Escultura monumental el pensador de rodin bronce d nq np 605349 mlm26855324730 022018 f

El coneixement

  • Pre-socràtics
    546 BCE

    Pre-socràtics

    Estableixen la naturalesa com a subjecte de preguntes filosòfiques.
  • Sòcrates
    399 BCE

    Sòcrates

    Interessat pel bé/veritat associada a la utilitat del coneixement
  • Plató
    347 BCE

    Plató

    La veritat no és al món real, és al món ideal. Arrel de l'escepticisme
  • Aristòtil
    322 BCE

    Aristòtil

    Són les realitats sensibles les que ens han d'interessar
  • Roger Bacon
    1294

    Roger Bacon

    La deducció requereix veritats fonamentals. Primer mètode científic
  • Francis Bacon

    Francis Bacon

    "Novum organum". Un mètode per conèixer que comença amb l'experiència: base del mètode científic.
  • Johannes Kepler

    Johannes Kepler

    Refina i posa en el centre de la construcció del coneixement el mètode empíric.
  • Galileo Galilei

    Galileo Galilei

    No proposa un mètode. Buscava una veritat general que anés més enllà de la confirmació d'hipòtesis locals
  • René Descartes

    René Descartes

    Cogito ergo sum. Es proposa fonamentar un mètode per explicar la natura en les matemàtiques.
  • Isaac Newton

    Isaac Newton

    Proposa quatre normes per pensar sobre ciència:
    1. El raonament ha de ser sobre causes
    2. Als mateixos efectes corresponen les mateixes causes
    3. Hi ha propietats que cal considerar universals
    4. Hem de derivar els nostres principis d'una inducció àmplia
  • David Hume

    David Hume

    La inducció no ens pot portar al coneixement; ens porta a un raonament circular
  • Immanuel Kant

    Immanuel Kant

    L'estudi del coneixement és independent de l'estudi de la realitat última. "Els pensaments sense contingut són buits; les intuïcions sense conceptes són cegues".
  • Georg Hegel

    Georg Hegel

    Idealisme que redueix la realitat a idees derivades de la lògica.
  • Auguste Conte

    Auguste Conte

    Positivista que aborda el problema del coneixement d’una forma normativa per demanar-se quina és la forma més valuosa del coneixement.
  • William Whewell

    William Whewell

    Creia que la ment humana pot capturar/comprendre la realitat independentment de l’observació. Afirma que la ment pot arribar a veritats a priori. Proposa un mètode hipotètico-deductiu
  • John Stuart Mill

    John Stuart Mill

    No era un empiricista naïve, però era un empiricista fort: començar amb dades i procedir per inducció cumulativa.
  • Karl Max

    Karl Max

    Materialisme històric. La base del coneixement és la realitat-
    .
  • Imre Lakatos

    Imre Lakatos

    Proposa que la falsibilitat no és un mecanisme absolut. Els programes de recerca científica tenen tres elements:
    1. Un nucli de teories acceptades
    2. Hipòtesis que han de ser contrastades
    3. Dues heurístiques que guien la recerca
    -Negativa: per protegir el nucli del programa
    -Positiva: per treballar sobre hipòtesis
  • Karl Popper

    Karl Popper

    La ciència ha de ser neutre respecte els valors. Ha de parlar de com és el món i no de com hauria de ser. Proposa la falsabilitat com a criteri de demarcació, i els sistemes de coneixement que no l'apliquen són pseudo-ciència.
  • Paul Feyerabend

    Paul Feyerabend

    Proposa el pluralisme teòric: cal proposar tantes hipòtesis alternatives com sigui possible.
  • Thomas Kuhn

    Thomas Kuhn

    L'estructura de les revolucions científiques. Procés d'acumulació fins que una revolució comporta un canvi de paradigma. Els paradigmes són incommensurables: el mètode només té sentit dins de cada paradigma.