-
600 BCE
EL BRESSOL D’OCCIDENT
La filosofia grega antiga és el terme general per designar els sistemes i les escoles filosòfiques del món grec antic.Es va originar a partir de l'escola de Milet que va aparèixer a Jònica al segle VI, va experimentar l'escola d'Atenes en el període clàssic i després es va desenvolupar en moltes escoles en el període hel·lenístic i el període romà... -
600 BCE
Pitàgores
Pitàgores va ser un filòsof i matemàtic grec.Els seus ensenyaments polítics i religiosos eren ben coneguts a la Magna Grècia i van influir en les filosofies de Plató, Aristòtil i, a través d'elles, la filosofia occidental. El teorema de Pitàgores, en el seu enunciat habitual, estableix que en un triangle rectangle la suma dels quadrats dels catets (els costats que formen l'angle recte) és igual al quadrat de la hipotenusa (l'altre costat). -
470 BCE
Socratés
Fou un filòsof de l'Antiga Grècia que es considera el fundador de la filosofia occidental, per més que ja existiren filòsofs anteriorment, i també de coetanis, entre ells Tales i Demòcrit. -
427 BCE
Plató
Plató va ser un filòsof d'immensa influència en l'Antiga Grècia.
Desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l'Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes.
Plató, sobre aquestes preocupacions, projectarà una teoria dirigida al coneixement segur (el món de les idees), i als fonaments de l’educació i la teoria política. -
384 BCE
Aristòtil
Aristòtil va ser un filòsof grec i polímata durant el període clàssic de l'antiga Grècia. La seva lògica, naturalisme i ètica dominaren en el pensament europeu durant gairebé 2.000 anys, fins ben entrat el segle xvi. Aristòtil, pare de gran part de la terminologia científica i filosòfica, dirigeix la mirada al món de les coses mateixes (ja no al de les idees), al llenguatge i la seva relació amb aquest món, i a l’ésser polític, l’ésser humà. -
336 BCE
EL NAIXEMENT DE L’IMPERI
Alexandre va néixer a Pel·la, la capital del Regne de Macedònia, segons Plutarc de Queronea el 21 de juliol (en el calendari macedoni hekatombaiốn) del 356 aC.
Amb les conquestes d’Alexandre el Gran els límits de la polis s’obren, es difuminen. -
476
L’ORDRE DE DÉU
Amb la caiguda de l’imperi romà desapareix també la cultura grega i s’obre pas la cultura de l’Europa occidental.
Amb l’Humanisme començarà el procés de recuperació i reivindicació de la cultura pagana de Grècia i Roma i la revisió de la teologia i la cosmologia dels segles XIII i XIV a la llum de les filosofies alternatives redescobertes, que durà a la revolució astronomicocosmològica que comença el segle XVI i que possibilitarà el naixement de la ciència i la filosofia modernes. -
Period: 476 to 480
La caiguda de l'Imperi Romà
La caiguda de l'Imperi Romà fa referència a la desintegració i col·lapse graduals de la societat de l'Imperi Romà, incloent la política, l'economia, la cultura, les institucions militars i socials, que finalment va provocar que Europa Occidental fos envaïda i ocupada pels bàrbars i va acabar amb l'Imperi Romà d'Occident.
