-
Cada regne taifa comprenia una ciutat principal: Els àrabs, a Còrdova, Sevilla, Badajoz, Toledo, Saragossa i Múrcia.
Els musulmans d'origen eslau, a l'est peninsular.
Els berbers, a Màlaga i Sevilla. -
Els estats cristians del nord van aprofitar-ne la debilitat, primer, per cobrar-los tributs o paries a canvi de la pau; i, després, per atacar-los. Així, Alfons VI de Lleó va conquerir Toledo. -
Van ser un moviment religiós del nord d'Àfrica, format per nòmades amazics del Sàhara, que al segle xi fundaren la quarta dinastia del Marroc.
-
Els almoràvits van entrar a la Península el 1086 i, aquell mateix any, van derrotar l'exèrcit d'Alfons VI de Lleó a la batalla de Sagrajas. -
els almoràvits es van disgregar i es van crear els anomenats segons regnes de taifes. -
Moviment religiós amb un fort influx amazic que va inspirar diversos estats a l'extrem occidental del món islàmic al segle xii. Conqueriren tot el nord d'Àfrica, fins a Egipte, i l'Àndalus
-
Els almohades, després de conquerir Marràqueix el 1147, van substituir els almoràvits al nord d'Àfrica i van penetrar a la Península aquell mateix any, encara que no van aconseguir dominar tot el territori andalusí fins al 1172, en què van implantar un radicalisme religiós més gran.
-
Els almohades van paralitzar les conquestes cristianes quan van derrotar Alfons VIII de Castella a Alarcos. -
van ser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa, cosa que va permetre l'avanç cristià per la vall del Guadalquivir. -
El poder almohade va decaure. Finalment, els almohades van ser expulsats al nord d'Àfrica, i al-Àndalus es va desintegrar el 1224 en els tercers regnes de taifes, que els cristians van conquerir progressivament. -
Des de 1238, i fins que va desaparèixer el 1492, el territori andalusí va quedar reduït al regne nassarita de Granada.