-
Va ser la primera revolució en què es va posar en pràctica el liberalisme. També va ser l'origen d'un nou país: Estats Units.
-
El poble no acceptava la nova càrrega d'impostos i donaren lloc a actes de protesta. El més important, conegut com el motí del te o Boston Tea Party, es produí a Boston. Un grup de joves colons disfressats d'indígenes varen atacar uns vaixells anglesos carregats de te, varen llançar tota la càrrega al mar i varen promoure manifestacions a la ciutat.
-
Les autoritats britàniques reprimiren els actes amb duresa i limitaren les llibertats. Això provocà la indignació de les colònies i així s'establiren les bases de la futura guerra d'Independència (1775-183), obligà els rebels a improvitzar un exèrcit de voluntaris que comandà George Washington.
-
En plena contesta, representants de les Tretze Colònies reunits a Filadèlfia el 4 de juliol de 1776, que varen aprovar la Declaració d'Independència.
-
La batalla de Yorktown va tenir lloc durant la guerra d'Independència dels Estats Units d'Amèrica. Va enfrontar als independentistes i els seus aliats francesos contra els britànics a l'comandament de lord Cornwallis.
-
Després de la derrota de Gran Bretanya a Yorktown (1781), va haver de reconèixer aquesta declaració d'independència a la Pau de Versalles (1783). Havien nascut els Estats Units d'Amèrica.
-
Al 1787, el nou Estat americà va redactar la primera constitució. El text constitucional assegurava la separació i l'equilibri de poders (executiu, legislatiu i judicial), establia una forma de govern republicana, amb amplis poders per al president i una estructura federal.
-
Les noves idees il·lustrades i el creixement econòmic del segle XVIII varen anunciar transformacions polítiques profundes, es coneix amb el nom de revolucions burgeses.
-
-
-
El rei Lluis XVI convocà als Estats Generals el maig de 1789, on hi havia representants dels tres estaments. Cada estament tenia un únic vot.
El tercer estat va exigir el vot per persona i la doble representació, la noblesa i el clergat no esteien d'acord. -
Es va rebutjar l'exigència del tercer estat i els seus diputats es varen reunir el 20 de juny en un pavelló de París (Jeu de Paume) es varen erigir en Assamblea Nacional com a representants de tota la nació francesa. En aquest moment varen fer el Jurament del Jeu de Paume, varen comprometre a elaborar una constitució per tots els francesos.
-
El poble de París va donar suport al carrer als representants del tercer estat, davant la por a que les tropes reials dissolguessin l'assemblea o detinguessin als seus diputats, varen assaltar la fortalesa de la Bastilla, varen prendre les armes i es varen disposar a defensar per la força el procés revolucionari.
-
La revolució es va estendre al camp (la Gran Por) com una revolta antisenyorial i va comportar la crema de moltes residències nobiliàries i la destrucció de documents senyorials.
-
Reconeix el dret a la llibertat individual i col·lectiva, la igualtat davant la llei i els impostos.
-
El rei i la noblesa varen acceptar la nova situació i, un cop pacificat el país, l'Assamblea Nacional va elaborar una Constitució que establia:
· Separació de poders
· Sobirania Nacional
· Igualtat legal dels ciutadans
· Sufragi censatari -
Un cop aprovada la constitució l'assemblea anterior (Nacional Constituent) es va convertir en una Assemblea Legislativa, es varen aprovar noves lleis.
-
-
Lluis XVI va ser detingut quan intentava fugir per unir-se a l'excèrcit austríac que l'havia d'ajudar a restablir l'absolutisme.
-
-
La situació en la que estaven, va originar un clima de revolta que va culminar amb l'assalt al palau reial, l'empresonament del monarca i la proclamació de la República.
-
-
Va ser un dels esdeveniments més importants de la Revolució francesa. Aquesta execució va ser realitzada a la plaça de la Revolució, anteriorment coneguda com a plaça de Lluís XV.
-
Varen promulgar una nova Constitució (1793) basada en la democràcia social:
· Sobirania popular
· Sufragi universal
· Dret a la igualtat -
La República va organitzar un exèrcit i va decretar la lleva en massa. Va impulsar una política del Terror: va suspendre les llibertats i va perseguir a tots els sospitosos de ser contrarevolucionaris, castigant-los amb la presó o la mort.
-
-
-
Robespierre va acabar sucumbint a la seva caiguda política ocasionada per la pròpia inestabilitat que ell mateix havia generat.
-
Va tornar a agafar el control de la revolució. Varen elaborar una nova Constitució (1795) que atorgava el poder a un govern , i restablia el sufragi censatari.
-
-
Napoleó va ser nomenat cònsol i la seva política de govern es va encaminar a consolidar allò que havia aconseguit la revolució burgesa.
Napoleó també va dur a terme reformes -
Napoleó Bonaparte, amb el suport de la burgesia, va protagonitzar un cop d'Estat que va posar fi al Directori i va donar peu al Consolat, on va aconseguir que l'anomenessin Primer Consol.
-
-
Napoleó va dur a terme reformes: va crear un Codi Civil, que unificava les lleis anteriors (igualtat davant la llei, dret a la propietat, dret a la llibertat...)
-
Napoleó se sentia tan fort que es va fer coronar emperador (ell mateix). Els seus triomfs militars i la seva capacitat per governar amb mà de ferro el varen assentar.
-
Les potències vencedores de Napoleó es varen reunir en el Congrés de Viena amb l'objectiu de posar fi a l'expansió de les idees liberals i restaurar l'absolutisme monàrquic a tot Europa.
-
Després de la derrota de Napoleó, a França i a tot Europa semblava inevitable el retorn de l'Antic Règim
-
La batalla de Waterloo va ser un combat a les proximitats de Waterloo, una població de l'actual Bèlgica, entre l'exèrcit francès, comandat per l'emperador Napoleó Bonaparte, contra les tropes britàniques, holandeses i alemanyes, dirigides pel duc de Wellington, i l'exèrcit prussià de mariscal de camp Gebhard von Blücher.
-
En el Congrés de Viena es va decidir la creació de la Santa Aliança (1815-1848), un tractat d'ajuda mútua entre els monarques europeus davant qualsevol amenaça de revolució liberal, permetien el dret d'intervenció militar.
-
Napoleó va morir als 51 anys. Des que havia arribat a la seva desterrament a Santa Elena (després de la seva derrota a la batalla de Waterloo) la seva salut va empitjorar dràsticament. Oficialment, va morir de càncer d'estómac.
