-
El Renaixement és una època artística, i per extensió cultural, que marca el pas de l'edat mitjana a l'edat moderna abastant els segles XV i XVI. Estava unit íntimament amb l'Humanisme, i va ser per això que van descobrir arts de l'antiguitat i van adoptar els estils clàssics barrejant elements grecs i romans. Es va iniciar a les ciutats italianes i es va expandir per Europa a partir del segle XVI, va arribar una mica tardà a Espanya i no va tenir un gran desenvolupament a Catalunya.
-
El David de Donatello és una escultura exempta en bronze de 158 cm, aquesta escultura és inspirada en l'època clàssica i representa la història bíblica del rei David encara adolescent, moments després d'haver vençut al gegant filisteu guerrer Goliat. Aquesta és la primera estàtua exempta de l'escultura renaixentista que es va realitzar en bronze tota nua. -
L'humanisme és un moviment de renovació cultural que va sorgir a Itàlia, al segle XIV, va ser expandit per Europa durant els segles XV i XVI i que estava unit íntimament amb el Renaixement. Va recuperar l'art dels grecs i romans de l'antiguitat i els tractats polítics, filosòfics i científics dels autors de l'antiguitat per ampliar els coneixements. Va poder revolucionar el pensament medieval, de teocentrisme (Déu al centre), a antropocentrisme (l'ésser humà al centre de la natura).
-
La caiguda de Constantinoble fou la culminació del setge de Constantinoble, capital de l'Imperi Romà d'Orient, per l'exèrcit del soldà otomà Mehmet II entre el 6 d'abril i el 29 de maig del 1453. La caiguda de la ciutat en mans dels turcs constituí el punt final de l'Imperi Romà. -
La invenció de la Impremta s'atribueix per l'alemany Johannes Gutenberg en el segle XV, va permetre que els humanistes i els autors clàssics es poguessin difondre àmpliament. Va permetre l'elaboració de molts exemplars d'un llibre de manera ràpida i econòmica, on es van difondre els coneixements i les noves idees. En canvi, a la darreria del segle XV la difusió del saber es feia a través de manuscrits que els monjos copiaven a mà, i era un procés lent i car, i fins i tot solien cometre errors. -
El príncep Ferran d'Aragó, i Isabel germana del rei de Castella es van unir en matrimoni en secret que van governar com a Reis Catòlics. Aquesta unió de corones no va comportar que els dos territoris es fusionés en un sol regne, sinó que van formar una monarquia dual. D'aquesta manera, els dos regnes conservaven l'autonomia i la independència dels monarques a cadascun dels seus regnes, però treballaven conjuntament en política exterior i en matèria religiosa i militar. -
El tribunal de la inquisició es va crear pels Reis Catòlics i consistia d'un seguit d'institucions judicials per assegurar el predomini del cristianisme i a combatre els jueus. I que tenien com a missió vetllar per la integritat dels costums i per la puresa de la fe cristiana i de combatre i castigar les heretgies (les idees que l'Església considerava falses). Va ser l'única institució comuna d'Aragó i Castella durant molt de temps. Aquest fet va enfortir la monarquia. -
El regnat dels Reis Catòlics d'Isabel i Ferran va marcar el pas de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna a la península Ibèrica. Els monarques van ampliar els territoris peninsulars dels seus regnes i van desenvolupar una política exterior orientada a la consolidació dels seus dominis al Mediterrani i a l'obertura de noves rutes atlàntiques. Durant el seu regnat també va tenir lloc el viatge de Cristòfor Colom cap a les Índies per una nova ruta cap a l'oest, que el va portar el descobriment d'Amèrica.
