

    Anco Marcio
    (641-617 a. C.)
    Va augmentar el territori de Roma tal i com li va ensenyar el seu avi Numa Pompilio. Va ser qui va construir la primera presó romana al turó de Capitoli. Va morir després de 24 anys de regnat sent recordat com un dels grans pontífexs de Roma
  • 673

    Tul·li Hostili

    Tul·li Hostili
    (673-642 a. C.)
    Tulio va fomentar diverses guerres contra Alba Longa , Fidenas i Veyes , d’aquesta manera Roma va aconseguir nous territoris i va augmenta el seu poder.
  • 717

    NUMA POMPILIO

    NUMA POMPILIO
    Numa Pompilio (717-674 a. C.)
    El van coronar després de la mort de Ròmul.
  • 753

    ROMA

    ROMA
    Remus va veure sis voltors, Ròmul va veure dues vegades. Llavors Ròmul es va proclamar rei , el va matar creuant-lo amb una llança. Per tant, Ròmul va anomenar Roma pel seu propi nom.
  • 753

    MONARQUIA

    MONARQUIA
    Va ser el primer tipus de forma d’organització política.c
  • 753

    RÒMUL

    RÒMUL
    Ròmul (753-717 a. C.)
    A part de ser el primer rei romà sinó també el seu fundador.
  • 754

    RÒMUL I REM

    RÒMUL I REM
    Van matar els descendents masculins de Numitor i van obligar a la seva única filla, Rea Sílvia, a convertir-se en membre de la família,Rea Sílvia estava embarassada del déu de Mart i va donar a llum als bessons Ròmul i Rem. Amuli va ordenar llançar els dos nens al riu Tíber. Faustul) els troba i els porta a casa seva, on ell i la seva dona els cuiden com els seus fills.
  • SIBERIANES

    SIBERIANES
    Ròmul va decidir recórrer a la violència per garantir la continuació de Roma. els romans van arrabassar a la força de la nena soltera dels seus pares, que es va veure obligada a marxar amb la seva filla.els romans van fer tot el que van poder per consolar aquells que es van veure obligats a convertir-se en esposes amb amor.
    LES SABINES DE JACQUES-LOUIS DAVID (1799)