-
L'avenç dels pobles germànics estava controlat per l'imperi romà, però la separació va ser la gota que va vessar el got. Els pobles germànics van irrompre als territoris de l'imperi i es va establir a les diferents províncies romanes. Cada província es va convertir en un regne. La caiguda de Roma va ser causada pel poble germànic dels vàndals, que després es van establir al nord d'Àfrica. -
L'Edat Mitjana ha estat dividida pels historiadors en tres periodes:
L'Alta Edat Mitjana fou un periode comprès entre la caiguda de Roma i l'Imperi d'Occident i l'any 1000.
Durant aques periode han succeït els següents fets:
- La fundació de l'imperi islàmic.
- Els musulmants conquerint Al-Àndalus.
- El començament del Feudalisme. -
La batalla de Voullié va ser una batalla pel control de la Gàl·lia entre els visigots, comandats fer les forces d'en Alaric II i els francs, per les forces de Clodoveu pel control de la Gàl·lia. Encara que en Teodoric intentà parlamentar, va haver-hi una batalla. Va succeir el 507 a la llacuna de Vouillé, prop de Poitiers. Els visigots (els que vivien a Hispània) esperaven l'ajuda dels ostrogots, però no va arribar. Els francs van parar l'exèrcit i es van apoderar del territori disputat. -
Justinià fou el segon membre de la dinastia carolíngia. Ell era el nebot d'en Justí I i com ell no tenia descendència el proclamà el seu hereu. Quan en Justí estava als seus última anys de vida, en Justinià agafà el control de l'imperi. Justinià volia recuperar els antics territoris romans dels regnes germànics. Ell fou un emperador no tradicional. Es va casar amb una cortesana, i aprovà el casament entre classes. Ell morí l'any 565 i nomenà com a seu successor el seu nebot Justí II. -
El Regne visigot de Toledo va ser fundat pels després de la derrota dels visigots a la batalla de Vouillé a a mans dels francs, cosa que els va obligar a desplaçar-se amb la seva població a Hispània. -
Després de la mort de Justinià, l'Imperi va entrar en decadència i van perdre molts dels territoris que havien conquerit. Mentre la caiguda de l'Imperi romà d'occident havia donat lloc a una multitud de regnes, a Orient el poder de l'emperador s'havia mantingut, formant el que es coneixerà com a Imperi Bizantí, aquest imperi va canviar la cultura i van deixar d'assemblar-se als romans d'occident. -
Mahoma fou un líder religiós considerat l'últim profeta de la religió islàmica. Va néixer a la ciutat de La Meca l'any 575 i va viure allí i va començar a predicar una nova religió que no va agradar als governants de La Meca (predicava que havia estat enviat per Déu per a rentar el món de les altres religions corruptes) fins que els governants el van forçar a fugir a Medina, aquest fet és considerat l'inici de la religió islàmica i és anomenat l'Hègira (622). Va morir l'any 322 a Medina. -
L'Hègira va ser la sortida de Mahoma de la Meca cap a Medina. En Mahoma predicava que el govern que governava La Meca tenia molta corrupció i estava predicant en contra de la religió de La Meca. Els governants de La Meca el van forçar a fugir a Medina. Aquest fet marca el naixement oficial de la religió islàmica. -
El califat de Damasc era governat per la dinastia dels Omeies. Ells eren coneguts per la seva expansió militar. Expansió ràpida entre el 632 i el 661, on van conquerir Egipte,Síria,Iraq i part de l’Iran.
Després van ocupar el nord d’Àfrica, més tard van conquerir gran part de la Península Ibèrica. Aprofitant la feblesa de l’Imperi Bizantí, van arribar a la seva capital però desprès d’un any d'atac, es van haver de retirar. Després van conquerir fins Pakistan. -
La conquesta de la Península Ibèrica va ser l'últim territori conquerit per l'imperi islàmic, feta per la dinastia dels omeies, coneguts per ser militars. A diferència dels Abbàssides, més coneguts per ser mercaders. -
La batalla de Poitiers fou una batalla pel control de la Gàl·lia entre els musulmans (els invasors, comandat per l'Abderramán), i els francs (que defensaven el seu territori, comandats per en Carles Martell, l'avi d'en Carlemany). -
La família dels abbàssides va derrotar els omeies i va fundar una nova dinastia, va durar quasi cinc segles.
