-
Jesús de Natzaret neix
-
Període que comprèn el temps en què els cristians eren perseguits i havien de dur la seva pràctica en clandestinitat.
-
El pas previ havia estat la conquesta de la ciutat de Girona i la conquesta de la franja de terres situades entre les comarques del Pla de Banyoles i l’Alt Segre
-
Al segle III dC es va iniciar la decadència de l’Imperi romà. A la
llarga aquest procés acabaria amb la seva caiguda, a la fi del segle V. -
L’emperador Dioclecià va ordenar les persecucions de cristians més dures que es van produir. Va ser durant el seu regnat que es van produir els martiris de Sant Cugat, Santa Eulàlia i Sant Feliu.
-
L’emperador Constantí va promulgar aquest edicte segons el qual el Cristianisme deixava de ser una religió perseguida. Aquest fet va posar fi a les persecucions que els cristians van patir, sobretot durant el regnat de l’emperador Dioclecià, i va permetre que sortissin de la clandestinitat.
-
Amb aquest edicte, l’emperador Teodosi va convertir el Cristianisme en religió oficial de l’Imperi.
-
L’emperador Teodosi va dividir l’imperi en dos parts i les va donar als seus dos filla. La part oriental la va donar a Arcadi i l’occidental a Honori.
-
Els Visigots, comandats pel cabdill Alaric, van entrar i saquejar la ciutat de Roma. Això va ser un cop molt dur ja que la ciutat de Roma no havia estat expugnada des de la seva fundació el 753 a.C
-
Els Visigots van aconseguir pactar amb les autoritats romanes el seu establiment a l’interior de l’Imperi, concretament a les terres de la Gàl·lia.
-
Aquest cop van ser els Vàndals que durant quinze dies van sotmetre la ciutat de Roma a un saqueig tant dur que ha portat a fer servir l’expressió vàndal per referir-se a un acte violent i reprobable.
-
Un poble germànic comandat pel cabdill Odoacre va entrar a Roma i va vèncer l’últim emperador d’Occident, Ròmul August, posant punt i final a l’Imperi romà. Aquest fet va ocasionar l’establiment dels regnes germànics.
-
Fou un territori al sud-oest d'Europa de l'antiguitat tardana nascut de les escorrialles de l'Imperi Romà d'Occident i dirigit pels visigots.
-
La batalla de Vouillé es va lluitar en les marques septentrionals del territori visigòtic del Regne de Tolosa, a prop de Poitiers (Gàl·lia), a la primavera del 507 entre els francs comandats per Clodoveu I i els visigots d'Alaric II.
-
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona, i en els darrers a Narbona i altres ciutats de Septimània (després de la invasió àrab del 711).
-
Justinià I va ser nomentat emperador de l’Imperi romà d’Orient. Sota el seu regnat l’imperi va recuperar una gran importància i va permetre que somniés amb el reestabliment de l’Imperi romà
-
Al principi del seu regnat (vers el 569, associat a son germà), Joan de Biclar assegura que el regne havia estat empetitit per nombroses rebel·lions (probablement Còrdova, els governs locals de la part occidental de la Tarraconense, vascons, càntabres i àsturs.
-
Mahoma va ser el fundador de l’islam. Va nèixer a la meca, Aràbia Saudita
-
L'arcàngel Gabriel es va aparèixer a Mahoma per ensenyar-li els versos enviats per Déu. Els seus seguidors s’ho aprenien de memòria i després de la mort de Mahoma es van recopilar en el Corà.
-
Emigració o fugida de Mahoma de la Meca a Medina, es pren com a punt de partida de la cronologia musulmana.
-
és la caiguda d'aquesta ciutat santa de l'islam
-
Va ser un llinatge àrab que va exercir el poder de califa.
-
és una batalla que va tenir lloc l'any 711 entre els musulmans i els visigots, amb la derrota dels darrers, i com a conseqüència les tropes del Califat van expandir-se i conduïren la invasió musulmana d'Hispània.
-
És un procés polític i militar que al llarg de el principi de segle VIII explica la formació i consolidació d'al-Andalus.
-
Els musulmans van controlar el territori peninsular i el van anomenar Al-Àndalus i el van convertir en una província de l’Imperi omeia.
-
La batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana del 711-718
-
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit musulmà a les ordres del valí (gobernador) Durant la batalla, els francs (cristians) van derrotar a l'exèrcit musulmà i al-Gafiqi va resultar mort. Aquesta batalla va frenar l'expansió musulmana cap al nord des de la península ibèrica
-
Va ser un emirat independent amb la capital a Còrdova que va existir a la península ibèrica
-
Fou un personatge central en la consolidació i prosperitat de l'Imperi carolingi.Ell va expandir diferents regnes francs fins a transformar-les en un imperi, a lo qual va incorporar gran part d'Europa occidental i central.
-
Rei dels francs i emperador, a canvi de la seva protecció a l'Església.
-
Imperi establert, com a continuació de l’Imperi Romà d’Occident, quan, la nit de Nadal del 800, el papa Lleó III col·locà damunt el cap de Carlemany la corona imperial.
-
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.
-
Va ser un califat proclamat per Abd al-Rahman III va posar fi a l'emirat independent.
-
A partir del segle XI la unitat del califat es va desfer i es van anar formant petits territoris independents anomenats taifes.
-
L’últim territori musulmà a la Península Ibèrica va ser la taifa de Granada que l’any 1238 estava governat per la dinastia nassarita.
-
Va tenir lloc el 23 de novembre de 1248 per part de les tropes cristianes de Ferran III de Castella. La ciutat es trobava sota el domini musulmà de l'caid Axataf.
-
Va ser un combat naval esdevingut el 25 d'abril durant la Guerra dels 80 Anys en el qual una flota de les Províncies Unides dels Països Baixos.
