-
Period: 3500 BCE to 600 BCE
1ers ASSENTAMENTS
Els primers poblats que apareixen en terres il·licitanes daten d'entre els anys 3500 aC i 2500 aC. Eren poblats dispersos per tot el territori de l'actual Elx, per la qual cosa no va haver-hi un únic assentament fins a l'any 600 aC; any on culmina aquesta etapa i comença una nova, en la qual sorgeix Ilici. -
3000 BCE
Neolític
Els primers assentaments en terres il·licitanes van estar disseminats en grups o clans establits en llogarets o poblats propers al Vinalopó. Eren poblats de cabanyes circulars que es dedicaven al cultiu de diverses espècies vegetals, però també practicaven la caça i la recol·lecció. Amb fusta construïen les cases i fabricaven útils i armes. Durant aquesta època existia un poblat en el qual es produïa la denominada ceràmica campaniforme, decorada amb motius geomètrics. -
2200 BCE
Edat de Bronze
L'economia segueix basada en l'agricultura, la ramaderia i el metall, però les habitatges van passar a ser rectangulars, a més, van començar a protegir els poblats mitjançant murs de pedra fortificats. Cal destacar l'aparició de les primeres disputes entre les classes dominants i els camperols. Durant la fase final de l'etapa, van aconseguir un gran desenvolupament i s'intensifica el contacte amb orient a través del mar, mitjançant el qual van començar a elaborar materials amb bronze. -
800 BCE
Primer Contacte Iber
El contacte amb els comercials fenicis i grecs va aportar grans avanços en la població autòctona que va passar a utilitzar el torn alfarer, les tècniques per a obtenir ferro, l'escultura en pedra i els signes per a escriure la llengua ibera. -
Period: 600 BCE to 100 BCE
ILICI
L'època ibèrica d’Ilici en l'Alcúdia estava ben definida per la fusió indígena-oriental. Els ibers vivien de l'agricultura i la ramaderia, a més, practicaven la pesca i la recol·lecció. Van aconseguir metalls com el ferro i coure per fabricar armes i eines. L'augment de producció va produir excedents, els quals exportaven, per importar ceràmiques, i teixits. La necessitat de registrar els intercanvis va fer sorgir l'escriptura. Les tropes cartagineses van destruir el poblat a l'any 228 aC. -
450 BCE
La Ceràmica
Els ibers destacaven per la fabricació de ceràmica de color ataronjat i so metàl·lic que després pintaven. La decoració va evolucionar des dels dibuixos geomètrics al barroquisme de l'estil elx-archena. Cal destacar que en l'Alcúdia es van produir peces amb escenes que reflectien les idees religioses de l'època, on la Deessa era la protagonista. -
228 BCE
Els Cartaginesos
Roma i Cartago van disputar durant més d'un segle el domini del mediterrani en les guerres púniques. Els guerrers ibers van intervenir en aquesta guerra com soldats mercenaris, lluitant en tots dos bàndols. Els cartaginesos van destruir el poblat de l'Alcúdia, però van tornar a edificar sobre el mateix solar un nou nucli, el denominat "Nivell Iber-Púnic", en el qual es manifesten les influències Cartagineses, i la vida de les quals es va perllongar quasi dos segles fins a la conquista romana. -
Period: 100 BCE to 900
IULIA ILICI AUGUSTA
Després de la victòria en la guerra púnica, les tropes romanes van convertir Ilici en Colònia Romana. Es va mantenir l'urbanisme Ibèric i es va iniciar un procés de Romanització que va afectar a canvis de comandaments polítics i militars. La Colònia té dret a encunyar moneda i els seus ciutadans van obtenir el dret Itàlic i l'idioma oficial va ser el Llatí, idioma que els habitants no sabien parlar doncs escrivien l'Ibèric. Ilici Augusta va gaudir de gran prosperitat i creixement urbanístic. -
29
Primers Romans
Van dur a terme l'acció colonitzadora i la imposició dels costums i la cultura romana i van implantar les unitats de capacitat, pes i mesura. El territori va experimentar una transformació, ja que va ser dividit en una quadrícula perfecta. Aquests lots de terra van ser repartits entre ciutadans de diverses procedències. L'explotació d'aquest territori es va basar en productes com els cereals, la vinya i l'olivera. A més els ciutadans d'Ilici van tenir la propietat de les seues terres. -
100
L'Alcudia
Durant tot aquest temps es va convertir al centre urbà més important de la província.
El fet que el nombre d'habitants a les cases creixés, va provocar que es construïren cases més luxoses; mansions adornades amb mosaics de marbre i pintures murals, a més, disposaven d'aigua corrent i calefacció.
