-
Els pobles germànics van posar fi a l'Imperi Romà d'Occident. Aquest fet va suposar l'inici de l'Edat Mitjana.
-
Al començament del segle VII va sorgir una nova religió: L’Islam. Va
tenir l’origen a Aràbia, una península desèrtica situada a l’Orient
Mitjà. Els seus habitants vivien en els oasis i es dedicaven a
l’agricultura, la ramaderia i el comerç. Eren politeistes i el seu centre
religiós era la ciutat de La Meca, on es trobava el santuari de la
Kaaba. -
La península Ibèrica va convertir-se des del segle VIII en una zona de contacte marginal de dues estructures socioeconòmiques diferents: la islàmica (tributària mercantil), el centre d'aquesta està situat en l'Orient Mitjà i la cristiana (feudal), el centre està situat a Europa Occidental.
-
La Batalla de Tours (moltes vegades anomenada Batalla de Poiters, però que no s'ha de confondre amb la del 1356, i coneguda en el món àrab com Balat aix-Xuhadà o Calçada dels Màrtirs), va tenir lloc el 10 d'octubre de l'any 732 entre les forces comandades pel líder franc Carles Martell i un exèrcit islàmic comandat per l'emir Abd-ar-Rahman ibn Abd-Al·lah al-Ghafiqí a prop de la ciutat de Tours, a França.
-
La conquesta de Girona el 785 fou un episodi de la conquesta carolíngia del territori que es convertí en el comtat de Girona i que amb el temps passaria a formar part del Principat de Catalunya. La conquesta de Girona després de poc més de set dècades des de la invasió musulmana d'Hispània representà l'oportunitat dels descendents dels refugiats visigots al Regne Franc de retornar als antics territoris del Regne visigòtic de Toledo al sud dels Pirineus.
-
L'ocupació àrab de Catalunya fou efímera i els musulmans, dependents de Còrdova, estaven governats per valís o representants emirals. Els visigots legitimistes del poder de Toledo foren expulsats i els pro-sarraïns ocuparen el poder, però al segle ix, amb la conquesta carolíngia de Catalunya.
-
El Principat de Tarragona fou una concessió de govern feudal atorgada pel bisbe Oleguer de Barcelona en 1128 Robert d'Aguiló amb autorització del Papa, i com a donació efectuada per Ramon Berenguer III, comte de Barcelona, per a repoblar i fer fructíferes les terres del Camp de Tarragona, que havien quedat despoblades durant la dominació musulmana.
-
Durant la campanya contra la taifa de Lleida que acabà amb la conquesta de Ramon Berenguer IV per al casal de Barcelona
-
Corona d'Aragó (en aragonès: Corona d'Aragón, en llatí: Corona Aragonum; coneguda també per altres denominacions) fou el conjunt de territoris que estigueren sota la jurisdicció del rei d'Aragó[8] des del 1162 fins al 1715. Aquest conjunt territorial estigué format inicialment pel Regne d'Aragó i el comtat de Barcelona, i malgrat que al llarg dels segles s'hi incorporaren altres territoris, el conjunt patrimonial d'Aragó i Barcelona restà sempre unit.
-
La Corona de Castella, com a entitat històrica, comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó,[1] el qual incloïa els vells regnes de Galícia i Astúries.
-
La conquesta de Mallorca o croada contra Al-Mayūrqa fou una croada comandada per Jaume I d'Aragó que va tenir com a conseqüència la destrucció del poder almohade a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques.
-
La Conquesta de València (en àrab بلنسية; Balansiya) fou el conjunt de maniobres militars que dugueren a l'annexió de l'actual territori del País Valencià a la Corona d'Aragó. Entre 1229 i 1245, tan sols setze anys, la Corona d'Aragó aconseguí la conquesta de gran part del que seria el Regne de València.
