-
Juli Nepot va enviar un exèrcit contra els visigots sota la direcció d'Orestes. Aquest, en lloc d'usar les tropes per combatre als visigots, es va rebel·lar i va marxar contra Ravenna on estava Nepot, amb la intenció de destronar-lo i proclamar-se en el seu lloc. Orestes va entrar a Ravenna i va proclamar Emperador al seu propi fill Ròmul August, menor d'edat, conservant ell mateix el poder efectiu com a regent el 475.
-
Muhàmmad (570 - 632) va tenir la seva primera experiència profètica als quaranta anys quan, segons va afirmar, se li va aparèixer l'arcàngel Jibril (Gabriel) en una visió. Al cap de quatre anys va començar a predicar en públic a la seva ciutat natal i principal nucli comercial d'Aràbia, la Meca. Davant l'hostilitat dels habitants d'aquesta ciutat, va marxar a Medina l'any 622. Aquest esdeveniment, l'hègira o emigració, marca el primer any del calendari islàmic.
-
L'islam va penetrar en el món cristià i grecoromà poc després de la mort de Mahoma. Durant el regnat dels omeies l'expansió continua, les conquestes es van fer per via terrestre fins al Magrib a finals del segle VII, i van arribar a les costes ibèriques a començaments del segle VIII . A l'any 712 van travessar l'estret de Gibraltar i van arribar a la Península Ibèrica.
-
La batalla de Poitiers va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França. Durant la batalla, els francs derrotaren l'exèrcit islàmic i Al-Ghafiqí fou mort.
-
-
El 29 de juny de 1148, diada de Sant Pere, l'estol, carregat de gent i de material de guerra, es féu a la mar, sota l'alt comandament del comte de Barcelona. El dia primer de juliol arribà a les boques de l'Ebre. Seguí riu amunt, i a unes dues milles de la ciutat s'aturà. La rendició dels sarraïns s'esdevingué a les darreries de desembre del 1148.
-
- 24 Octubre. Ermengol VI d'Urgell i Ramon Berenguer IV de Barcelona reconquisten Lleida. Es signaren capitulacions de manera que els àrabs varen conservar terres i bens on romandrien uns quants uns segles més, en pacífica convivència amb els cristians vencedors.
-
Amb matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la reina Peronella d'Aragó es va concebre la unió dinàstica que s'encarnà en la persona del seu fill, Alfons el Cast, successor comú d'ambós conjunts territorials el 1162.
-
La Conquesta de Mallorca és el nom amb què és coneguda la croada de l'any 1229 contra Al-Mayūrqa. La croada fou comandada per Jaume I d'Aragó i tingué com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa, l'esclavització de la població andalusí autòctona, la repoblació de l'illa amb població cristiana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
-
La Corona de Castella, com entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
-
La conquesta de València fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València.
-
La pesta negra també coneguda com a mort negra va ser una epidèmia de pesta, que devastà Europa i Àsia a mitjans del segle XIV (1347-1351), i es calcula que provocà la mort d'aproximadament un terç de la població europea.
-
La caiguda de Constantinoble, o la conquesta de Bizanci, pels turcs otomans el 29 de maig de 1453 va ser un succés històric que, en la periodització clàssica, marca la fi de l'edat mitjana a Europa i la fi del darrer vestigi de l'Imperi Bizantí i de la cultura clàssica.
-
Tanmateix, l'empremta musulmana a la ciutat fou molt lleu, quasi inexistent, atès que al 785 les mateixes elits locals que havien capitulat el 715 als musulmans, lliuraren la ciutat a Carlemany. La debilitat musulmana a la regió, la proximitat carolíngia i la defecció de les ciutats de la Septimània en pro dels francs precipitaren el canvi de bàndol de Girona.
-
Posteriorment al segle VIII, fou conquerida pel valí Al-Hurr ath-Thaqafí i s'inicià un període de gairebé un segle de domini musulmà amb el nom de Madinat Barshaluna, fins a l'any 801 que fou ocupada pels carolingis que la convertiren en la capital del Comtat de Barcelona i la incorporaren a la Marca Hispànica.
