-
L'any 330, l'emperador Constantí funda una nova ciutat, Constantinoble, a l'emplaçament de l'antiga ciutat grega, Bizanci. La van envoltar de muralles i hi van edificar esglèsies i palaus.
-
L'Imperi Romà es divideix en dos, Orient i Occident.
-
Al segle V, els huns, un poble bàrbar que arribava d'Àsia dirigit per Àtila, arrasa e invaeix els territòris de l'est d'Europa.
-
Els visigots, que estaven a Rumania, entren a Hispània com a aliats dels romans, per fer fora una sèrie de pobles germànics que l'habitaven. Aquests pobles són: sueus, vandals i alans.
Ja es queden a Hispània i Francia. -
L'any 409 entren a la península Ibèrica pobles germànics, però els visigots arriven per fer-los fora.
Al any 415 es quan els visigots aconsegueixen expulsar els vàndals i alans cap al nord d'Àfrica i redueixen els sueus al territori d'actual Galícia. -
El període que estan els visigots a Hispània.
Desde que entren per fer fora els pobles de habitaven Hispània, fins que els musulmans els guanyen en la batalla de Guadalete. -
Cau a l'Imperi Romà d'Occident, quan els Pobles Germànics hi entren.
L'herència romana perdura a Orient a l'Imperi bizantí. -
L'Imperi bizantí comença desde la caiguda de l'Imperi romà d'Occident a l'any 476.
I comença a decaure al segle XI, amb els atacs dels exèrcits turcs. La capital, Constantinoble, aguanta, però finalment es conquerida l'any 1453 i l'Imperi bizantí desapareix. -
Els Francs, que venen del nord de Gàl·lia, volen ampliar dominis, i s'enfrenten als Visigots. Els derroten i els expulsen cap al sud dels Pirineus.
-
És l'època de més esplandor de Bizanci, i va coincidir amb el regnat de Justinià. Es van proposar restaurar l'Imperi romà.
Amb aquest objectiu van conquerir algunes províncies occidentals perdudes.
També van recopilar les lleis romanes en dotze llibres que van constituir el famòs codi de Justinià.
L'Imperi bizantí va gaudir en aquesta etapa d'una gran prosperitat econòmica, principalment a l'agricultura i el començ. -
Els visigots es van espandir per Hispània, hi van organitzar un regne que va durar durant més de dos cents anys i decideixen establir la seva capital a Toledo.
-
Muhammad ibn Abdallah, Mahoma, va néixer l'any 570 i va quedar orfe quan encara era un nen.
-
L'any 622 els musulmans han de fugir de la Meca i van a la ciutat de Medina. És l'anomenada Hègira i aquesta data marca el començament de l'era musulmana.
-
Mahoma aconsegueix convertir els habitants de Medina a la nova religió, i amb la seva ajuda ataca la Meca.
A partir del 630, nombroses tribus d' Aràbia es van convertir en l'islamisme i es van unir sota l'autoritat de la ciutat Medina. -
L'any 632 mor Mahoma. La majoria d'àrabs eren musulmans i la península Aràbiga s'havia unificat políticament.
-
Els musulmans guanyen a l'últim emperador visigot en la batalla de Guadalete, la qual es va dur a terme a la península Ibèrica. Quan ells, provinents de la península Aràbiga intenten entrar a Hispània.
-
L'any 720, els musulmans es preparen per conquerir els Pirineus.
-
Carles Martell va dirigir l'exèrcit contra els musulmans que des d'Al-Andalus intentaven avançar França, i els va derrotar a prop de Poitiers.
-
Carlemany es coronat l'any 800 per el papa Lleó III, com a nou emperador de les terres dOccident que llavors eren cristianes.
-
Després de la mort de Carlemany, Lluís el Piadós hereda la corona, ell en morir els hi reparteix les terres entre els seus tres fills: Lotari, Luís i Carles.
-
Quan Luís el Piadós divideix les seves terres als seus tres fills, Lotari hereda el títol d'emperador, i els seus germans es rebelen, el vencen i l'obliguen a signar el Tractat de Vendun. A partir de llavors cada territori va formar regnes independents.
-
Les diferències entre l'esglèsia d'Orient i la d'Occident es van fent cada vegada més grans. Les ceremònies eren diferents.
A l'any 1504 es produeix el Cisma d'Orient i es divideix la cristiandat entre l'Esglèsia catòlica de Romà i l'Esglèsia ortodoxa de Constantinoble.