-
La Sentència Arbitral de Guadalupe és una disposició adoptada per Ferran II, amb l'objectiu d'acabar amb el conflicte entre els pagesos de remença i els seus senyors del treball. Aquesta sentència va posar la fi dels maltractaments, etc. (mal usos) i iniciava una nova etapa al camp catalanoaragonès. Van exigir als pagesos a pagar un rescat si volia abandonar la terra que treballava. O també es va generalitzar el contracte d'emfiteusi (el pagès tenia el dret d'ús de la terra que treballava). -
L'Home de Vitruvi és un famós dibuix de Leonardo da Vinci realitzat prop de l'any 1492 que representa una figura masculina nua en dues posicions de braços i cames estirats i dibuixada en un cercle i un quadrat. Es tracta d'un estudi de les proporcions bàsiques del cos humà, fet a partir dels textos del tractat D'Arquitectura de Vitruvi, un arquitecte de l'antiga Roma. El redescobriment de les proporcions matemàtiques del cos humà es considera un dels grans assoliments del Renaixement. -
L'expulsió dels jueus va ser ordenada pels Reis Catòlics mitjançant el Decret de l'Alhambra de Granada amb la finalitat, d'obligar els jueus a convertir-se al cristianisme o a abandonar els regnes. Els nous cristians van ser anomenats conversos i el tribunal de la inquisició els vigilava de prop per impedir-los practicar la seva religió anterior. Aquesta expulsió va ser considerada com un perill per al procés d’unitat política. -
Una de les estratègies dels Reis Catòlics per afavorir el seu objectiu: la unió de tots els territoris peninsulars sota la seva corona, va ser la conquesta del Regne de Granada. En aquest regne, els nassarites governaven l'últim regne musulmà de la península, després d'una guerra que va durar entre l'any 1482 i l'any 1492, el rei Boabdil, l'últim rei nassarita, va acceptar la rendició i Granada va passar a formar part (va fusionar amb el regne de Castella) del regne de Castella. -
El descobriment d'Amèrica es refereix a la primera arribada documentada d'europeus a Amèrica amb grans conseqüències històriques al segle XV. Especialment, Cristòfor Colom, era un mariner genovès que estava interessat pels projectes marítims de Castella i Portugal, d'aquesta manera, va iniciar un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el va dur fins a Amèrica. Aquest nou descobriment va tindre una gran repercussió i èxit arreu d'Europa. -
L'inici de l'Edat moderna es pot fixar entre la caiguda de Constantinoble (any 1453) i el Descobriment d'Amèrica (any 1492), i la seva fi en la Revolució Francesa (any 1789). Va ser un període del progrés, la comunicació i la raó on es van fer també, grans canvis econòmics, polítics i religiosos.
-
Colom va tornar a salpar amb disset vaixells (5 naus i 12 caravel·les), en direcció a les Índies des del port de Cadis. L'objectiu d'aquest viatge va ser explorar, colonitzar, i predicar la fe catòlica pels territoris que havien descobert sota el conjunt de documents pontificis que van atorgar als reis de Castella i Lleó el dret a conquerir Amèrica i l'obligació de difondre el cristianisme que protegien els territoris descoberts de les reclamacions portugueses. -
La conquesta de Melilla es va produir quan uns vaixells, soldats i constructors enviats pel duc de Medina Sidonia, un dels homes més rics de la Corona de Castella, va ocupar la ciutat nord-africana de Melilla amb l'objectiu de conquerir-la, de començar a reconstruir les muralles i la fortalesa de la ciutat. Els reis catòlics van veure Melilla com una manera d'expandir-se al llarg de la costa mediterrània africana. -
Colom va partir des de Sanlúcar de Barrameda que va capitanejar amb vuit vaixells. En aquest viatge, Colom va arribar a la costa nord d'Amèrica del Sud, va descobrir la desembocadura del riu Orinoco explorant el golf de Paria, la Boca de Dragó, i l'illa Margalida, i navegant per les illes de Tobago (Bella Forma) i Granada (Concepció), també va descobrir les illes de Martinica i Trinitat. -
La política del segle XVI està marcada per l'establiment de grans estats monàrquics a Europa, que lluitaven per afermar el seu poder amb el control de més territori. En aquest segle es destacava un autèntic comerç global que inclou tots els continents d'intercanvi d'aliments, etc. Tots aquests intercanvis van fer augmentar la burgesia comercial, enriquida, i va començar a reclamar poder polític. El creixement demogràfic es va veure aturat per les guerres i epidèmies, com en períodes anteriors.
