L' origen de catalunya

By patates magiques
  • Period: 777 to 801

    l'origen de Catalunya

    Al segle VII, a la part del Nord actual de Catalunya, concretament entre el Llobregat i els Pirineus, els van fer fora els ocupants amb l'ajut de els reis francs.
  • Period: 778 to 801

    Marca Hispànica

    Carlemany, un rei franc de la dinastia caolingia va organitzar una campanya militar per conqueri terres dels sud dels Pirineus amb la finalitat de protegir la frontera del sud del seu regne, però va perdre la batalla.
    El seu fill, (LLuís el pietós) va aconseguir dominar algunes terres importants de la península entre elles Barcelona.
    Els reis francs van crear una franja defensiva als sud del Pirineus, anomenada MARCA HISPÀNICA, aquesta va ser dividida en comptats governats per comtes.
  • Period: 800 to 1475

    Període del regnat de la corona d'Aragó

    En aquest periode de temps que perdurà durant l'edat mitjana, entre els segles 9 al segle 15 va apareixer un regne nou, anomenat Corona d'Aragó.
    A partir de la unió de tres territoris es van formar tres comptats independents: Aragó, Sobrarb i Ribagorça.Aquests 3 comptats es van unificar i van formar la Corona d'Aragó. El seu primer monarca va ser Ramir IV, el qual al cap dels anys va tenir una filla, Peronella.
  • Period: 900 to 950

    Els comtats esdeveneixen hereditaris

    Al final del segle IX, Guifré el Pelós, que en quells moments era comte de Bacelona, Girona i Cerdanya va trencar la rutina de que el rei franc anomenés personalent al compte, sinó que, va decidir deixar la herència dels seus teritoris als seus fills.
    I així els comptes van anar aumentant la seva autonomia cada com més.
  • Period: 988 to 989

    Independència dels comptats catalans

    Els musulmans d'Al-Andalus, van organitazar una série de expedicions militars contra els comptes catalans per sacsejar les ciutats (entre elles, Barcelona).
    El compte BorrelI II va demanar l'ajut als monarques francs, el qual li va negar l'ajut.
    Aleshores Borrell va decidir no renovar el jurament de fidelitat al rei franc i es va independitzar. Des de llavors més comptats catalans van actuar com a propietaris de el seu propi territori i van crear nous estils de vida.
  • Period: 1035 to 1076

    Hegemonia del comtat de Barcelona

    Alcap dels anys, els nobles van començar a ser mes independents i així es va afeblir el poder dels comptes i va començar la feudalització dels territoris ( mals usos).
    El compte Ramón Berenguer I va establir l'autoritat comptal. Els nobles es van reconeixer vassallas seus i ell va acceptar la transmissió per herència i el vassallatge de la pagesia.
  • Period: 1069 to 1258

    Domini d'Occitània

    El domini de les terres d'Occitània va començar l'any 1069, quan Ramón Berenguer I, va comprar els comptats de Rasès i Carcassona. Aquests terrenys es van anar ampliant, gràcies a les herències d'alguns comptats.
  • Period: 1137 to 1162

    Unió d'Aragó amb els comtats catalans

    Ramir II (propietari regne d'Aragó ) va concretar el casament de la seva filla, Peronella i Ramón Berenguer IV ( propietari dels comtats catalans) i es va celebrar l'any 1150.
    A causa d'aquesta unió Ramón Berenguer va ser reconegut com a príncep d'Aragó el qual va assegurar fidelitat als nobles i va fer-se cárrec del govern Aragonés.
    Van tenir un fill el qual van anomenar, Alfons el Cast.
  • Period: 1229 to 1232

    Conquesta de mallorca

    Els Catalans van voler conquerir totes les illes balears, ja que eren un regne ric, un centre comunicatiu i un refugi de pirates.
    Jaume I el Conqueridor va voler començar per Mallorca i la va ocupar (1229), més tad també va conquerir Eivisa (1235) i Menorca.
    aquestes illes van ser reparitides entre aguns organitazadors de l'ocupació i van ser repoblades amb catalans.
  • Period: 1282 to 1442

