-
476
Caiguda de l'imperi romà d'occident
La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476 i la seva posterior dissolució el 480. Ròmul Augústul, sovint considerat erròniament l'últim emperador romà d'Occident, fou deposat el 476 pel capitost germànic Odoacre. El seu predecessor, Juli Nepot, es mantingué com a emperador de iure fins al seu assassinat el 480 amb el suport de l'Imperi Romà d'Orient. -
527
Regnat de Justinià
Justinià I el Gran (en llatí: Flavius Petrus Sabbatius Iustinianus; en grec: Ιουστινιανός) també conegut entre els cristians ortodoxos orientals com a Sant Justinià el Gran, va ser l'emperador romà d'Orient des de l'any 527 fins al 565. Va ser el segon membre de la Dinastia justiniana tot succeint al seu oncle Justí I. -
531
Barcelona capital del regne visigot
Els gots eren un poble dels considerats bàrbars pels romans. Procedents de l'est, es van anar traslladant al llarg del segle iii i IV per tot el sud d'Europa d'orient a occident, empesos pels huns i els francs. Al Danubi es van separar en visigots i ostrogots, van adoptar la religió cristiana en la forma arriana i foren de fet els més romanitzats de tots els pobles germànics que van arribar a la península Ibèrica durant el segle v. -
537
Fi de la construcció de Santa Sofia
Santa Sofia de Constantinoble (turc: Ayasofya; grec: Άγια Σοφία, Agia Sofia) és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i museu d'Istanbul, al barri turístic de Sultanahmet. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època romana d'Orient. Va ser utilitzada com a església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537, per l'emperador Justinià I, fins al dia de la conquesta de Constantinoble l'any 1453. . -
800
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble (turc: Ayasofya; grec: Άγια Σοφία, Agia Sofia) és una antiga església ortodoxa convertida en mesquita i museu d'Istanbul, al barri turístic de Sultanahmet. Es considera l'obra més gran i sagrada de l'època romana d'Orient. Va ser utilitzada com a església durant 916 anys, des de la seva construcció l'any 537, per l'emperador Justinià I, fins al dia de la conquesta de Constantinoble l'any 1453. -
843
divisió de l'Imperi caroligini
mperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident. -
962
Otó i, emperador d'Occident
-
982
Els víkings arriben a Groenlàndia
-
1066
Guillem desembarca a Anglaterra
Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087), més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda. -
1095
Primera croada
Guillem I d'Anglaterra i II de Normandia (1027/1028 - 9 de setembre, 1087), més conegut amb el nom de Guillem el Conqueridor, va ser duc de Normandia des de 1035 i esdevingué rei d'Anglaterra després de liderar-ne la conquesta l'any 1066, expulsant la dinastia saxona de Wessex i implantant la dinastia Normanda. -
1204
Els croats saquejen Constantinoble
El segon setge croat sobre Constantinoble va tenir lloc entre gener i abril de 1204 i va ser provocat pel no pagament de la quantitat convinguda entre l'emperador Aleix IV Àngel i els croats perquè aquests el posessin en el tron. -
1214
Batalla de bouvines
La Batalla deBouvines, va tenir lloc el 27 de juliol de 1214, i va representar el final de la Guerra Anglonormanda (1202–14). Va ser fonamental pel desenvolupament de la França Medieval confirmant la sobirania de la corona francesa sobre l'Imperi angeví del Ducat de Bretanya i el Ducat de Normandia -
1215
Carta Magna a Anglaterra
Carta Magna, també anomenada Magna Carta Libertatum, que traduït del llatí vol dir «Gran Document de les Llibertats», és un document redactat conjuntament per l'arquebisbe de Canterbury i el barons anglesos, en temps del rei anglès Joan Sense Terra el 1215, el qual va fingir que l'aprovava però no va ser així. Es tractava d'una declaració de drets i deures de cada estament social i obligava el rei a respectar el procediment legal. -
1244
Els musulmans reconquereixen Jerusalém defenitivament
-
1291
Els croats són expulsats de sant Joan d'Acre
-
1453
Els turcs conquereixen Constantinoble