-
Els musulmans de Castella i la Corona d'Aragó van ser tots obligats a convertir-se al cristianisme o anar-se'n. Els musulmans que van acceptar batejar-se van ser anomenats moriscos. Aquesta expulsió va comportar moltes conseqüències, ja que bona part de l'economia estava lligada a l'explotació agrària de la mà d'obra dels moriscos. I també va causar la pèrdua d'una població molt important que va ocasionar que algunes terres es quedessin abandonades i molts nuclis de poblament sense reocupar. -
El viatge s'inicià a Sevilla amb dues caravel·les i dues naus. Van començar a explorar les costes d'Amèrica central com: Hondures, Jamaica, Gran Antilles i Hispaniola. Colom també va descobrir les illes anomenades Caiman Brac i Petites Caiman de Gran Antilles. Durant el viatge varen tenir problemes amb la manca de vaixells i d'aliments, i per això es van quedar a Jamaica, però varen ser rescatats per un vaixell enviat per Diego Mendez i d'aquesta manera, varen poder arribar a Hispaniola. -
És una obra renaixentista de Michelangelo Buonarroti, realitzada entre l'any 1501 i principis de l'any 1504 amb marbre blanc de Carrara. L'escultura representa a l'heroi bíblic, el Rei David, quan s'està preparant per a enfrontar-se al guerrer filisteu Goliat. El David és una de les obres mestres del Renaixement segons la majoria dels historiadors, i una de les escultures més famoses del món. -
Per convertir la monarquia en una potència del Mediterrani, els Reis Catòlics van conquerir certs territoris. Ferran va continuar la política aragonesa tradicional d'intervenció al Mediterrani i es va enfrontar amb França, el seu rival de sempre, que tenia intenció de conquerir el Regne de Nàpols, governat per un descendent de la casa d'Aragó. Finalment, Ferran va aconseguir vèncer els francesos a Nàpols, després de molts enfrontaments, i els va obligar a abandonar el sud d'Itàlia. -
Per frenar els pirates barbarescos (pirates musulmans del nord d'Àfrica) que començaven a amenaçar el Mediterrani, la monarquia va conquistar Alger i Bugia al mateix any.
- La conquesta d'Argel va ser coordinada pel govern francès sota el regnat del rei Luis Felipe I.
- A la conquesta de Bugia, Mallorca va participar a aturar la pirateria barbaresca que va aportar diners, homes i armes. Van arribar a Bugia i, amb la seva presència, permeteren als defensors de la ciutat resistir el setge. -
L'Escola d'Atenes és una de les pintures més famoses de l'artista renaixentista italià Rafael. Va ser pintada entre l'any 1509 i l'any 1510. La pintura representa els més grans filòsofs de l'antiguitat clàssica, on al centre podem identificar Plató i Aristòtil. A la paret del davant, hi havia pintat La Disputa del Sagrament, que representava el tron celestial i els més grans teòlegs terrenals. Així, simbolitzava la idea de Juli II, que defensava que fe i raó podien anar junts. -
Davant l'aliança de Navarra amb França, Ferran va envair el regne al capdamunt d'un exèrcit castellà amb la pretensió de fer valer els drets dinàstics hereditaris. L'any 1515, Navarra va quedar incorporada a Castella sense fusionar-se, sinó que va conservar els furs, les lleis i les institucions pròpies. -
Carles I, nét dels Reis Catòlics, va rebre dels seus avis el Sacre Imperi Romanogermànic. Va gestionar en la defensa dels territoris de l'imperi i el manteniment del catolicisme. Va ser educat a Flandes i va arribar a la Península Ibèrica sense saber castellà i amb un grup de consellers flamencs que van encarregar-se d'exercir les tasques de govern. Els afers imperials l'obligaven estar llargues temporades lluny dels regnes peninsulars, que finalment va acabant provocant revoltes greus.
