-
L'imperi Selyúcida (1037) fou un estat turc que es va arribar a expandir-se fins a l'actual Irán, Irak i Anatolia als segles XI i XIII.
L'inici del poder truc fou sorgit quan Alp Arslan (successor de Togrul) va vèncer a l'emperador Romano IV, de l'imperi Bizantí, l'any 1071 en la batalla de Manzikert.
A partir de 1243, las expedicions mongoles arrasaren el sultanat fins que finalment a l'any 1276 els selyúcidas perderen tot el seu poder, tot i que, l'imperi es mantingué fins al 1307. -
Gràcies a la dissolució de l'imperi Selyúcida causada per els mongols (imperi mongol dominaba que desde la península de Corea fins al riu Danubi), va sorgir un petit estat (estat otomà) en l'Àsia Menor. Que va anar des del 1299 fins al 1923.
Els turcs otomans començaren a controlar lentament altres estats turcs. -
Nicea va ser la principal clau del creixement del regne al caure sota el domini dels turcs otomans.
-
Domini dels turcs otomans a Brusa (ciutat turca).
Fou una altre derrota clau per al creixement del regnat, no només va proporcionar una capital, sino també les eines necessàries per a crear una administració otomana. -
A partir del 1354, els cossos d'expedició otomans dirigits per Suleyman Paşa, van establir una base permanent en la península europea de Galípoli, ometent les protestes de Cantacuceno (família de nobles de l'imperi Bisantí) i altres.
Aquest últim va haver de renunciar per haver sigut el responsable de que els turcs s'infiltressin a Europa.
Sota el manament del fill del rei Orhan I (1326-1359), Murad I, es van fer les primeres conquestes en la Europa sud-oriental. -
Murad I, va pendre Edirne (Adrianópolis) al 1361, la va convertir en la seva capital i va nombrar el primer ministre del Sultan (emperador) de Turquia del que seria l'imperi otomà: Kara Halil Paşa, dels Candarli, família que va monopolitzar el lloc durant el segle següent.
-
Devant la caiguda de la capital grega, i per tal de defensar Europa d'aquesta amenaça, l'actual papa intentà organitzar una corada, la qual mai tinguè lloc instant els reis cristians en lluitar.
-
Els turcs otomans continuaren avançat cap als territoris europeus, posant en alerta a la potència medieval del Regne Hongria.
D'aquesta manera, el rei Luis I (rei d'Hongria), va conduir al 1375 una batalla en el Principat de Valaquia.
La situació política entre els valacs i els hongaresos enfrontats als turcs otomans generaren certs conflictes entre ells, amb lo que es creà una situació on casi no es pogué contindre les invasions dels turcs. -
La invasió otomana va ser presa amb serietat pel rei húngar Segismundo (successor de Lluis I), per el que es va formar la coalició dels Estats eslaus del sud.
Fou en la batalla de Kosovo (1389) quan la victòria otomana sobre l'imperi Serbi va permetre realitzar noves conquestes al sud del Danubi, acabant amb l'última defensa organizada a l'àrea dels Balcans.
Això va deixar a Hongria com a únic enemic al sud-est d'Europa. Per lo tant, els turcs van conquistar finalment la península Balcànica. -
Beyazid, succesor de Murad I (assesinat en la batalla de Kosovo per un soldat serbi), va aconseguir el domini a l'oest de l'Àsia Menor.
-
Al 1396, els exèrcits otomans de Beyazid I (succesor de Murad I) van vencer a les forçes guerreres de Segismundo d'Hungría en la batalla de Nicópolis.
Al poc temps, els nobles hongaresos, encara disgustats s'alçaren contra Segismundo al 1401 i al 1403, sent derrotats en ambdues ocasions.
Tras ser derrotats, Segismundo continuà en el poder durant els quaranta anys següents, contenint els atacs turcs otomans, que ja realitzaven atacs en territori hongarès fins que Vladislao I agafi el tron. -
En la batalla de Varna dels otomans contra el hongaresos, fou mort el rei hongarès Vladislo I, donat aquest fet el seu succesor fou Juan Hunyadi un compte que havia dirigit anteriors batalles contra els turcs.
Tot i que l'herència originariament correspondia a Ladislao V, fill del rei hongarès ja mort Alberto Habsburgo, pero a causa de la joventut d'aquest, no el van considerar apte per al tron. -
Constantinoble, capital dels turcs (anteriorment dominada) va ser conquerida pels mongols gràcies a Tamerlan (el capità), qui va pendre presoner a Beyazid al 1402.
El control mongol sobre els otomans durà molt poc. Finalment, Constantinopla va ser novament dominada pels turcs al 1453.
Amb això, sota el regnat de Mehmed II l'actual rei (successor i fill de Murad I) acabaren amb el que quedaba de l'imperi Bisantí.
Els Regnes Europeus es quedaren inmòvils i notablement sorpresos davant la situació. -
Hunyadi cotinuà la lluita contra els turcs i aconseguí la victòria en el Sitio de Belgrado, sent aquesta la primera gran batalla guanyada pels europeus cristians contra els turcs.
En honor a aquesta proesa, el Papa Calixto III ordenà que es ordenés un toc de campanes del migdia per honorar la victòria hongaresa, d'aquesta manera, Hongria va rebre el títol de «último bastión del cristianismo en Europa».
Aquesta victòria a transcendit fins als nostres dies a la novel·la Tirant lo Blanc. -
Tras la mort de Juan Hunyadi, Matías Corvino (el seu fill menor) fou coronat al 1458, el qual, mantintrà una política expansionista a Europa.
Durant el seu regnat va aconseguir contenir els exèrcits otomans. Tot i que, més endavant amb la seva mort, els turcs ressorgiren a la conquesta. -
Vald Tepes (Vald III), fou príncep de Valàquia, un gran lluitador devant l'expansionisme otomano (turc), fou famós per la manera de castigar als enemics i traïdors.
Cal destacarlo ja que, el sobrenom Blanc de la novel·la Tirant lo Blanc fou inspirat en aquest personatge.
A més, en els viatges que fa Tirant podem veure com aquest, entra en contacte amb gents i paisatges d'arreu de la mediterrània que queden descrits amb tot detall en aquesta novel·la tant valuosa.
