-
L’economia romana va entrar en crisi quan es van acabar les
conquestes territorials. Això va comportar una disminució dels
ingressos i del nombre d’esclaus.
La crisi va tenir també repercussions polítiques, perquè l’exèrcit, professionalitzat i format en bona part
per bàrbars, intervenia cada cop més en la vida política. Com a conseqüència, molts emperadors van ser
assassinats. -
Al segle III dC es va iniciar la decadència de l’Imperi romà. A la
llarga aquest procés acabaria amb la seva caiguda, a la fi del segle
V. -
Mahoma va néixer a la Meca cap al 570
-
El 610 es sent cridat per Déu i va considerar que Al·là l’havia escollit com a profeta i missatger per combatre els pagans.
-
L'Hègira va ser que els seguidors van haver de fugir de la Meca pels mercaders
-
La conquesta de la Meca va ser la conquesta de la ciutat de la Meca pels musulmans dirigida per Mahoma
-
Es va morir l'any 632 i els seus successos van ser els califes Rashidun
-
Després de la mort de Mahoma, van completar la unificació d’Aràbia i van conquerir Síria i Palestina, Egipte -territoris que pertanyien a l’Imperi Bizantí- i també Mesopotàmia i Pèrsia
-
Es va fundar el califat dirigit per la família Omeia, centrat a Síria i amb capital a Damasc. Es reprengué l’expansió pel nord d’Àfrica i per l’Orient fins al riu Indus El 711 van penetrar a la península Ibèrica, on van consolidar el seu poder després de ser aturats pels francs més enllà dels Pirineus (Batalla de Poitiers
-
El califat de Còrdova, també conegut com a califat omeia de Còrdova o califat d'Occident, fou un califat proclamat per Abd al-Rahman III el 929, posant així fi a l'emirat independent instaurat per Abd-ar-Rahman I
-
Va ser una batalla que van lluitar els Musulmans contre els visigots que van guanyar els Musulmans
-
La conquesta omeia d'Hispània va ser la conquesta del Regne de Toledo pel Califat de Damasc, que començà el 711 i finalitzà el 714.
-
Va ser conquerida el 713 per els Musulmans
-
Va ser un emirat musulmà amb capital a Córdoba. El 756 els omeies, expulsats del califat, es van fer independents.
-
a batalla de Covadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana. Va ser lliurada a Covadonga, probablement l'estiu del 722
-
Va tenir lloc la batalla entre els Francs i els Musulmans
-
Les divisions internes van afavorir la instauració d’una nova dinastia califal, la dels abbàssides, que van traslladar la capital a Bagdad -actual Irak-, des d’on van dominar la major part del món islàmic a partir del 750. El poder del califa va augmentar, ja que, a més de cap polític i militar, es va convertir en cap espiritual de la comunitat islàmica.
-
El veritable organitzador de l'emirat independent va ser Abd-ar-Rahman II que va delegar els poders en mans dels visirs i va assolir una islamització de la península, reduint considerablement el nombre de cristians en territori musulmà.
-
L’any següent, el 751, l’avenç musulmà cap a orient es va veure frenat a la Batalla de Talas davant les tropes xineses. S’arribava doncs, a la màxima expansió territorial de l’Imeperi.
-
Les taifes eren petits nuclis polítics i militars en què es va esberlar el califat de Còrdova després que fos destronat Hixam III, de la dinastia dels omeies, l'any 1031.
-
el 801 pels Francs dirigits per Carlemany.
-
va ser el primer califa de Còrdova
-
El califat abbàssida va entrar en crisi, entrant en un procés de fragmentació que va veure la independència dels territoris de la península Ibèrica, el Marroc, Egipte i Tunísia. Finalment, els turcs i els mongols van acabar amb el califat ocupant i saquejant la ciutat de Bagdad en dues ocasions, l’any 1055 i 1258 respectivament.
-
A partit d'aquí els Regnes Cristians avancen sense paus
-
El regne nassarita de Granada es consolida el 1232 després de la derrota de Las Navas de Tolosa.
-
La reconquesta de Sevilla va se la fi del Regne Taifa
-
La rendició de Granada és quan van ser derrotats pels Reis Catòlics
-
La batalla naval de Gibraltar va ser un combat naval esdevingut el 25 d'abril de 1607 durant la Guerra dels Vuitanta Anys en el qual una flota de les Províncies Unides dels Països Baixos va sorprendre i va atacar durant quatre hores la flota espanyola amarrada a la badia de Gibraltar.