-
La civilització minoica es va desenvolupar a l'illa de creta, durant l'edat del bronze, l'any 2000 aC. Gràcies a les seves condicions geogràfiques eren una societat comerciant. Es caracteritzaven pels seus palaus amb murals i pintures. Finalment, aquesta civilització va ser conquerida pels micènics.
-
Els micènics venien del Peloponès, i van conquerir Creta el 1400 aC. Eren guerrers, i es distingien per a les seves tombes gegants, fetes per a enterrar als seus reis, les seves ciutats estiguessin fortificades i per a l'escriptura que es podia considerar grega. Els micènics no van ser conquerits, però si destruïts per invasors que ja duien armes de ferro.
-
Aquesta època comença després de la invasió dels micènics, s'anomena així perquè des d'aleshores, fins a l'any 900 aC no se'n sap gaire bé res, per aquest fet els historiadors li van posar aquest nom.
-
Durant aquest període de temps la població de les polis gregues va augmentar, i per a l'escassesa de recursos els camperols temien convertir-se en esclaus per acumulació de deutes, així que la solució que van proposar va ser marxar de les seves polis natals i anar a viure a una altra part lluny de l'Hèl·lade (conjunt de territoris que compartien la cultura grega), allò es convertia en una nova polis que s'anomenaria una colònia, independent a l'anterior polis.
-
Cap al segle VII els filòsofs van deixar les explicacions mítiques als fenòmens naturals, i van començar a tenir pensaments racionals que eren els que li intentaven donar una explicació científica i lògica a aquests mateixos successos. -
L'època arcaica de l'art grec eren escultures que representaven atletes i sacerdotesses amb una especial característica, la quasi inexpressió facial i la rigidesa que mostraven. És a dir, postures poc expressives o elaborades, on estaven sempre drets i, si era una persona important, amb un peu més endavant que l'altre. Això era perquè l'art egipci era la inspiració d'aquesta època.
-
A Atenes els comerciants va començar a acumular riquesa, més que els mateixos aristòcrates. En canvi, els camperols s'estaven ofegant en deutes, la qual cosa els posava en risc de convertir-se en esclaus.
Ni els camperols ni els comerciants feien costat als aristòcrates. Les famílies aristòcrates van perdre el poder a Atenes la qual cosa va donar pas a un nou sistema polític on els ciutadans decidirien qui els representaria durant un temps i les qüestions importants. -
Eren poblats a l'estil de les polis gregues de la península Ibèrica, estaven des del que seria l'actual França fins a Andalusia. Eren agricultors i ramaders, la seva economia es basava en això, fins que els grecs i els fenicis els hi van instruir el comerç i l'artesania. Vivien en poblats fortificats, les seves cases eren simples, eren cambres de pedra amb sostre de fusta o palla. Tenien escriptura, es podria llegir, però no traduir. La seva religió alabava a la natura i incineraven als morts. -
Els perses, els grans enemics dels grecs, van conquerir part del territori grec i tot i les diferències entre Esparta, una altra polis important en aquell moment, i Atenes es van haver d'unir per lluitar contra l'enemic. -
Per aquesta rivalitat entre perses i grecs anomenada anteriorment, es van desencadenar unes guerres entre Grècia i Pèrsia (La batalla de Marató i la batalla de Salamina), anomenades guerres mèdiques.
-
Grans filòsofs que coneixem com ara Sòcrates, Plató o Aristòtil van reflexionar sobre l'existència humana, el nostre comportament o també sobre política. Van fer grans reflexions sobre la natura o grans avenços en les matemàtiques, l'astronomia, història i medicina.
D'aquest període van sortir frases com <<Jo només sé que no sé res>>. -
Els escultors basaven el seu esforç a fer l'anatomia del cos humà perfecte en les seves escultures, i quan ho van aconseguir es va crear una bellesa estandarditzada que constava d'unes proporcions per fer bé l'escultura que quedes el més semblant a un humà (en aquest cas esculpien atletes, deus o criatures mitològiques). Esculpien en marbre o bronze.
-
Atenes era una polis important amb un sistema polític diferent del de les altres polis. Eren agricultors i ramaders, també feien molta ceràmica i sobretot gerres decorades amb formes geomètriques o cossos humans fetes per beure vi o guardar-hi perfums. Part del que feien també eren edificis religiosos construïts de marbre. Es feien tèxtils i tots els treballs artesans que he mencionat es venien en botigues ambulants. Els agricultors i ramaders, exportaven les seves collites cap a altres polis.
-
La batalla de marató és un dels enfrontaments entre Pèrsia i Grècia de les guerres entre aquests dos, les guerres mèdiques. Aquesta batalla la van guanyar els grecs. -
La batalla de Salamina, com la de Marató, forma part de les guerres mèdiques, i va passar deu anys després del primer enfrontament (la batalla de marató). Aquesta batalla també la van perdre els perses. -
Després de la victòria contra els seus enemics, Atenes es va convertir en la polis que manava a Grècia, la gent d'Atenes cobrava impostos a les altres polis, així que els atenesos van augmentar a la seva fortuna. A Espata això no li va fer gaire gràcia i junt amb altres polis gregues van fer una lliga contra Atenes: La lliga del Peloponès. -
Atenes no es va quedar de braços plegats, també va fer una lliga junt amb altres polis que es deia: la lliga de Delos. Davant aquesta enemistat es va crear una guerra entre les dues polis, la guerra del Peloponès, la qual va guanyar Esparta.
-
Després que Esparta guanyes la guerra contra Atenes, Esparta es va convertir en la polis més important, mentre que Atenes va caure en declivi.
-
La divisió de les polis i la pobresa després de tants anys en constants guerres va sé del que es va aprofitar el Rei Filip II de Macedònia per conquerir gairebé tota Grècia. -
Després de la mort de Filip II, Alexandre Magne o Alexandre el Gran (fill d'en Filip) va crear un imperi immens al Pròxim Orient, Pèrsia i Egipte on va estendre la cultura grega i hi va fundar dues ciutats, Alexandria i Orient. -
L'imperi d'Alexandre III de macedònia es va dividir en diferents regnes (Macedònia, on també hi havia Grècia, Egipte i Síria) quan aquest mateix va morir a Babilònia (Mesopotàmia). Aquests regnes es van anomenar com a regnes hel·lenístics. -
A la fi Grècia va ser conquerida per l'imperi romà l'any 146 aC, que la van convertir en una de les seves províncies.