-
La Reforma protestant va ser un moviment de reforma cristiana a Europa, que comença amb la llista de 95 tesis contra la doctrina catòlica i a la jerarquia eclesiàstica de Martí Luter (un frare agustí alemany), l'any 1517. En aquest argument es defensava la salvació per la fe, l'autoritat de la Bíblia i el sacerdoci universal. També va ser el fet de l'origen d'altres esglésies protestants com l'Església Luterana, l'Església Calvinista, l'Església Anglicana. -
L'any 1571, Miguel López de Legazpi era un conqueridor espanyol i Andrés Urdaneta era un militar, cosmògraf, marí, explorador i religiós agustí espanyol. Tots dos van obrir una ruta marítima que arribava al sud-est asiàtic. Allà, van fundar la ciutat de Manila. A l'arxipèlag conquerit el van anomenar illes Filipines, en honor al rei Felip II. -
La revolta de les comunitats va tenir lloc a diferents ciutats de Castella (Burgos, Àvila, Segòvia, Toledo). Va ser la protesta dels Hidalgo (nobles), els artesans i els comerciants per la política econòmica i el poc respecte cap a les lleis del regne. El conflicte es va anar escampant i al camp es van produir revoltes antisenyorials. -
La formació de l'imperi americà es va produir amb expedicions diverses entre 1518 i 1524.
L'Imperi Asteca va ser conquerit per Hernán Cortés. A la capital d'aquest imperi, Tenochtitlán, els asteques hi van resistir. Cortés va aconseguir prendre a Moctezuma (l'emperador asteca) com a ostatge i, finalment, l'any 1521 va derrotar els asteques a la batalla d'Otumba. -
L'exèrcit comuner de la revolta de les comunitats va ser derrotat per les tropes de l'Imperi Hispànic a la batalla de Vilallar. Els dirigents principals d'aquesta revolta, Padilla, Bravo i Maldonado, van ser executats. Les tropes de castellanes eren liderades per Iñigo Fernández de Velasco i Mendoza, Juan de Padilla, Juan Bravo i Francisco Maldonado, líders de la revolta, eren tots tres Hidalgo. -
Castella va organitzar una expedició per arribar a les illes de les Espècies navegant cap a l'oest. Aquesta missió la va començar el portuguès Fernão de Magalhães i la va acabar el basc Juan Sebastián Elcano. Al cap de tres anys de navegació, i després de passar en molts perills, el 1522 es va completar la primera volta al món, gràcies a aquest viatge es va poder demostrar que la terra era esfèrica. -
Els borbons (França) rivalitzaven pel control de la península Itàlica amb els Hasburg (casa d'Àustria, que ocupava el tron del Sacre Imperi Romano-germànic, casa a la qual pertany Carles I). Francesc I de Borbó va ser un dels grans rivals de Carles I, però va ser derrotat a la batalla de Pavia l'any 1525. A causa d'aquesta derrota, el Milanesat (nord d'Itàlia), va passar a formar part de l'Imperi Hispànic. -
Nicolau Copèrnic va ser un astrònom polonès, que fou el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va representar el Sol com a centre de l'Univers i que tots els cossos celestes orbiten al seu voltant incloent la Terra. Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, que va fer passar d'un Univers geocèntric (Terra al centre de l'Univers) a un Univers heliocèntric (Sol al centre de l'Univers) i això va facilitar a Galileu i Newton a revolucionar l'astronomia. -
Andreas Vesalius va ser un notable metge d'origen brabançó del segle XVI. Va representar l'anatomia humana mitjançant l'observació directa de disseccions anatòmiques de cossos humans i a partir del pensament de Galè que feia disseccions amb animals similars amb la de l'ésser humà. Va escriure «De Humani Corporis Fabrica», una obra important tractat sobre anatomia humana escrit per Vesalius, i publicat per primera vegada l'any 1543 on també està il·lustrada amb gravats de gran qualitat artística. -
Miquel Servet fou un humanista, teòleg i científic aragonès d'abast universal. Va descobrir la circulació pulmonar o també anomenada circulació menor i va explicar que la sang arriba al cor provinent de les diferents parts del cos. Aquesta sang transporta el diòxid de carboni, el cor la impulsa cap als pulmons, allà es produeix l'intercanvi de gasos. Carregant la sang d'oxigen, torna al cor i des d'allà la bombeja a la resta del cos. On ho explica el llibre «Christianismi Restitutio» obra seva. -
Als Estats alemanys (que formaven part de l'imperi de Carles I) hi va esclatar la guerra: els prínceps van donar suport al protestantisme i els intents de negociació no van funcionar. A causa de les primeres victòries dels prínceps, Carles I va signar la pau d'Augsburg l'any 1555, acceptant l'expansió del protestantisme. -
Felip II va ser el fill de Carles I. Va heretar l'imperi del seu pare i el va governar i ampliar. Va centralitzar el govern i va crear noves institucions als territoris hispànics i a les Índies. Per imposar els principis de la Contrareforma catòlica, es va haver d'enfrontar a un gran nombre de guerres amb diferents territoris. Pel desig del monarca d'imposar el catolicisme, els jueus i els moriscos van ser perseguits. Felip II també va imposar la seva autoritat per damunt les lleis aragoneses.
