-
La crisi colonial va acabar al 1898 amb la rendició d'Espanya, rere les derrotes navals de Cavite (Filipines) i la de Santiago de Cuba. Amb això Espanya només es quedava amb petits territoris a l'Àfrica.
-
Es van unir Camilo García de Polavieja i Francisco Silvela a un acord per unir el "programa" de Polavieja, amb l'equip de Silvela. Silvela seria President de Consell de Ministres, i Polavieja Ministre de Guerra.
Van fer un intent de reformar el sistema polític, donant lloc al regeneracionisme.
Van executar una reforma fiscal, a la qual es va fer una oposició amb el “Tancament de Caixes”.
Van deixar de governar al 1900 -
Protesta dels botiguers i dels industrials de Barcelona contra la llei del Gabinet.
A conseqüència de la crisi colonial del 1898, el govern espanyol imposà uns pressupostos restrictius i un augment d'impostos per a compensar el dèficit.
La protesta anà contra l'impost d'Utilitats del capital i del treball i el de cèdules personals, amb uns tipus més alts a Barcelona que a Madrid. Consistí a donar de baixa els establiments comercials i indústries per tal de poder deixar de pagar la contribució. -
Van reformar la Llei electoral al 1907 que va introduir novetats com el vot obligatori, el nombrament automàtic del candidat que no tingués oponent, la validesa de les actes amb la intervenció del Tribunal Suprem... i va aprovar 264 lleis socials.
Els catalanistes (de Cambó) solien crear enfrontaments, la qual cosa va endur a maura a arribar a un acord amb ells. Però rere la dura repressió de la Setmana Tràgica, es va produir la caiguda del govern.
Va acabar de governar el 21 d'octubre del 1909 -
Va ser un esclat popular contra la Guerra del Rif, per el reclutament que feien, ja que enviaven als més pobres.
Es van expressar en la crema i profanació de convents, esglésies i altres edificis religiosos de la ciutat.
Va fracassar i, en conseqüència, va haver-hi una dura repressió contra els protestants. Entre aquestes conseqüències està l'execució de Ferrer i Guàrdia.
Va acabar el 2 d'agost del 1909. -
Va fer un nou reformisme a les lleis laborals, com per exemple la “Ley de la silla” que volia atorgar protecció a les dones per la incidència de la postura corporal en la seva salut, i va aprovar la “Ley del candado”, que impedia durant dos anys l'establiment de noves ordres religioses sense autorització prèvia.
A més, també va fer un canvi del sistema d’impostos i de reclutament.
Va acabar de governar el novembre de 1912 a l'ésser assassinat per un anarquista. -
La Gran Guerra va ser un conflicte bèl·lic que va tenir lloc a Europa i al Pròxim Orient a causa de l'assassinat de Sarajevo.
Espanya es va mantenir neutral durant tot el conflicte, però va tenir importants conseqüències econòmiques, socials i polítiques per al país que el 1923 es va intentar resoldre mitjançant el cop d'Estat de Primo de Rivera. -
L'exèrcit espanyol estava dividit en 3:
- Privilegiats: propers a el rei, guanyaven molts diners.
- Exèrcit colonial: es portaven els mèrits de guerrra
- Exèrcit de guarnició: es quedaven a les ciutats per vigilar i eren
pobres. Estaven a favor dels obrers així que es manifestaven per
millorar les seves vides. Amb els manifestos, els aproven una
reforma en el reglament militar (escalafó) on s'ascendeix per
antiguitat -
Les corts es van tancar pels moviments obrers. Els polítics de diferents ideologies (entre ells Cambó) pensaven que Espanya havia de modernitzar-se, el que requeria una reforma de la constitució. Van convocar una assemblea de parlamentaris, però el govern ho va prohibir. Igualment ho van fer, però només els va donar temps a fer 2 lleis importants.
-
És el tercer problema, el social, concretament el sindicalista.
Els sindicats van créixer molt (hi ha més sindicats, surten més a queixar-se, etc) per culpa de la Gran Guerra.