    L'expansió Mediterrania

    Els succesors de Jaume I van començar una expansió militar i comercial pel Mediterrani amb el suport dels mercaders catalans.
    Pere el Gran va empendre la conquesta de Sícilia(1282-1283), que va disposar de la flota comandada per Roger de alalúri.
    Més endevant, Jaume II va començar la conquesta de l'illa de Sardenya(1323-1329).
    Més endevant, entre 1435 i 1442, el rei Alfons el Magnànim va dirigir la coquesta del regne de Nàpols.
  • Period: 1300 to 1400

    La crisi urbana

    la expansió de la Pesta va disminuir el comerç maritím i la crisi va arriba també a les ciutats. La davallada de les exportacions va fer baixar la producció manufacturera i artesana. els efectes de la crisi els artesans i els comerciants van demanar mesures protectores per evitar l'entrada de manufactures estrangeres. Això va provocar que la hisenda pública va recórre al prestec i al endeutament.
  • Period: 1300 to 1400

    Fam, Pesta i Guerra

    En l'any 1333 va succeir un seguit d'anys de males collites. La fam es va estendre entre la població que va quedar desnodrida i feble davant les epidèmies. En l'any 1349 va arribar la Pesta Negre a Catalunya. La Pesta i la successió de algunes epidèmies van provocar una cris demogràfica que va causar la mort d'un terç de la població entre els anys 1362, 1371, 1381.Aquesta situació va empitjorar per les contínues tensions bèl·liques a la Mediterrània i també a la Península.
  • Period: 1300 to 1400

    Els problemes agraris

    L'elevada mortaldat i d'emigració de pagesos cap a ciutats va provocar el despoblament rural. Va deixar molts camps abandonats i sense conrear. Va provocar la diminució de producció i productes agrícoles. Els senyors veien com els seus ingessos diminuien, això va provocar engrandir els dominis, agumentar els impostos i endurir les condicions de la pagesia la pràctica s'anomenava mals usos. Va agreujar les tensions al camp, va desembocar una revolta dels pagesos contra els senyors.
  • Period: 1400 to 1412

    La crisi politica i el canvi de distania

    a crisi econòmica i un conflicte polític van coincidir amb la mort de un monarca anomenat Martí I l'Humà cap a l'any 1410 es va acabar el llinatge dels comtes aquí, a Barcelona. Van escollir a un rei anomenat Ferran d'Antequera de la familía Trastàmara que regnava a Castilla però abanç de nombrar-lo rei es va tenir que reunir gent de Valencia, d'Aragó i de Catalunya que van arribar l compromis de Casp cap a l'any 1412. El nou rei Ferran I va tenir el suport de l'Esglesia i de alguna gent més.
  • Period: 1400 to 1462

    La revolva de remences

    Davant l'enduriment de les condicions de vida, els pagesos van aixecar-se contra els senyors per demanar la fi de la mala vida/condicions. El conflicte va ser llarg, els pagesos van utilitzar tant les negosiacions com la revolta. Alfons el Magnànim per fer que l'enfrontament entre pagesos i nobles no dures més es va unir a la remenca. Com que els nobles i els clegues es van negar a les demandes l' any 1462 s'inicia un aixacament armat dominat per Francesc de Verntallat.
  • Period: 1453 to 1462

    L'enfrontament al consell de cent

    Dos sectors socials es van enfrontar pel control del govern de barcelona.
    l'oligarquia urbana, s'agrupava a la biga, que controlava el poder municipal i tenia molta força a les corts i generalitat.
    La busca demanava la igualtat dels representants al consell municipal, posar fi als negocis fradulents dels bigaires i mesures economiques. alfons el magnanim va atorgar el poder municipal a la busca l'any 1453. el patriciat de la biga va acusar la busca de traició i va recuperar el poder el 1462.
  • Period: 1462 to 1472

    La guerra civil catalana

    Des de el 1462 fins al 1472, just en el moment en el qual Catalunya era governada per Joan II es va declarar una guerra civil.
    Això va ser a causa de tensions al camp entre els pagesos de remença i els senyors, els enfrontaments a la ciutat entre la Busca i la Biga i la pugna pel poder entre la monarquia i els grups privilegiats de Catalunya.