-
L'any 1561, Felip II va decidir establir la cort reial permanentment a Madrid. Un dels motius pels quals Felip II va escollir a Madrid com a capital va ser la centralitat geogràfica de la ciutat respecte a la península. D'altra banda, el trasllat li permetria establir un símbol de poder reial a Madrid, on la presència de poder noble i eclesiàstic era gairebé inexistent. -
Els moriscos granadins eren perseguits i se'ls va prohibir utilitzar la llengua, roba i costums propis. L'any 1568, aquest fet va desencadenar la insurrecció de les Alpujarras. Aquesta insurrecció (rebel·lió armada violenta) es va acabar al cap de tres anys de lluita i va provocar que uns 80.000 moriscos marxessin cap a altres zones de la península. -
Per frenar l'expansió musulmana al Mediterrani, Felip II va organitzar una flota aliada per enfrontar-se als turcs, derrotant-los a la batalla de Lepant l'any 1571. La flota aliada era formada pel papat, Venècia i la Corona Hispànica. -
A Holanda es va difondre el calvinisme, branca del protestantisme, i els ciutadans es van negar a pagar impostos a la corona espanyola. L'any 1579, després de forts combats, una part d'Holanda es va independitzar de la corona espanyola formant les Províncies Unides. -
L'any 1588, Felip II va enviar una flota, l'Armada Invencible, a Anglaterra, que emparava els protestants i atacava la flota espanyola que comerciava amb Amèrica.
L'Armada Invencible va ser derrotada i destruïda a la costa anglesa per una tempesta i els “filibotes”. Els “filibotes” eren vaixells pesquers buits amb explosius que els anglesos van enviar a la flota espanyola. -
Juan de Lanuza fou un Justícia Major d'Aragó, un dels més coneguts, per haver estat executat a la plaça del Mercat de Saragossa, per donar suport a Antonio Pérez. Tot va començar quan Felip II va acusar el seu secretari, Antonio Pérez, d'assassinat. Aquest va fugir a Aragó, i va exigir la protecció dels furs (lleis pròpies). Felip II no va fer cas de les lleis i va entrar amb el seu exèrcit a Saragossa. L'execució del Justícia va suposar un canvi important en la doctrina foral dels aragonesos. -
Gerardus Mercator va ser un cartògraf flamenc, l'any 1569 va idear una projecció cartogràfica cilíndrica, anomenada «Projecció de Mercator». Aquesta projecció és conforme (manté les formes i els angles localment) però no és equivalent (distorsiona molt les àrees relatives). L'escala és constant al llarg de l'equador, però la distorsió creix molt cap a les zones polars, i no es poden representar en les latituds molt altes. -
Zacharias Janssen va ser un holandès fabricant d'ulleres dels Països Baixos, s'ha associat amb la invenció del microscopi òptic de lent única (microscopi simple) i del microscopi òptic compost (2 o més lents) de 9 augments. De vegades s'ha afirmat que el va idear amb l'ajuda del seu pare Hans Janssen al voltant de l'any 1590 i l'any 1+618, mentre tractava de trobar una manera de fer una lent amb molts augments per ajudar a les persones amb greus problemes de visió. -
El Barroc és un període històric i un moviment cultural que es va estendre a Europa i a les seves colònies cap als inicis del segle XVII i els inicis del segle XVIII i que s'oposa al període renaixentista tant en l'àmbit artístic com en el del pensament. Com a corrent artístic va influir sobre la literatura, l'escultura, la pintura, la música, l'arquitectura i les arts escèniques.
