-
Al-Àndalus va iniciar una decadència política i territorial progressiva, que van aprofitar els estats cristians del nord peninsular per expandir-se.
-
Cada regne taifa comprenia una ciutat principal i el territori del voltant, i va estar dominat per un grup ètnic determinat:
Els àrabs, a Còrdova, Sevilla, Badajoz, Toledo, Saragossa i Múrcia. Els musulmans d'origen eslau, a l'est peninsular. Els berbers, a Màlaga i Sevilla. -
Alfons VI de Lleó va conquerir Toledo
-
Després de la conquesta de Toledo, per por de desaparèixer, els regnes de taifes van demanar ajuda als almoràvits, berbers nòmades que a principi del segle xi havien format un gran imperi al nord d'Àfrica, amb capital a Marràqueix.
-
Els almoràvits van entrar a la Península el 1086 i, aquell mateix any, van derrotar l'exèrcit d'Alfons VI de Lleó a la batalla de Sagrajas
-
els almoràvits es van disgregar i es van crear els anomenats segons regnes de taifes.
-
Els almohades, després de conquerir Marràqueix el 1147, van substituir els almoràvits al nord d'Àfrica i van penetrar a la Península aquell mateix any.
-
els almohades van paralitzar les conquestes cristianes quan van derrotar Alfons VIII de Castella a Alarcos
-
van ser derrotats a la batalla de Las Navas de Tolosa cosa que va permetre l'avanç cristià per la vall del Guadalquivir.
-
els tercers regnes de taifes, que els cristians van conquerir progressivament.
-
Des de 1238, i fins que va desaparèixer el 1492, el territori andalusí va quedar reduït al regne nassarita de Granada.