Edat Mitjana (zara)

  • Caiguda de l’imperi Roma
    476

    Caiguda de l’imperi Roma

    La caiguda de l'Imperi Romà d'Occident és el procés de decadència que va portar a la fragmentació de l'Imperi Romà d'Occident l'any 476.
  • Batalla de Vouillé (França), els francs derroten als visigots i els obliguen a establir-se a Hispania.
    507

    Batalla de Vouillé (França), els francs derroten als visigots i els obliguen a establir-se a Hispania.

    La batalla de Vouillé va ser una batalla decisiva pel control de Gàl·lia entre visigots i francs ocorreguda a la primavera de 507.
  • Period: 527 to 565

    regnat de Justinià a l'Imperi Bizantí

    L'Imperi Romà d'Orient, conegut igualment com a Imperi Bizantí en la seva fase medieval, fou la part oriental de l'Imperi Romà, amb capital a Constantinoble
  • fundació de l’Ordre benedictí (Itàlia).
    529

    fundació de l’Ordre benedictí (Itàlia).

    L'Orde de Sant Benet, més conegut sota el nom d'orde benedictí, és un orde monàstic de l'Església catòlica, amb branques masculina i femenina.
  • Belisari, general bizantí, destrueix el regne vàndal del nord d’Àfrica
    533

    Belisari, general bizantí, destrueix el regne vàndal del nord d’Àfrica

    La Guerra dels vàndals, Guerra vàndala o Guerra vandàlica es va lliurar al Nord d'Àfrica, en territori de la moderna Tunísia i la part oriental d'Algèria.
  • els visigots funden el regne de Toledo.
    554

    els visigots funden el regne de Toledo.

    El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa.
  • el rei visigot Recared es converteix al cristianisme
    587

    el rei visigot Recared es converteix al cristianisme

    El rei dels Visgots es comberteix al cristianime
  • Hèrgia
    622

    Hèrgia

    Mahoma va aver de fugir de la meca
  • Period: 632 to 661

    Regnat del quatre primers califes

    és considerat com l'edat d'or del món islàmic
  • Period: 661 to 750

    Dinastia Omeia

    Es un llinatge àrab que va exercir el poder de califa.
  • Period: 711 to 718

    Un llinatge àrab que va exercir el poder de califa.

    Califat Omeia o Califat dels omeies va ser un llinatge àrab que va exercir el poder de califa, primer a Orient, amb capital a Damasc, i després en al-Andalus, amb capital a Còrdova
  • Batalla de Covadonga
    722

    Batalla de Covadonga

    La batalla de Cuadonga va ser la primera victòria militar de la cristiandat, a Ibèria, des de la conquesta musulmana.
  • Batalla de Poitiers
    732

    Batalla de Poitiers

    entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de França, resultant en la segona de les tres grans victòries angleses a la Guerra dels Cent Anys.
  • Inici dinastia abbàssida
    750

    Inici dinastia abbàssida

    Va ser el començament de la dinestia abbassida
  • atac víking al monestir de Lindisfarne
    793

    atac víking al monestir de Lindisfarne

    El atac víking a el monestir de Lindisfarne (793) sempre ha estat considerat com el moment inicial de l'Era Víking . Es tractava d'un petit territori insular que pertany a el regne de Northumbria, al nord de l'actual Regne Unit.
  • Coronació de Carlemany com a Emperador
    800

    Coronació de Carlemany com a Emperador

    La nit de l'25 de desembre de l'any 800, Carlemany, rei dels francs, va ser coronat emperador romà pel Papa Lleó III
  • l'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans
    801

    l'exèrcit franc conquereix Barcelona als musulmans

    va ser un exèrcit franc amb tropes d'Aquitània, Bascònia, Borgonya i Gòtia amb l'objectiu de reconquerir Madínat Barxiluna
  • Regnat de Lluís el Piadós
    813

    Regnat de Lluís el Piadós

    fill de Carlemany i de Hildegarda de Vintzgau, succeí al seu pare com a rei dels francs i emperador del Sacre Imperi Romanogermànic .
  • Tractat de Verdun
    843

