L'Imperi Romà

Les primeres dinasties

69 BCE

Els primers emperadors des d'August fins a la mort de Neró (27 aC - 68) formaren la dinastia julioclàudia, que després del període del 68 al 69 l'any dels quatre emperadors, va donar pas a la dinastia Flàvia amb tres emperadors del 69 al 96 i a la dinastia Antonina, els cinc bons emperadors, del 96 al 180. El 180 es va iniciar la dinastia Severa que va durar fins a la mort d'Alexandre Sever el 235

Calígula (41dC)

41 BCE

Amb l'ascens de Calígula, el Senat va perdre el poder adquirit amb Tiberi, cosa que va agreujar les seves relacions. Executar o humiliar a nombrosos senadors sense cap motiu. En el pla militar, Calígula va conquistar Mauritània i va preparar la invasió a Britània. Des de l'any 40, Calígula va començar a aparèixer en públic caracteritzat com a déu o semidéu. Així, va construir tres temples en el seu honor i va començar a reemplaçar als déus romans per la seva pròpia imatge.

Tiberi (37dC)

37 BCE

Aquest mateix any, un complot senatorial el va portar a judici i posteriorment, a la mort. Va ser reemplaçat pel Prefecte del Pretori, Nevi Sutori Macre. En assabentar-se d'això, Tiberi va tornar ràpid a Roma i va iniciar una carnisseria, delmant les files senatorials i executant a gairebé tots els seus membres. Molts altres patricis van ser executats, exiliats o empresonats, a causa de la caiguda de Sexà, amic personal de Tiberi

Calígula (37dC)

37 BCE

Calígula assumeix el poder el 13 de març de l'any 37. El testament de Tiberi li deixava el poder al costat del nét de Tiberi, Tiberi Bessó. Amb l'ajuda del Prefecte del Pretori, Nevi Sutori Macre, aquest va anul·lar el testament i es va declarar emperador. Calígula havia estat al costat de Tiberi en la seva estada a Capri i s'havia congraciar amb ell. El 28 de març, feia una entrada triomfal a Roma, pel fet que el record del seu pare, el gran general Germànic.

Augusts

31 BCE

Amb la victòria d'Octavi sobre Marc Antoni, la República es va annexionar de facto les riques terres d'Egipte, encara que la nova possessió no va ser inclosa dins el sistema regular de govern de les províncies, ja que va ser convertida en una propietat personal de l'emperador, i com a tal, legable als seus successors. Al seu retorn a Roma el poder d'Octavi fou enorme, tant com ho fou la influència sobre les seves legions.

Tiberi (14dC)

14 BCE

Tiberi era fill de Lívia Drusilla i de Tiberi Claudi Neró. El 18 de setembre de l'any 14, després de la mort d'Octavi, va quedar només en la regència que havia obtingut amb l'acumulació de títols dels anys anteriors. No va adoptar el títol de Imperator, i va demostrar la seva desafecció al poder des d'inicis del seu regnat. Una de les seves primeres decisions va ser reformar les institucions, per a això va augmentar el poder del Senat donant-li la facultat de nomenar magistrats.

La dinastia julioclàudia

14

Els successors d'August no van demostrar ser especialment dotats, evidenciant les debilitats d'un sistema dinàstic hereditari. Tiberi, Calígula i Neró van ser especialment despòtics, deixant-se portar fins i tot pels excessos de bogeria que van posar a prova la fortalesa del sistema consolidat sota la sàvia administració d'Octavi.

Claudi

41

Claudi era l'oncle de Calígula, i fill d'Antònia Minor i Neró Claudi Drus. Els dies posteriors a la mort de Calígula, va ser proclamat emperador per la Guàrdia Pretoriana, frustrant els plans de Casius Querea d'assassinar a la família imperial. Hi havia estat allunyat de la política pel fet que patia de coixesa, tartamudesa, nombroses malalties respiratòries, i un caràcter tímid. Només va ser quan Calígula el va nomenar cònsol i senador que va assumir una mica de protagonisme.

Neró

48

Neró va assumir el tron després de la mort del seu padrastre, Claudi. Agripina la Menor, esposa del difunt emperador, en reemplaçament de l'hereu reial, Britànic, que, per ser fill de Claudi, tenia millor dret que Neró, que era fill d'Aenobarb. Després d'assumir el tron, el 13 d'octubre, va ser realment la seva mare qui va prendre el poder. Els 5 primers anys del seu govern van ser moderats, degut en gran part a la influència que el seu tutor personal, Sèneca, i Sixt Afrani Burre

Galba

55

Servi Sulpici Galba era el governador de la Hispània Tarraconense des del 61. Després de la revolta de Gai Juli Vindex, va decidir unir-se a la seva causa després d'assabentar-se de la mort de Neró. Així, va reclutar tropes a Hispània i va marxar a Roma, amb el suport general, ja que se'l considerava un fiable candidat al tron. Després de vèncer als seus rivals, el Prefecte del Pretori, Ninfidi Sabí, Fontè Capit i Clodi Macer, va prendre el poder el 9 de juny.

Neró

55

Entre les seves mesures va estar intentar frenar la corrupció que s'havia instal·lat al Senat. No obstant això, aviat va voler prendre les regnes del poder amb les seves pròpies mesures, i va anar arrabassant a la seva mare la influència. Agripina, enutjada, va intentar conspirar contra Neró, intentant, ara, enderrocar el seu fill i suplantar-lo per Britànic. No obstant això, Neró, avançant-se a la seva mare, va manar enverinar en un banquet a Britànic, acabant amb l'únic successor possible.

Otó

69

Marc Salvi Otó va ser reconegut com a emperador pel Senat el mateix dia de la mort de Galba. El nou emperador va ser rebut amb alleujament. Malgrat la seva ambició i cobdícia, a Otó no se li coneixia que fos tirànic ni cruel, pel que s'esperava que fos un emperador just. Però hi havia el problema de Viteli, que portava dies marxant cap a Itàlia des de la Germània.Viteli posseïa el comandament de les legions d'elit de l'imperi.