Tot això va implicar una sumptuositat que corresponia a una ciutat de nivell econòmic elevat, amb construccions com el Clavegueram, les Termes i l'Aljub, per proveir-se d'aigua en l'època Romana. -
200
El Portus Ilicitanus
El Portus Ilicitanus va combinar les activitats habituals d'intercanvi de mercaderies amb una certa activitat industrial, que va facilitar l'eixida d'excedents i l'arribada de productes com vi, oli, ceràmica, etc. Els hispans-romans van desenrotllar la pesca i l'explotació de les salines, imprescindible per la conservació dels aliments. Actualment, el port ilicitanus es pot identificar amb l'actual Santa Pola, on les troballes arqueològiques han mostrat una gran riquesa arqueològica. -
690
Conflicte Hispà-Romà
L'etapa final del món antic es caracteritza per la continuïtat de la cultura hispà-romà. Era un període d'inestabilitat a causa d'incursions germanes. Els visigots van aconseguir el control de la zona, excepte un breu període de dominació Bizantina. És, llavors, quan es consolida el cristianisme com a religió oficial i Ilici es converteix en seu episcopal. -
Period: 900 to 1250
MADINATS ILS
Els musulmans van construir un gran sistema defensiu, amb una muralla amb torres, barbacana i fosse. La ciutat estava formada per carrers estrets i per places on es trobava el soc i el mercat.
Fora de la muralla es trobaven els banys que eres a més centres de reunió social. El cementeri també es trobava fora de les muralles. Els seus habitants es dedicaven a l'agricultura i a l'artesania (alfarers, ferrers...), a més, eren bons comercials i utilitzaven per als intercanvis el dírham. -
1000
El Palmerar
Com que en les terres d'Ils hi havia poca aigua, els musulmans van introduir l'agricultura d'oasis i noves tècniques de regadiu, amb horts de palmeres que regaven mitjançant una xarxa de séquies. Van traure també d'orient nous productes com l'arròs, la canya de sucre, el cotó, les magranes, l'albergínia i la figuera... El palmerar va ser un legat cultural extraordinari que va deixar l'Elx musulmà i que avui dia és considerat patrimoni de la humanitat. -
1150
Primeres Reconquestes
Els regnes de Castella i Aragó van emprendre la conquesta dels territoris en poder dels musulmans i van fixar àrees d'expansió de cada regne. El regne de Múrcia, on es trobava Ils es va convertir en vassall de Castella.
Els musulmans de Múrcia se sublevaren i el Rei Alfons X demana ajuda a Jaume I que va recuperar Ils per al Rei castellà. -
Period: 1250 to
ELX
-
1400
El Misteri d'Elx
A la fi del segle XV, al mateix temps que augmenta la devoció mariana en Europa, comença a celebrar-se a la vila, una representació religiosa el dia de l'Asunción de la Verge, el Misteri d'Elx. En els seus començaments, aquesta representació, va estar organitzada per algunes famílies de la petita noblesa local, com els Perpinyà o els Car. -
1470
Elx Castellà
La ciutat augmenta la seua població, gràcies a un fort creixement agrícola. La producció es dirigeix al mercat comarcal. Es realitzen obres per millorar el regadiu. D'altra banda, la ciutat creix i comença a urbanitzar-se l'espai que hi havia lliure entre la vila emmurallada i el raval morisc.
En aquest segle es desenvolupa el regne de valència. Elx va intentar, oposar-se al senyor de la vila, però l'alçament va fracassar. -
1525
Expulsió als Moriscos
El Rei Carles V va obligar als mudèjars de la corona d'Aragó a batejar-se o anar-se.
En 1526 es procedeix al bateg dels alfaquies i veïns del raval. La mesquita va ser beneïda com església catòlica i l'aljama passa a ser el raval de San Juan.
En 1609 es va publicar l'edicte d'expulsió. En 1906 els veïns del raval van embarcar cap a Àfrica.
Amb l'expulsió dels moriscos Elx va perdre un terç de la població i moltes terres van deixar d'explotar-se, i va provocar una forta crisi econòmica. -
1552
Pirates Barbarescos
El mediterrani estava dominat pels pirates barbarescos del nord d'Àfrica. Per protegir-se dels atacs, van construir torres vigia en la costa. A les torres se situaven els guardes, i a la terra vigilaven els guardacostes. En un d'aquests guardacostes està inspirat el llegendari Francesc Cantó, qui va descobrir, a la platja del Tamarit, una arca portadora de la imatge de la Verge de l'Asunción juntament amb la revelació del Misteri d'Elx, sent des de llavors la Patrona de la ciutat. -
Guerra dels 30 anys
La situació social es va agreujar amb la guerra dels trenta anys, i les sequeres, plagues i epidèmies, com la pesta de 1648.
