-
Period: 1516 to 1556
Carles I
Carles I va regnar a Espanya entre 1516 i 1556. A més, va ser emperador del Sacre Imperi Romà Germànic des de 1519 fins a 1558. Va dur a terme l'últim intent per mantenir la unitat d'Europa al voltant del cristianisme catòlic. -
1521
Guerra de les comunitats de Castella
Va durar des del 1520 fins al 1521.
L'arribada de Carles a Castella va suposar l'arribada d'un jove inexpert que desconeixia els costums i l'idioma del seu regne, va dipositar la seva confiança en els borgonyons, als quals els va procurar altes dignitats i accés a rendes i riqueses. Això va molestar els castellans.
El malestar es va extendre per Castella. La noblesa va donar suport al emperador. -
1522
La Monarquia Hispànica
Amb el retorn del rei Carles I a Castella al setembre de 1522, es van emprendre una sèrie de reformes per a integrar a les elits socials en el govern i administració de la Monarquia, que serien completades pel seu fill el rei Felip II constituint el sistema polisinodial de Consells. -
1523
Control sobre l'Església
els monarques van aconseguir l'exercici de totes o la majoria de facultats atribuïdes a l'Església en el govern dels fidels, convertint-se, de fet i de dret, en la màxima autoritat eclesiàstica en els territoris sota el seu domini. A això se'l denomina patronat regi o real patronat strictu sensu. -
1524
La guerra de Navarra
Aquesta guerra va durar des de l'any 1512 fins al 1524.
La Incorporació de Navarra a la corona de Castella va ser un procés iniciat en el segle xii, un cop reinstaurat el regne per voluntat de la noblesa navarresa, amb els tractats entre el Regne de Castella i la Corona d'Aragó, en els quals es va acordar repartir-se el Regne de Navarra, amb una conquesta parcial. -
Period: 1556 to
Felip II
El seu regnat es va caracteritzar per l'exploració global i l'expansió territorial mitjançant els oceans Atlàntic i Pacífic. Amb Felip II, la monarquia espanyola va arribar a ser la primera potència d'Europa . -
1565
Expansió per l'Atlàntic i el Pacífic
Felip II va continuar amb l'expansió en terres americanes i fins i tot es van agregar a la Corona les illes Filipines, conquistades per Miguel López de Legazpi (1565-1569), encara que va ser Ruy López de Villalobos qui les va denominar així en el seu honor. La colonització espanyola de les illes cobejades també per anglesos, holandesos i portuguesos no es va assegurar fins a 1565. -
1571
La rebelió en les Alpujarras
L'any 1567 Pedro de Deza, president de la Real Chancillería de Granada, va proclamar la Pragmàtica sota ordre de Felip II. L'edicte limitava les llibertats religioses, lingüístiques i culturals de la població morisca. Això va provocar una rebel·lió dels moriscos de les Alpujarras que Joan d'Àustria va reduir militarment.
( Va durar des de 1568 fins al 1571 ) -
Guerra Anglo-Espanyola
Felip II va lluitar contra la Corona anglesa per motius religiosos, pel suport que oferien als rebels flamencs i pels problemes que suposaven els corsaris anglesos que robaven la mercaderia americana als galeons espanyols en la zona del Carib a partir de 1560.29 Així doncs, els principals escenaris dels combats serien l'Atlàntic i el Carib. -
La crisi d'Aragó
La relació entre Aragó i la corona estava una mica deteriorada des de 1588 pel plet del virrei estranger i els problemes en el comtat estratègic de Ribargorça. Quan Antonio Pérez va escapar a Saragossa i es va emparar en la protecció dels furs aragonesos, Felip II va intentar enjudiciar a Antonio Pérez mitjançant el tribunal de la Inquisició per a evitar la justícia aragonesa. Aquest fet va provocar una revolta a Saragossa. -
Period: to
Felip III
Se'l considera el primer dels Àustries menors, atesa la grandesa de Carles I i Felip II; no obstant això, durant el seu regnat Espanya va incorporar alguns territoris al nord d'Àfrica ia Itàlia, i va aconseguir nivells d'esplendor cultural. -
Expulsió dels moriscos
En 1609 es va decretar l'expulsió dels moriscos d'Espanya pels següents motius:
L'actitud de cristians poc convençuts, en un Estat defensor del catolicisme.
La seva possible aliança amb els turcs i barbarescos que atacaven constantment les costes de Llevant.
La seva impopularitat entre la població.
La necessitat de l'Estat de controlar les seves riqueses i valors.
Entre 1609 i 1610 van sortir de la península. Per a aquesta operació van ser mobilitzats 30.000 soldats. -
Guerra dels trenta anys
En aquesta guerra Espanya fa costat a l'emperador Ferran II d'Habsburg en contra de Federico V, el qual té el suport de França i Anglaterra. Això ocorria enmig de l'enfrontament entre catòlics i protestants a Bohèmia i Alemanya. Aquest conflicte seria d'una gran intensitat.
La guerra va començar l'any 1618 i va acabar al 1648. -
Destrucció del duque de Lerma
El duc d'Uceda i fra Luis Aliaga, que va obtenir el càrrec d'Inquisidor general, van portar conjuntament el govern de la Monarquia, el duc d'Uceda de l'ascendència sobre el Monarca i Aliaga sobre el funcionament dels Consells, no obstant això, el seu poder va ser més reduït ja que el rei va dedicar més interès en els assumptes d'Estat.. -
Period: to
Felip IV
Felip IV va signar el Tractat dels Pirineus el 1659 per tal de concentrar tots els recursos de la monarquia hispànica en la reconquesta del regne rebel. -
Unió d'Armes
Olivares va decidir forçar la unitat dels regnes peninsulars. A aquest efecte va formular en 1626 el projecte de la Unió d'Armes. A cada territori de la Corona se li va exigir que col·laborés amb una quantitat de soldats proporcional a la seva població. Però les Corts de Catalunya es van negar. Olivares va suspendre les Corts, començant així un conflicte amb el Principat. -
Etapa del govern personal (1643-1665)
Després de la caiguda d'Olivares, el rei va semblar decidit a portar personalment les tasques d'Estat, però aviat va prendre la decisió de nomenar com valgut a Luis Méndez d'Haro, nebot d'Olivares, amb el títol de primer ministre. El seu objectiu va ser el d'acabar amb els conflictes interiors i aconseguir la pau a Europa. -
Caiguda d'Olivares
L'atac contra els catalans, en el qual va intervenir el mateix Felip IV, va ser detingut a Lleida. El rei, al seu retorn a Madrid va ordenar, el 23 de gener de 1643, el desterrament del comte-duc d'Olivares a Loeches. Els seus propòsits d'unió no van funcionar i fins i tot va estar a punt d'aconseguir la ruptura de la Monarquia Hispànica. -
Reforma Hacendrística
Es va recórrer a la introducció de nous impostos a la Corona, repartits de manera més equitativa. Els regnes perifèrics van posar resistència a aquests nous impostos, moltes vegades amb motins. La noblesa no va acceptar un impost sobre les elevades rendes del regne ni la taxa sobre productes de luxe, i va bloquejar contínuament aquestes mesures. -
Period: to
Carles II
-
El problema successori
Donada la falta de posteritat directa del Rei, va començar una complexa xarxa d'intrigues palatines al voltant de la successió. Aquest assumpte, convertit en qüestió d'Estat, va consumir els esforços de la diplomàcia europea. Després de la mort de l'hereu pactat, José Ferran de Baviera, en 1699, el rei Carles II va fer testament el 3 d'octubre de 1700.