La decadència de l'Imperi Romà i la desaparició de l'Imperi Romà d'Occident van marcar el final de l'època clàssica i l'inici de l'edat mitjana europea. -
Period: to
Descartes
René Descartes va ser un important filòsof racionalista francès del segle xvii, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna, en ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures clau de la revolució científica. -
Robert Hooke
En mecànica dels medis continus, la llei de Hooke enunciada el 1660 pel físic anglès Robert Hooke (1635-1703) indica que quan un sòlid és sotmès a una força de tracció externa, es deforma en proporció directa entre la força aplicada i l'allargament. -
Declaració de Drets, Anglaterra
La Carta de drets o Declaració de drets (en anglès Bill of Rights) és un document redactat a Anglaterra el 1689, que va imposar el Parlament anglès al príncep Guillem d'Orange, per a poder succeir al rei Jaume II. -
LA RAÓ I L’ÈPOCA DE LES LLUMS
Al segle XVII la renovació de la filosofia iniciada per Descartes ja apunta els principis del pensament burgès que cristal·litzaran el segle XVIII. -
Period: to
La Il·lustració
La Il·lustració és un corrent filosòfic, polític i social europeu que va aparèixer al Regne de França,al Regne Unit i a Alemanya a finals del Segle XVII. Després es va estendre, amb empremta francesa, a altres parts d'Occident durant el segle xviii,anomenat el segle de les llums. El nom en diferents llengües d'aquest moviment fa referència a la raó, identificada amb la llum, ideal i guia dels individus de l'època. -
Georg Wilhelm Friedrich Hegel
Georg Wilhelm Friedrich Hegel va ser un filòsof alemany pertanyent a l'idealisme.
Considerat per la història clàssica de la filosofia com el representant de la cimera del moviment vuitcentista alemany de l'idealisme filosòfic i com un revolucionari de la dialèctica, hauria de tenir un impacte profund en el materialisme històric de Karl Marx. Hegel és cèlebre com a filòsof molt fosc, però molt original, transcendent per a la història de la filosofia i que sorprèn a cada nova generació. -
L’ESPERIT DEL POBLE
El capitalisme i la societat de masses, lluny de conduir la humanitat a la felicitat, generen desigualtats i condicions laborals inhumanes. -
Preàmbul de la Declaració d’Independència
La Declaració d'Independència és un text polític fonamental per a la història dels Estats Units. Arran d'aquesta declaració les Tretze Colònies britàniques d'Amèrica del Nord se segregaven del Regne de Gran Bretanya i esdevenien independents. -
Declaració dels Drets de l’Home i el Ciutadà, França,
La Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà és un dels documents fonamentals de la Revolució Francesa. Aquesta declaració defineix un conjunt de drets individuals i col·lectius. Va ser adoptada el 26 d'agost de 1789 per l'Assemblea Nacional Constituent francesa com a primer pas per redactar una Constitució. -
La Revolució Francesa
La Revolució Francesa es considera el model de revolució política de la seva època i va suposar la conquesta del poder per la burgesia i el desplaçament de l'aristocràcia i el clergat. En acabar el segle xviii, el regne de França, com la major part d'Europa, estava sotmesa a l'Antic Règim -
Auguste Comte
Isidore Marie Auguste François Xavier Comte (Montpeller, 19 de gener de 1798 - París, 5 de setembre de 1857) fou un filòsof occità, considerat el fundador del positivisme i un dels iniciadors de la sociologia.Aspirava a crear una ciència social que, en analogia amb les ciències físiques i naturals, es basés en l'observació, l'experimentació i el mètode comparatiu. -
Karl Marx
Karl Heinrich Marx, més conegut com a Karl Marx va ser un filòsof, economista polític, sociòleg i revolucionari alemany.Marx fou el pare teòric del socialisme marxista i del comunisme i, junt a Friedrich Engels, és considerat una figura històrica clau per entendre la societat i la política contemporània. -
Friedrich Wilhelm Nietzsche
Friedrich Wilhelm Nietzsche fou un filòsof alemany, considerat actualment com un dels més influents en el pensament del segle xx.
Va fer una crítica exhaustiva de la cultura, la religió i la filosofia occidental, mitjançant la reconstrucció dels conceptes que les integren, basant-se en l'anàlisi de les actituds morals (positives i negatives) cap a la vida. Aquest treball va afectar profundament generacions posteriors de teòlegs, filòsofs, psicòlegs, poetes, novel·listes i dramaturgs. -
LA CIÈNCIA A DEBAT
Al principi del segle XIX Auguste Comte proclamava la superioritat del coneixement científic sobre la resta de sabers, ja que considerava que era l‘únic que, basat en l’experiència, produïa un coneixement objectiu.
