-
l'Imperi Romà d'Occident el 476 assumí la jurisdicció sobre la totalitat de l'Imperi i es mantingué durant un mil·lenni fins a la seva conquesta pels otomans el 1453.[3] Fou la major potència econòmica, cultural i militar d'Europa durant gran part de la seva existència
-
L'alta edat mitjana és una de les divisions convencionals de la historiografia europea que fa referència al període entre la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident i l'any 1000.
-
El Regne de Toledo fou el regne dels visigots a Hispània successor del Regne de Tolosa. El període a considerar va des del 507 fins aproximadament el 721, tot i que en els primers temps la capital fou a Barcelona, i en els darrers a Narbona i altres ciutats de Septimània (després de la invasió àrab del 711) -
L'expansió de l'islam són les conquestes militars de la civilització àrab o musulmana que van fer caure l'Imperi Sassànida, el nord d'Àfrica, la península Ibèrica i parts de l'Imperi Romà d'Orient. També s'inclou en aquesta denominació l'influx dels comerciants al Magrib i altres parts d'Àfrica, així com les missions fetes a les Filipines
-
La península Ibèrica va convertir-se des del segle VIII en una zona de contacte marginal de dues estructures socioeconòmiques diferents: la islàmica (tributària mercantil), el centre d'aquesta està situat en l'Orient Mitjà i la cristiana (feudal), el centre està situat a Europa Occidental -
Imperi Carolingi és un terme historiogràfic utilitzat per referir-se a un període de la història europea derivat de la política dels reis francs, Pipí i Carlemany, que va suposar un intent de recuperació en els àmbits polític, religiós i cultural de l'època medieval a Europa occidental, i és un fet rellevant i important la coronació de Carlemany com a emperador a Roma com a signe de restauració de facto de l'Imperi Romà d'Occident (segons la doctrina de la translatio imperii).
-
Irene va néixer en una família noble d'Atenes, els Sarantapekhos (Σαρανταπήχος). El seu oncle Costantí Sarantapekhos, era un patrici i probablement estrateg d'un dels temes de Grècia. Quan va quedar òrfena, fou portada a la cort de l'emperador Constantí V. L'1 de novembre del 769, algunes naus la van escortar al palau de Hiera, a la riba asiàtica del Bòsfor, per portar-la després a Costantinoble on fou acollida solemnement -
El Tractat de Verdun va ser signat el dia 11 d'agost del 843 per Lotari I, Carles el Calb i Lluís el Germànic, fills de Lluís el Pietós i nets de Carlemany per tal de repartir-se els territoris de l'Imperi Carolingi i posar fi als anys d'hostilitat per la guerra civil franca.[1] -
Ripoll, monestir de patronatge comtal, va ser fundat vers el 879-880 per Guifré el Pelós, comte d’Urgell, Cerdanya, Girona-Besalú i Barcelona, dins un pla molt ambiciós d’afermament del seu poder a l’alta vall del Ter i en territoris de més al sud, que des de la revolta d’Aissó (826-827) havien restat desorganitzats i amb una població molt minsa. -
Després de les invasions dels musulmans, els hongaresos i els normands, que havien assolat Europa als segles precedents, pels volts de l'any 1000 comença un període de creixement econòmic i demogràfic que comportarà la crisi de la societat feudal i l'aparició de noves formes d'organització política i socia
-
Una successió de diferències eclesiàstiques i disputes teològiques entre l'Orient Grec i l'Occident Llatí va precedir la divisió formal que es va produir el 1054.[1][2][3] Entre aquestes van destacar: la processó de l'Esperit Sant (Filioque), què s'hauria d'utilitzar a l'Eucaristia, ja fos pa amb llevat o sense [a] la pretensió del bisbe de Roma de jurisdicció universal i el lloc de la seu de Constantinoble en relació amb la pentarquia -
El seu naixement és fruit de la unió dinàstica sorgida pel compromís de matrimoni entre el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i la infanta Peronella d'Aragó el 1137, que donaren en herència els seus territoris i títols al seu fill i successor comú, Alfons el Cast, primer rei d'Aragó i comte de Barcelona -
La batalla de Las Navas de Tolosa (16 de juliol de l'any 1212), anomenada també batalla d'al-'Uqab o batalla d'al-Ikab o, simplement, la Batalla en les cròniques de l'època, fou una batalla decisiva per a l'expansió coneguda com la conquesta feudal hispànica, perquè és el punt en què l'hegemonia musulmana dona pas a l'hegemonia dels regnes cristians. Segons els autors musulmans, la batalla es va lliurar dimarts 15 de sàfar del 609, que correspon al 17 de juliol del 1212 -
el 1348 havia infectat Suïssa (excepte els Grisons) i tota la península Itàlica, on només el territori del Ducat de Milà en fou parcialment estalviat. Des de Suïssa s'estengué a França i la península Ibèrica i el 1349 arribà a les Illes Britàniques.[1] El 1353, després d'haver infectat tot Europa, els focus de la malaltia es reduïren fins a desaparèixer.[2] Segons estudis moderns, la Pesta Negra matà com a mínim un terç de la població del continent,[3] és a dir, gairebé 20 milions de persones. -
Colom inicià un viatge cap a les Índies amb una nova ruta per l'oest del continent, un itinerari equivocat que el dugué fins a Amèrica el 12 d'octubre de 1492. Des d'un començament, Colom cregué haver arribat a un arxipèlag de l'Índia, de manera que no s'havia adonat que les terres on acabava de posar els peus eren un nou continent
You are not authorized to access this page.