-
Abraham viu a Mesopotàmia. Yavhé (Déu) li promet que serà pare d'un gran poble i una terra: Canaan/Israel (la Terra Promesa)
-
Abraham té dos fills; Ismaell, fill de l'esclava Àgar; i Isaac, fill de Sara,.
-
els hebreus van emigrar a Egipte, on van viure uns quatre segles i, segons la tradició, van ser progressivament esclavitzats perquè van oblidar l’Aliança amb Déu.
-
Javhé va lliurar a Moisès les Taules de la Llei amb els deu manaments, el Decàleg, que li van servir per a reglamentar la vida del seu poble, basada en el compliment de la Llei divina
-
Moisès, va tenir una revelació. Se li va aparèixer el Déu d’Abraham, que se li va presentar com a Javhé, i li va dir que volia renovar l’Aliança amb el seu poble. Va prometre que els alliberaria de l’esclavitud i els donaria la terra de Canaan si l’adoraven i l’obeïen.
-
La lluita contra els filisteus i la reconquesta de Canaan van afavorir la unificació del poble sota un sol regne. Amb David i Salomó, el regne va ser dividit i va caure sota diversos conqueridors: babilonis, perses, grecs i romans.
-
Després de la caiguda de Babilònia sota els perses, els va ser permès de tornar. Van reconstruir el Temple de Jerusalem i van proclamar que era l’únic estatge de Déu i que no se li podien oferir sacrificis enlloc més. Durant l’exili va sorgir una nova institució religiosa: la sinagoga, l’assemblea dels hebreus que no podien anar a Jerusalem i que es reunien per honorar Déu i llegir els textos sagrats.
-
els romans van ocupar la zona i van establir-hi el seu domini.
-
van reconèixer com rei dels jueus (però sota domini romà) Herodes el Gran.
-
es va presentar com el messies que estaven esperant, però els sacerdots i els rabins no el van reconèixer com a tal.
-
la tensió contra els romans va esclatar en una revolta l’any
-
Jerusalem va ser conquerida, el Temple completament destruït i molts jueus han haver d’exiliar-se.
-
l’emperador Adrià els va expulsar de Jerusalem, que va ser convertida en una ciutat romana, i els jueus es van dispersar per les ciutats de l’Imperi. Amb la pèrdua del Temple i l’exili va desaparèixer també la principal força unificadora. Però les sinagogues van mantenir unida la comunitat hebrea, gràcies al seu paper en el fidel compliment de la seva llei i la seva tradició. El lideratge religiós va passar dels sacerdots als mestres o rabins.
-
els territoris d’Israel van ser ocupats pels exèrcits d’Alexandre Magne. Això va permetre als hebreus formar diverses comunitats pels territoris hel·lènics, i la seva religió va adoptar algunes idees d’origen grec o persa. Van sorgir diversos grups, com els saduceus (sacerdots descendents de Sadoc), els fariseus (laics pietosos), els essenis o els zelotes, que lluitaven contra la dominació estrangera.
-
l’Europa cristiana medieval els hebreus vivien en barris aïllats anomenats calls (guetos). Les comunitats hebrees van ser relativament ben tractades fins el segle IX, però a partir d’aleshores es van començar a produir revoltes antijueves i persecucions.
-
els Jueus van ser expulsats de França, i després que la pesta negra assolés Europa, van ser acusats de propagar l’epidèmia i es van multiplicar les matances
-
després de la presa de Granada per Castella, també van ser expulsats de la península ibèrica. Una gran part es van traslladar al Marroc; d’altres van emigrar a l’Europa del nord, especialment als Països Baixos i a Anglaterra.