La societat de començament del segle XXI també es troba escindida: hem atorgat confiança plena al saber científic però alhora no podem obviar la necessitat de comprendre una gran part de la nostra realitat. -
Sigmund Freud
Sigmund Freud fou un metge i neuròleg que va treballar amb la hipnosi i en com podia utilitzar-se per a ajudar els malalts mentals. Va crear un nou esquema de psicologia, la psicoanàlisi. -
José Ortega y Gasset
Fou un filòsof i assagista espanyol, exponent principal de la teoria del perspectivisme i de la raó vital i històrica, situat en el moviment del noucentisme. -
Martin Heidegger
Martin Heidegger fou un filòsof alemany que és àmpliament considerat com un dels filòsofs més importants del segle xx. És conegut sobretot per les seves contribucions a la fenomenologia, l'hermenèutica i l'existencialisme.
Va ser un membre actiu del Partit Nazi de 1933 a 1945. Hi ha controvèrsia sobre la relació entre la seva filosifia i el nazisme. -
EL REREFONS DEL SUBJECTE
Quines són les motivacions reals dels subjectes a l’hora d’actuar? Quin és el paper de l’individu en l’avenç de la societat? Aquestes són preguntes que Marx, Nietzsche i Freud, els filòsofs de la sospita, plantegen entre els segles XIX i XX, cadascun influït per un aspecte de la realitat que els envoltava en aquells moments. -
Hans-Georg Gadamer
Hans-Georg Gadamer va ser un filòsof alemany que va conrear l'hermenèutica i va realitzar comentaris sobre la filosofia antiga. Deixeble de Martin Heidegger, va estar tota la seva vida lligat al món universitari. Va posicionar-se activament contra el règim del nazisme i del comunisme. -
EXISTENCIALISMES I VITALISMES
En el context de les dues guerres mundials, Heidegger fa una crítica de la filosofia tradicional, proposant un replantejament radical de la filosofia i del que el és el subjecte basant-se en l’experiència de la pròpia existència.
Dins el rerefons de l’existencialisme cal esmentar el vitalisme d’Ortega i Gasset que exalta la importància de l’afirmació de l’experiència vital per al subjecte i la dependència màxima entre les coses i jo. -
Period: to
La Primera Guerra mundial
La Primera Guerra mundial o la Gran Guerra fou un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient entre 1914 i 1918. La política exterior cada vegada més agressiva d'Àustria-Hongria, Rússia i especialment Alemanya va originar el conflicte. -
Jürgen Habermas
Jürgen Habermas és un filòsof i sociòleg alemany reconegut en tot el món pels seus treballs en filosofia pràctica. És el principal representant de la "Segona Generació" de l'Escola de Frankfurt i un dels exponents de la Teoria Crítica desenvolupada a l'Institut d'Investigació Social. -
Period: to
La Segona Guerra Mundial
La Segona Guerra Mundial va ser un conflicte bèl·lic que va implicar la majoria de les nacions del món, incloent-hi totes les grans potències, organitzades en dues aliances militars: els aliats i les potències de l'Eix. -
“Declaració” Universal Dels Drets Humans
Amb els tractats que es van redactar l'any 1966 completa la Carta Internacional de Drets Humans, que després de ser sotmesa a votació el 1976 es convertí en llei internacional.
Considerant que el reconeixement de la dignitat inherent i dels drets iguals i inalienables de tots. -
L’ESPECTADOR ENTRA A ESCENA
Gadamer és un dels exponents de la corrent hermenèutica de finals del segle XX i com a tal proposa un nou concepte d’interpretació de les obres d’art. Fins aquell moment l’espectador havia sigut el receptor d’una obra d’art acabada i completament definida. -
CRISI DE LA RAÓ MODERNA
L’esperança en la raó iniciada per Descartes i reafirmada per Kant trontolla encara amb més força davant els horrors del segle XX. Les teories proposades pels filòsofs de la sospita són represes principalment pels membres de l’anomenada Escola de Frankfurt a l’Alemanya anterior al règim nazi que es va centrar en la reflexió filosòfica sobre la pràctica científica.Habermass, a qui es considera l’últim membre de l’escola, té profundes divergències amb els seus mestres i predecessors.
