-
El 24 de setembre de 622, quan Mahoma va arribar a Medina després de despistar els mequinencs que pretenien perseguir-ho, va marcar el començament d'una nova era, la hiyra (Hégira), en altres paraules, l'Emigració -
El Califat Ortodox va ser un imperi àrab islàmic fundat l'any 632, després de la mort de Mahoma, que va durar fins l'any 661. Va ser governat pels quatre primers califes de l'Islam, coneguts com els "califes ben guiats"
-
El califat dels Omeies va ser el segon dels quatre grans califats establert després de la mort de Mahoma . El califat va ser governat per la dinastia omeiana.
-
Rodrigo va protagonitzar un cop d'Estat després de la mort del rei Witiza l'any 711, fet que li va permetre assumir la corona amb el suport d'un sector de l'aristocràcia del regne -
Al mes d'octubre de l'any 732 un exèrcit franc a les ordres de Carlos Martel es va enfrontar als musulmans d'al-Àndalus que havien creuat els Pirineus envaint el Regne Franco. -
El primer califa abasí, al-Safá, fue proclamado en Kufa en el 750 y el último califa omeya Marwan II fue capturado y ejecutado junto con su familia al año siguiente.
-
Primer emir independent de Còrdova. Nét del califa Hisham de Damasc, va ser un dels escassos membres de la dinastia Omeya que van aconseguir escapar a la matança d'Abu Futrus, que va portar al poder als Abasidas l'any 750 -
El primer omeia que va arribar a les costes peninsulars es deia Abdarrahman, i va arribar a Al-Àndalus després d'un llarg pelegrinatge pel nord d'Àfrica. Era un fugitiu escapat de la matança de la seva família, perpetrada pels abasides l'any 750
-
Abderraman III puja al tron l'any 912 i acaba amb els conflictes interns i posa ordre. -
L'any 929 Abderraman III es va proclamar califa d'al-Andalus, cap polític i religiós de l'estat més poderós de la península Ibèrica. -
Hisham II, fill del segon califa omeia del Andalus Al Hakam II, el nom complet del qual va ser Abu l-Walid Hisham ibn al-Hakam, va ser l'hereu del poderós califat i en concret el tercer d'aquesta dinastia a ser nomenat amb aquest títol. Després de la mort del seu pare l'any 976, Hisham era només un nen i segons la llei islàmica un califa no podia ser menor d'edat. -
L'any 1031 el califat de Còrdova es va desintegrar en multitud de petits regnes. Aquests regnes van ser econòmicament molt pròspers, però a nivell polític i militar van ser molt febles. El comte de Barcelona, en comparació, era més fort militarment i se'n va aprofitar exigint-los forts tributs -les pàries- a canvi de no ser atacats. El pagament de les pàries enriquia el patrimoni del comte i va provocar un llarg període de pau a la frontera; en conseqüència el procés repoblador es va aturar.
-
Els almohades «els que reconeixen la unitat de Déu», o Banu Abd al-Mumin van ser una dinastia àrab d'origen berber, encara que alguna veu identifiqui com a marroquina, que van dominar el nord d'Àfrica i el sud de la península ibèrica des de 1147 a 1269. Els almohades van sorgir en l'actual Marroc en el segle XII, com a reacció a la relaxació religiosa dels almoràvits, que s'havien fet amos del Magreb, -
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212. -
Territori que va sobreviure a les conquestes cristianes del segle XIII fou el regne de Granada, regnat per reis de la dinastia nassarita. La capital de Granada era un dels centres culturals i comercials més importants d'Europa
-
El 2 de gener de 1492, dia de l'ocupació de Granada, totes dues potències van lliurar una contesa de caràcter molt diferent a les que fins llavors havien protagonitzat. En efecte, Isabel I de Castella, al contrari del que havia succeït en temps del seu pare Joan II i el seu germà Enric IV, no sols tenia al cap obtenir diverses victòries en el camp de batalla, sinó que pretenia una cosa molt més ambiciosa: acabar d'una vegada per sempre amb el poder islàmic en la Península.