    Tractat de Verdun

    El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i néts de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil
  • 897: Guifré el Pilós deixa els comtats en herència
    897

    897: Guifré el Pilós deixa els comtats en herència

    Fou el dotzè i darrer comte de Barcelona nomenat pels reis francs, i el primer a donar en herència els seus dominis territorials
  • Borrell II s'independitza dels reis francs
    988

    Borrell II s'independitza dels reis francs

    Borrell II fue conde de Barcelona, Gerona y Osona, y conde de Urgel . Hijo de Suniario I y de su segunda esposa, Riquilda de Tolosa.
  • Batalla de Hastings
    1066

    Batalla de Hastings

    La batalla de Hastings es va lliurar el 14 d'octubre de 1066. L'exèrcit franc-normando de el duc Guillem II de Normandia es va enfrontar amb l'exèrcit anglosaxó del rei Haroldo II.
  • Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal
    1070

    Ramon Berenguer I finalitza la revolució feudal

    Després de la revolució feudal de 1020-1060, com que Ramon Berenguer I fou l'únic comte capaç d'imposar-se del tot als clans nobiliaris dels seus dominis
  • Es convoca la Primera Croada
    1095

    Es convoca la Primera Croada

    La primera croada va iniciar el complex fenomen històric de campanyes militars, peregrinacions armades i expansió colonial a Orient Pròxim, que va convulsionar aquesta regió entre els segles XI i XIII i que és denominat per la historiografia com les croades.
  • matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença
    1112

    matrimoni de Ramon Berenguer III amb Dolça de Provença

    Dolça de Provença és Casa amb Ramon Berenguer III, Vidu Dues vegades, el dia 3 de febrer de 1112 a Arle. Era filla de Gilbert de Millau o Gerbert d'Gavaldà, vescomte de Millau, Gavaldà i de l'Carlat, mort Assassinat cap a l'1110, i de Gerberga de Provença, comtessa de l'comtat de Provença.
  • Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó
    1137

    Ramon Berenguer IV es casa amb Peronella d'Aragó

    Ramon Berenguer IV sobrenomenat el sant, era fill del comte Raymond Berengari III de Barcelona i de la seva segona esposa, Dulcia de Provença.
  • Batalla de Muret
    1213

    Batalla de Muret

    La batalla de Muret va ser la batalla decisiva de l'anomenada croada albigesa. Va tenir lloc el 12 de setembre de 1213 en una plana de la localitat fortificada occitana de Muret, uns dotze quilòmetres a sud de Tolosa
  • Conquesta de Mallorca i València
    1229

    Conquesta de Mallorca i València

    La conquesta pels regnes cristians de l'illa de Mallorca va ser aconseguida definitivament pel rei Jaume I d'Aragó entre 1229 i 1231.
  • Campanyes dels almogàvers
    1302

    Campanyes dels almogàvers

    Almogàvers era la denominació que reberen els soldats autònoms en forma de companyies d'infanteria lleugera alçades a la corona d'Aragó i a la corona de Castella durant l'edat mitjana,
  • Guerra dels Cent Anys
    1337

    Guerra dels Cent Anys

    una guerra entre frança i anglaterra que va durar 116 anys
  • Mitjans segle XIV: Arribada Pesta Negra a Europa
    1345

    Mitjans segle XIV: Arribada Pesta Negra a Europa

    va arrivar la peste negra
  • Conquesta de Nàpols
    1442

    Conquesta de Nàpols

    La Conquesta del Regne de Nàpols foren les campanyes dutes a terme que significaren la incorporació del Regne de Nàpols a la Corona d'Aragó de mans dels Anjou.
  • Caiguda de Constantinoble
    1453

    Caiguda de Constantinoble

    El setge de Constantinoble el 1453 pels exèrcits de l’imperi otomà dirigit pel sultà Mehmet II i la eventual caiguda de Constantinoble el diumenge de Pentecosta el 29 de maig de 1453 van marcar la fi de l’Imperi romà bizantí o oriental.