-
Cada regne taifa comprenia una ciutat principal i el territori del voltant, i va estar dominat per un grup ètnic determinat. Els estats cristians del nord van aprofitar-ne la debilitat, primer, per cobrar-los tributs o paries a canvi de la pau; i, després, per atacar-los.
-
-
-
-
Per por de desaparèixer, els regnes van demanar ajuda als almoràvits, berbers nòmades que a principi del segle XI havien format un gran imperi al nord d'Àfrica, amb capital a Marràqueix.
Van entrar a la Península el 1086 i, aquell mateix any, van derrotar l'exèrcit d'Alfons VI de Lleó.
Van imposar el seu domini a al-Àndalus, que van incorporar a l'imperi africà, van implantar un fort radicalisme religiós, i van perseguir els mossàrabs i els jueus. -
-
-
-
-
-
-
El 1145 els almoràvits es van disgregar i es van crear els anomenats segons regnes de taifes.
-
-
-
Després de conquerir Marràqueix el 1147, van substituir els almoràvits al nord d'Àfrica i van penetrar a la Península aquell mateix any, encara que no van aconseguir dominar tot el territori andalusí fins al 1172, en què van implantar un radicalisme religiós més gran.
En un principi, van paralitzar les conquestes cristianes quan van derrotar Alfons VIII de Castella, però després, van ser derrotats a la batalla de Les Navas de Tolosa, que va permetre l'avanç cristià per la vall del Guadalquivir. -
-
-
-
Finalment, els almohades van ser expulsats al nord d'Àfrica, i al-Àndalus es va desintegrar el 1224 en els tercers regnes de taifes, que els cristians van conquerir progressivament fins al 1238 amb la conquesta de València.
-
-
-
