-
Període des de la fundació de Roma fins a la creació de la República.
-
Període on governava el Senat, format per homes de famílies riques i nobles.
-
Roma es converteix en la major potència del mediterrani, dominant la península itàlica i els territoris de Cartago i Macedònia.
-
Nebot-nét de Juli Cèsar, va rebre el suport del Senat, que li va atorgar el títol d'August, i va crear una nova forma de govern que pretenia diferenciar la figura d'emperador a la dels reis. Sota el seu domini, Roma va viure un període de pau i bonança econòmica.
-
Dinastia anomenada així perquè prové de la unió de la família aristòcrata de Cèsar August (Júlia) i de la família aristòcrata de Tiberi (Clàudia), fill de l'esposa d'August. Els emperadors que governen durant aquest període són:
- August (27 - 14 aC)
- Tiberi (14 aC - 37 dC)
- Calígula (37 - 41 dC)
- Claudi (41 - 54 dC)
- Neró (54 - 68 dC) -
Període que es caracteritza per una forma de govern autocràtica, sota el control dels emperadors.
-
Després del suïcidi de Neró, va tenir lloc una guerra civil que va portar a proclamar emperador al general Vespasià. Els emperadors d'aquest llinatge van ser:
- Vespasià (69 - 79 dC)
- Titó (79 - 81 dC)
- Domicià (81 - 96 dC) -
L'amfiteatre més gran construït a l'Imperi Romà, aquest edifici es destinava a les lluites de gladiadors i altres espectacles.
-
Amb l'assassinat de Domicià, per evitar una nova guerra civil com va passar després de Neró, es va escollir un nou emperador, un respectat senador anomenat Nerva. Aquest període es coneix com el segle d'Or per la prosperitat econòmica, la construcció d'aqüeductes i grans edificis públics. Els emperadors són:
- Nerva (96-98dC)
- Trajà (98-117dC), el primer emperador nascut fora d'Itàlia.
- Adrià (117-138dC).
- Antoní Pius (138-161dC)
- Marc Aureli (161-180dC)
- Còmmode (180-192dC) -
Sota les ordres de l'emperador trajà, l'Imperi Romà va arribar a ocupar 9.000.000 quilòmetres quadrats, amb l'annexió d'Asiria i Mesopotàmia.
-
Amb el poder sota la guàrdia pretoriana, després d'un breu període d'incertesa, comença una nova dinastia amb el control de Septimi Sever, el primer emperador provinent d'Àfrica. Emperadors:
- Septimi Sever (193-211 dC)
- Caracalla (211-217 dC)
- Macrí (217-218 dC)
- Heliogàbal (218-222 dC)
- Alexandre Sever (222-235 dC) -
L'emperador Caracalla concedeix la ciutadania a tots els homes lliures, tot i que la seva finalitat no era la d'eliminar les diferències entre un sector de la població, sinó la de recaptar més impostos.
-
Període de crisi política, econòmica i social: inseguretat, atacs a les fonteres, constants successions d'emperadors i empobriment de la població.
-
L'emperador Dioclesià divideix l'imperi en dues parts, l'oriental i l'occidental, per atendre millor les necessitats d'un territori tan gran.
-
Fi de l'Imperi Romà d'Occident (el d'Orient es manté fins el 1453, enderrocat pels turcs). Amb la fi de les conquestes, el sistema basat en l'esclavisme va entrar en decadència; l'expansió del cristianisme entrava en conflicte amb els valors de l'imperi; la corrupció, les disputes pel poder i finalment la derrota davant de les invasions dels bàrbars van posar fi a l'Imperi Romà.