La UGT i la CNT arriben a un acord tàctic i convoquen una vaga revolucionària el 1917, la qual arriba a ser molt gran. Comença el 13 d'agost i el 15 arriba al seu punt àlgid, fins al 19 que ja pràcticament estava acabada. A l’àrea Barcelonina va provocar 33 morts, un centenar de ferits i múltiples detencions. -
Es va intentar salvar el torn de partits perquè els partits no monàrquics tinguessin més poder. Així es van formar els governs de concentració, on participaven polítics influents, però van ser breus i incapaços d'aconseguir el consens suficient.
Això va crear una gran inestabilitat política, a la qual s'uní l'augment de la conflictivitat social i un increment del sindicalisme causat per la crisi econòmica de postguerra i per la influència dels bolxevics que havien triomfat a Rússia. -
Moviment en el que els amos de les fàbriques o caps d’empreses contracten pistolers per matar líders anarquistes degut a les manifestacions que estaven fent els seus treballadors, que els estaven fent perdre diners.
-
La canadènca va establir que donàven càrrecs fixos a canvi de menys sou. Els treballadors es rebelaren i l’empresa acomiadà a 8. Va començar una protesta en solidaritat amb aquests treballadors acomiadats, i s'acomiadà a més de 100 treballadors.
Més elèctriques es van unir a la vaga i Barcelona es quedà sense electricitat. El 13 de març la vaga era general a tota Barcelona.
Es convocà una assablea multitudinària i s'arrivà a un acord: llibertat dels presoners de la vaga i la jornada de 8 h. -
Va ser una guerra derivat de la insurrecció de les tribus del Rif contra el colonialisme espanyol i francès, tot i que va afectar més a les tropes espanyoles.
Hi van haver 54,000 morts i desapareguts espanyols durant aquest període de temps, per tant molt reclutament de tropes per a la guerra. A més, es van necessitar 4 caps militars per intentar guanyar, entre ells el General Miguel Primo de Rivera, però no va ser fins a la participació de França que Abd el-Krim va ser derrocat. -
El juliol de 1921, l'exèrcit espanyol va ser vençut per les tropes d'Abd-el-Krim a Annual. Van morir 12.981 soldats, entre ells el general en cap mateix. A més, van perdre nombrosos presoners i una gran quantitat de material bèl·lic. La investigació sobre les responsabilitats militars i polítiques va contraure la política interior.
El ministre de la Guerra (general Picasso) va crear una comissió de responsabilitats (expedient Picasso), que amb el temps va crear molts rumors. -
Eduardo Dato va ocupar la presidència del govern entre 1913 i 1915. Durant aquest període de temps es va aprovar la declaració de neutralitat d'Espanya davant la Gran Guerra.
Va morir el 8 de març de 1921 a Madrid per un atemptat sindicalista català. -
Se'l coneixia com el Noi de Sucre. Era un partidari de la col·laboració intersindical entre la CNT i la UGT, i va aconseguir que aquestes dos convoquessin una vaga general al 1916. Va ser nomenat secretari general de la Confederació Regional de Catalunya. En ple pistolerisme va ser empresonat i l'any 1923 va ser assassinat.
-
Va donar un cop d’estat, les causes del qual van ser, a nivell intern, la crisi d’Annual, la tensió social que hi havia en aquell moment i la inestabilitat política que s’havia arrossegat de l’estat de la Restauració, i a nivell internacional la gran onada de descrèdit del sistema parlamentari al qual es va sumar l’exemple antiparlamentari dels feixistes italians.
Les seves principals oposicions eren: catalanistes, republicans, moviment obrer i intel·lectuals. -
Després del crash de la borsa de Nova York, el 1929, els problemes econòmics es van estendre amb gran rapidesa pel món. El descontentament social, amb la tornada de les vagues, va augmentar l'oposició a la dictadura.
El 27 de gener de 1930, Primo de Rivera va presentar la seva dimissió al monarca, qui es va afanyar a acceptar-la. Dos mesos després, el dictador moria a l'exili a París.