Les terres abandonades pels musulmans van ser lentament repoblades per camperols, que serien els nous veïns del raval. Càrdenas els va concedir un govern propi subjecte a la seua voluntat.
En 1670 la ciutat comença a recuperar-se, gràcies al comerç. S'inicia la urbanització de les muralles i del barri de Santa Teresa, i es renoven palaus, convents i esglésies. -
Guerra de Sucessió
En morir Carles II s'inicia la guerra per la successió de la corona espanyola entre tres grups. Elx, fidel al coronat Felip V, va acollir poc després a l'exèrcit de l'arxiduc. En 1706 és ocupada i saquejada per tropes franceses i castellanes. En 1707, les tropes de Felip V al comandament del duc de Berwick guanyen la batalla d'Almansa. Són abolits els furs del regne de València i s'imposen les lleis castellanes.
Elx perd la seua autonomia i viu un moment greu de crisi social. -
Expansió de la cuitat
Cap a 1730, s'inicia un període de creixement econòmic, basat en el cultiu. S'exporta matèria primera mentre comença el declivi de la indústria sabonera local
La ciutat creix cap a l'altre costat del riu gràcies al pont de Santa Teresa, inaugurat en 1756. A més s'arriben a superar els 20.000 habitants. Finalment en 1780 arriba l'aigua potable a la ciutat, des de la font de barrines a Asp. -
Revoltes Burgueses i canvis de poder
En 1766 una naixent burgesia intenta treure partit dels més pobres per la pujada del preu del pa, els burgesos intenten acabar amb els impostos i monopolis senyorials i municipals que impedeixen el lliure comerç.
El conflicte entre republicans i monàrquics no cessa durant el regnat del Rei Amadeo I. Va provocar la proclamació de la I República que va fracassar.
1871 va ser l'any que el Rei Amadeo I va atorgar a Elx com una ciutat. -
La Indústria a Elx
Va començar a créixer la industria alpargatera, gracies a les innovacions tècniques i dels materials. La industria tèxtil va començar a mecanitzar-se més tard. Les jornades eres llargues, els salaris baixos y es treballava molt. La producció va millorar amb la màquina de cosir "Singer".
El fet més important és l’arribada en 1884 del ferrocarril Alacant-Murcia.
Van sorgir les asociacions obreres.
A conseqüència d’açó, en 1903 es va organitzar la primera huelga d’alpargaters. -
Descobriment de la Dama d'Elx
El 4 d'agost de 1897, va succeir un fet que va canviar la projecció universal de la ciutat; un xiquet va encontrar, mentre treballava al camp, una bella escultura, la reina mora. La finca on va aparéixer era l'Alcudia. La van posar en el balcó de la casa perquè tots els ciutadans pogueren veure-la. L'escultura va ser venuda i traslladada a París, on es va anomenar "Dama d'Elx". No va tornar a Espanya fins a 1943 i no va visitar la seua ciutat d'origen fins al 1965. -
Diferents canvis de poder
La transició entre els segles XIX i XX es porta a terme baix la restauració monàrquica, en la qual el partit conservador i el liberal, és tornen en el poder.
Es proclama en 1931 la II República. El ministeri va ser declarat monument nacional i per al palmeral es va dictar una llei de protecció.
La cuitat va canviar: le fàbriques de guerra, repressió, morts i milers de refugiats.
Durant la postguerra van sobreviure a Elx algunes grans fàbriques, que concentraran a la major part de la mà d'obra. -
Gran creixement urbà
El desenvolupament econòmic que inicia el regiment de Franco en els anys 60 es manifesta a Elx en un important desenvolupament de la indústria de calçat i els seus components. El creixement econòmic va traure inmigrants en recerca de treballs. Entre 1960 i 1970 Elx passa de 70.000 a 122.000 habitants.
La principal transformació urbanística d'aquest període va ser el soterrament de les vies del tren en 1977. Va nàixer l'Avinguda de la Llibertat i en 1978 es va inaugurar l'Hospital General d'Elx. -
Any 2000 fins a l'actualitat
A finals del segle XX la cuitat va superar la barrera dels 200.000 habitants.
En la primera dècada del segle XXI Elx ha rebut dos importants nomenaments. En novembre de 2000 la Unesco va declarar el palmeral d'Elx Patrimoni de la Humanitat com a exemple de transmissió cultural entre Orient i Occident. També en 2001 van declarar el Misteri d'Elx Patrimoni oral i immaterial de la Humanitat, com a exemple de pervivència d'una tradició medieval que ha sigut transmesa de generació en generació.
