-
-
-
El Baix Imperi romà és el període històric que s'estén des de l'ascens de Dioclecià a el poder a 284 fins a la fi de l'Imperi romà d'Occident en 476.
-
Constantí va fundar aquesta ciutat , abans aquesta ciutat era grega i es deia Bizanci.
-
A principis del segle V la Hispània romana és envaïda per diversos pobles germànics: sueus, vàndals, alans i visigots.
-
Un poble germànic comandat per Odoacre va entrar a Roma i va vèncer a l'últim emperador d'Occident, Ròmul August, posant punt i final a l'Imperi Romà
-
Amb la caiguda de l’Imperi Romà d’Occident, els Visigots es fan amb el control d’un ampli territori (sud de l’actual França i territori peninsular) i estableixen la capital del regne a la ciutat de Tolouse. Per aquest motiu, coneixem aquest període com a Regne de Tolosa.
Va ser el període de màxima esplendor dels Visigots sota el regnat de Alaric II. -
Va ser una batalla decisiva pel control de Gàlia entre els visigots i els francs.
-
Al nord de l’actual França s’hi havia instal·lat el regne dels Francs, que rivalitzaven amb els visigots.
Finalment els francs van vèncer als visigots a la Batalla de Vouillé, l’any 507, provocant la retirada dels visigots al sud dels Pirineus i l’establiment de la nova capital a Toledo. Així doncs, el 507 s’iniciava el període conegut com a Regne de Toledo que duraria fins el 711 quan serien definitivament pels musulmans a la Batalla de Guadalete. -
-
Va ser l'època de màxim esplendor de l'Imperi Bizantí.
-
-
-
-
Mahoma quan el van anar a buscar , ell ja no hi era , només hi era el seu cosí. es va amagar a Medina. D'aguest fet se'n diu Hègira.
-
Mahoma quan el van anar a buscar , ell ja no hi era , només hi era el seu cosí. es va amagar a Medina. D'aguest fet se'n diu Hègira.
-
Poc a poc van anant agafant seguidors i l'any 630 van conquistar la Meca.
-
Mahoma va morir l'any 632, va viure 62 , i es va morir de ser una persona gran.
-
Després de la mort de Mahoma els Califes Rashidun van ser els seus succesors i van unificar Aràbia.
-
Va ser un llibre de lleis dels visigots.
-
Es va fundar l'any 661 per la famí lia Omeia , estava centrat a Síria i amb capital a Damasc
-
El regne visigot va caure l’any 711 quan els musulmans van entrar a la península Ibèrica travessant l’estret de Gibraltar, derrotant Roderic, l’últim rei visigot, a la Batalla de Guadalete.
-
El 711 un exèrcit format majoritàriament per berebers però dirigits per una minoria àrab van travessar l’estret de Gibraltar, iniciant la conquesta del regne visigot.
Els visigots, que ja estaven afeblits a causa de baralles internes, van ser incapaços d’oposar-hi resistència i el seu rei, Roderic, va caure derrotat a la batalla de Guadalete (711) i les seves tropes es van dispersar. -
La batalla de Covadonga vista pels cristians. Batalla de Covadonga. Batalla realitzada el 28 de maig de l'722 a Covadonga, Espanya, en un lloc pròxim a Cangas de Onís, Astúries, entre l'exèrcit cristià de Don Pelayo i tropes musulmanes capitanejades per Alqama.
-
Un cop els musulmans van controlar el territori peninsular el van anomenar Al-Àndalus i el van convertir en una província de l’Imperi omeia, nomenant un valí (o emir) que governaria el territori en nom del califa.
-
Musulmans vs Francs , els Francs acaben guanyan
-
Les divisions internbes van afavorir la instauració d'una nova dinastia califal, la dels abbàssides , que van traslladar la capital a Bagdad , actual Irak
-
Els xinesos van derrotar als musulmans
-
-
L’any 750 la família omeia va ser destronada i assassinada pels Abbàssides de Bagdad i només l’últim descendent omeia, el príncep Abderraman, va poder escapar, refugiant-se a l’Al-Àndalus.
Un cop va aconseguir fer-se amb el poder a l’Al-Àndalus va trencar els vincles polítics amb el califat, mantenint només la dependència religiosa, i es va proclamar emir de Còrdova amb el nom d’Abderraman I. -
-
va ser coronat emperador pel Papa de Roma.
-
-
Va consistir en la divisió de l'Imperi entre els seus tres fills , Carlos el Calvo, Lotario I, Lluís el germànic
-
Abderramán III fue el octavo y último emir independiente (912-929) y primer califa omeya de Córdoba (929-961), y el busto se colocó en su homenaje porque fue él quien mandó construir el castillo de este municipio en el año 935 con el fin de preparar el asedio a Zaragoza, por aquel entonces bajo el dominio de la familia ...
-
L’any 929 Abderraman III es va sentir prou fort com per independitzar-se religiosament del califat de Bagdad, iniciant el període més conegut com Califat de Còrdova.
El califat va ser el període de màxim esplendor i estabilitat de l’Al-Àndalus: es va produir una gran expansió econòmica, amb un comerç marítim molt actiu, i es va frenar l’expansió dels regnes del nord, que va organitzar Almansor, a la darreria del segle X. -
El lloc de Barcelona va ser un enfrontament militar lliurat durant el juliol de 985, entre les forces de l'Califat de Còrdova manades per Almanzor i les delComtat de Barcelona dirigides pel vescomte Udalard. Va finalitzar amb la victòria de les tropes musulmanes i la destrucció total de la ciutat homònima.
-
A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents anomenats taifes. Al llarg d’aquest període es va produir l’arribada de de dos exèrcits musulmans procedents del nord d’Àfrica per tal de recuperar la unitat i força d’Al-Àndalus. Primer van ser els almoràvits i després els almohades però ambdós van ser derrotats pels exèrcits cristians.
-
Culturalment, Bizanci es va hel·lenitzar, substituint el llatí per la cultura grega. La societat bizantina era profundament cristiana però els emperadors perseguien la independència respecte el papa de Roma i finalment, l’any 1054, van aconseguir separar-se’n definitivament (Cisma d’Orient).
-
La Batalla de les Navas de Tolosa, trucada en la historiografia àrab «batalla d'Al-Uqab» o «A el-'Iqāb» "batalla de l'càstig" i en la cristiana també «batalla d'Úbeda», va enfrontar el 16 de juliol de 1212 a un exèrcit aliat cristià format en gran part per tropes castellanes d'Alfons VIII de Castella, aragoneses.
-
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.
Aquest regne ocupava un ampli territori que comprenia les actuals províncies de Màlaga, Almeria, Granada i una part de Cadis, amb importants ciutats portuàries motiu pel qual tenia una important activitat comercial amb altres ciutats europees.
Va acabar essent conquerida pels Reis Catòlics (1492). -
La conquesta de Sevilla va tenir lloc entre agost de 1247 i el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella. La ciutat es trobava sota el domini musulmà de l'caid Axataf
-
Desde aquell moment comença la decadència de l'imperi Islam
-
A partir del segle XI, l’imperi bizantí entra en una forta crisi. Perdrà molts territoris sobretot front el creixent imperi islàmic i els turcs finalment conqueriran Constantinoble, rebatejant-la amb el nom que té avui dia, Istambul.
-
La rendició de Granada és un quadre de pintor espanyol Francisco Pradilla i Ortiz finalitzada en 1882, que es troba a la Sala de Conferències o Saló dels Passos Perduts del Palau de Senat d'Espanya.