Aalifat: va dominar tot el mediterrani i s’estenia des de
l’oceà Atlàntic fins a l'Índic i gràcies a l’activitat comercial de navegants i caravaners l'islam es va difondre ràpidament al 1258 amb el saqueig de Bagdad pels mongols. Amb la caiguda de Bagdad esva posar fi a la dinastia abbàssida i al domini àrab sobre el món islàmic. -
Carlemany va ser el nét de l'anomenat Carles Martell, el vencedor de la batalla de Poitiers. També va ser el fill d'en Pipí el Breu. Ell fou el fundador i un dels primers membres de la dinastia carolíngia. L'any 800 va convertir el regne dels francs en un imperi, va ser nomenat emperador pel seu amic el Papa Lleó III. Ell dividí el seu imperi en comtats (imitant les províncies romanes) i en marques (territoris que protegien l'imperi). -
El tractat de Verdun fou un tractat efectuat pels nets d'en Carlemany, fills d'en Lluís el Pietós, Lotari, Carles II i Lluís II al deu d'agost de l'any 843. Succeí a la localitat francesa de Verdún. Els nets d'en Carlemany van firmar un tractat per a dividir-se els territoris de l'imperi carolingi i evitar la guerra civil. Els van dividir el territori en tres parts, en Carles, una pert de l'actual França, en Lotari l'altra part i una part d'Itàlia, i el Lluís una bona part de l'actual Alemania. -
Abderraman III fou un descendent del primer Abderraman. Ell fou un gran estratega, soldat i emir, quan tots van veure que ell era un líder excel·lent es va veure amb cor de proclamar-se califa d'Al-Àndalus i establint la seva capital a Còrdova. Ell fou un dels pocs califes d'aquest califat. Després de la mort del califa, totes les persones amb poder van crear el seu propi taifa. Lo que era un Califat es va dividir amb més de 30 taifes. -
La dinastia omeia que controla tot l'imperi musulmà ha sigut expulsada de la seva terra i es refugia l'últim superivent omeia, en Abderraman en Al-Àndalus, constituint un nou regne independent que asoleix el seus anys daurats durant el segle X. El califat es dissol l'any 1031, quan una guerra civil el disolveix en petits regnes anomenats "taifes".
-
L'Edat Mitjana ha estat dividida pels historiadors en tres periodes:
La Plena Edat Mitjana fou un periode comprès entre l'any 1000-1300.
Durant aques periode han succeït els següents fets:
- El començament del feudalisme.
- La formació de les corones d'Aragó i de Castella. -
El primer Rei de la Corona d' Aragó fou l'Alfons el Cast, sorgit de la unió de les dinasties dels ducs de Barcelona i el regne d'Aragó. A partir del segle XII el regne es va començar a expandir fins a conquerir Mallorca, dels almohades. -
La conquesta de Mallorca va ser una conquesta comandada per Jaume I d'Aragó que va acabar destruint el poder almohade (els islàmics) a l'illa de Mallorca, l'esclavització de la població andalusina autòctona, el repoblament de l'illa amb població catalana sota un règim feudal i la creació del Regne de les Mallorques. -
La Corona de Castella comença el 1230, any en el qual Ferran III de Castella es corona rei de Castella i rei de Lleó, el qual incloïa els regnes de Galícia i Astúries.
Amb Ferran III, es produeix la unió de Castella i Lleó, en heretar, primer la corona de Castella de mans de la seva mare Berenguela, cedida el 1217, i que s'havia convertit en reina després de la mort del seu germà Enric I, mort sense descendència. -
Les Homilies d'Organyà és un fragment d'un sermó destinat a la predicació de l'Evangeli i descobert a Organyà el 1904. Representa un dels documents literaris més antics escrits en llengua catalana. Són la traducció al català d'uns sermons escrits en occità (la llengua d'Occitània, el sud de l'actual França) i mostren l'ús de la llengua catalana en la predicació cap al poble. El text original es troba a la Biblioteca de Catalunya. És la primera vegada que es veu el català escrit. -
L'Edat Mitjana ha estat dividida pels historiadors en tres periodes: La Baixa Edat Mitjana fou un periode comprès entre l'any 1300 i la caiguda de Constantinoble. Durant aques periode han succeït els següents fets:
- La Pesta negra, una pandèmia mortal.
- La caiguda de l'últim regne musulmà.
- La caiguda de Constantinoble. -
La Pesta Negra fou una pandèmia, que possiblement va sorgir 1346 a la Xina i a través de Síria, s'estengué fins a arribar a Grècia, Egipte i els Balcans. El 1347 arribà a Sicília; el 1348 havia infectat Suïssa i tota Itàlia,. Després s'estengué a França i a la Península Ibèrica. El 1349 arribà al Regne Unit. El 1353, després d'haver infectat tot Europa, es va reduir fins a desaparèixer. Segons els estudis moderns, la Pesta Negra matà gairebé 200 milions de persones, 2/3 de la població d'Europa. -
La caiguda de Constantinoble fou causada per l'Imperi Otomà, a mans dels Turcs. El gran Imperi romà d'Occident en el seu moment ocupà des de Pèrsia fins als Alps quedà reduït a les muralles de la Capital. La gran nació caigué com una capital sense país. Els turcs van anar conquerint els territoris romans fins a conquerir la seva capital, Constantinoble. La caiguda d'aquesta gran ciutat simbolitza el final de l'edat mitjana. -
L'Emirat o Regne de Granada fou un regne andalusí amb capital a Granada. Fou l'últim regne musulmà que exixtí. Ells convivien amb els regnes catòlics i inclús comerciaven amb ells. Va ser una victòria per als regnes cristians, que volien governar tota Espanya. El seu últim rei va ser Boabdil, que va perdre el tron davant els reis Catòlics el 2 de gener de 1492.