-
El segle XVII viu alhora la crisi demogràfica dels grans estats i el refermament de l'absolutisme monàrquic. Es feien males collites i tenien una tecnologia agrària endarrerida, que provocava baixa producció de l'aliment, i d'aquí ve la població mundial que pateix una important caiguda de creixement a causa de les contínues guerres i la reaparició d'epidèmies de la fam i pestes.
-
Els primers telescopis coneguts van aparèixer l'any 1608 als Països Baixos i s'atribueixen a Hans Lippershey. Però Galileu va ser qui va anant evolucionant i fent millores a l'instrument, que ha passat de ser un aparell òptic format per dues lents col·locades en els extrems d'un tub, a convertir-se en xarxes informatitzades d'observatoris repartits tant per tot el globus terraqüi com en naus en òrbita. -
William Harvey va ser un metge anglès, qui va ser el primer a descriure correctament i en detall el sistema circulatori i les propietats de la sang bombejada al cos pel cor. Va fer els seus experiments principalment en animals i també va publicar una obra seva (un llibre) anomenat «De Motu Cordis» (conegut també com «Sobre el moviment del cor i la sang») l'any 1628, que conté una clara i detallada descripció del funcionament del cor i el moviment circular de la sang pel cos. -
Galileo Galilei va ser un físic, matemàtic, i filòsof d'Itàlia que va tenir un paper important durant la revolució científica. Va ser condemnat a presó perpètua per defensar la teoria heliocèntrica (el Sol al centre de l'univers), donant proves amb el seu telescopi millorat va facilitar l'observació astronòmica per divulgar la teoria d'en Copèrnic. Els llibres heliocèntrics d'en Galileu foren prohibits per l'Església i Galileu va ser obligat a declarar públicament la falsedat de les seves idees. -
René Descartes va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII. També va ser el primer a proposar el problema de la validesa del coneixement com a primera qüestió filosòfica, i una de les figures considerables de la revolució científica. La principal obra de Descartes és «El Discurs del Mètode» i es considera una obra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la ciència. -
La Pascalina fou una de les primeres calculadores mecàniques, tenia una forma rectangular. Al seu interior hi havia rodes dentades connectades entre si, per girar les rodes es feia a partir d'una maneta. Per sumar o restar, només calia moure la maneta en el sentit correcte per tal que correguessin els passos necessaris. Va ser inventada per Blaise Pascal l'any 1642, quan ell només tenia 19 anys, i la va crear pel seu pare perquè havia de fer càlculs com a recaptador d'impostos que era. -
L'experiment de Torricelli va ser inventat a Pisa el 1643 pel científic italià Evangelista Torricelli. El propòsit del seu experiment era provar que la font de buit ve de la pressió atmosfèrica. S'utilitza un baròmetre que s'omple amb mercuri a un 75%, i llavors s'omple un tub del tot de mercuri. El baròmetre és col·locat invertit en un plat ple de mercuri. Això causa que el mercuri en el tub caigui. Va poder demostrar que el fluid de mercuri en el tub és ajudat per la pressió atmosfèrica. -
Robert Boyle va ser un físic i químic angloirlandès que va descobrir la llei de Boyle-Mariotte conjuntament amb Edme Mariotte que la va descobrir independentment l'any 1662. Aquesta llei diu que, per als gasos ideals, si la temperatura és constant, pressió i volum són inversament proporcionals. Boyle amb Robert Hooke també varen poder identificar una altra llei: a temperatura constant si es produeix una dilatació o compressió d'un gas el producte de la pressió pel volum es manté constant. -
Isaac Newton va ser un físic, matemàtic, astrònom, teòleg i autor anglès. Va publicar un llibre anomenat «Philosophiae Naturalis Principia Mathematica», publicat en 1687. En ell descriu la llei de la gravitació universal i les tres lleis del moviment, base de la mecànica clàssica. La llei ens diu que la força d'atracció entre dos cossos, amb masses m1 i m₂, és proporcional al producte de les masses m1 i m₂ i inversament proporcional al quadrat de la distància que separa els dos cossos.