-
Don Julian, noble visigot partidari d'Akhila, va demanar ajuda al governador de la regió de Tànger, Tariq Bin Ziyad, que va respondre desembarcant a Gibraltar amb un exèrcit format per 12.000 berebers per tal d'enfrontar-se a Roderic.
-
La caiguda del regne visigot es produeix degut principalment a tres causes: crisi política, els monarques visigots eren elegits pels grans nobles; crisi econòmica, durant el segle XII es van produir plaques d'insectes a les collites i va ocasionar la població afectada; crisi successòria, el 709 va morir Witiza i la corona va passar a un noble encontes del seu fill, ell no hi va estar d'acord i va produir una guerra civil.
-
L'anomenat Al-Àndalus es va convertir en emirat amb capital a Còrdova, governat per un emir que depenia dels califes de Damasc. Duran els primers temps les guerres hi van sovintejar. Unes de civils, entre àrabs i berbers, i altres contra els francs.
-
La rapidesa de la conquesta s'explica per les següents causes:
la debilitat de l'estat visigot, els reis ja no podien exercir bé el seu poder; la ferocitat de les tropes musulmanes, formades per guerrers berbers convertits a l'islam; els pactes de capitulació, pactes de rendició o submissió que signaven per obtenir unes millors condicions. -
La situació política va començar a canviar a mitjan segle VIII, en què els califes de Damasc van ser vençuts pels Abbàssides, de Bagdad. L'únic Omeia salvat va fugir cap Al-Àndalus i es va fer amo del poder. Va establir l'emirat independent i va governar amb el nom d'Abd al-Rahman I. Es va trencar la unitat política però no la religiosa amb Bagdad.
-
Al segle X Abd al-Rahman III va posar fi a les rebel·lions internes del califat de Còrdova i va vèncer diverses vegades els enemics del nord. Abderraman es proclamà califa l'any 929 i no van dependre mes de Bagdad. Va continuar així, tot i que el califa Hixem II va abandonar el poder en mans del seu primer ministre Al-Mansur. Després de trenta anys de lluites internes, l'any 1030 el califat de Còrdova es disgregà en nombrosos regnes, anomenats taifes.
-
La primacia política va passar a Sevilla. Tot i que els regnes de taifes van continuar sent rics, no podien aguantar l'empenta militar dels regnes cristians. Per això van haver de demanar constantment ajuda militar a nord Àfrica. Al final del segle XI arribaren els almoràvits i els almohades, però tan sols van aconseguir d'aturar momentàniament el retrocés del poder musulmà, perquè es va produir una forta reacció dels reis cristians.
-
Quan els cristians van haver conquerit la vall de Guadalquivir només va restar un regne de taifes, el regne de Granada, creat per la dinastia nassarita el 1237. Aquest va persistir durant dos segles i mig gràcies a l'habilitat diplomàtica dels seus reis i la bona situació geogràfica.
-
Un cop la notícia del desembarcament de les tropes musulmanes de Tariq Bin Ziyad va arribar a orelles del rei dels Visigods, Roderic, aquest va configurar un exèrcit per fer front als invasors. L'enfrontament es va produir el juliol del 711 a la vora del riu Guadalete. El resultat va ser la derrota de les tropes visigodes i, pràcticament, el final de la resitència visigoda a la Península.