-
1990 BCE
Els orígens del poble d’Israel
Moltes religions tenen objectes o imatges sagrades. Per al poble d’Israel, és la seva història la que és sagrada, ja que segons la seva tradició és el relat de la seva aliança amb Déu. El poble jueu no formava una veritable unitat, sinó que era un conjunt de pastors seminòmades.Adoraven el Déu pastor (semític). Encara acceptaven altres déus, i fins i tot mantenien antics cultes animistes, com la veneració de pedres sagrades, fonts ... -
1900 BCE
Abraham
Abraham neix a mesopotamia. ell i Javhé fan na aliança.Abraham tindra descendencia i una terra on viure a canvi de la fe /confiança en Jahve -
Period: 1900 BCE to
història del judaisme
Eix cronològic de la història del poble d'Israel -
1800 BCE
sacrifici d'isaac
Javhé posa a prova a Abraham. li demana que sacrifiqui el seu fill -
1700 BCE
Moisès i l’Èxode:
cap al 1700 aC, els hebreus van emigrar a Egipte, on van viure uns quatre segles i, segons la tradició, van ser progressivament esclavitzats perquè van oblidar l’Aliança amb Déu. Però cap el 1300 aC, un d’ells, Moisès, va tenir una revelació. Se li va aparèixer el Déu d’Abraham, que se li presentar com a Javhé, i li va dir que volia renovar l’Aliança amb el seu poble. Va prometre que els alliberaria de l’esclavitud i els donaria la terra de Canaan si l’adoraven i l’obeïen. -
940 BCE
Esplendor i caiguda del Regne d’Israel
La lluita contra els filisteus i la reconquesta de Canaan van afavorir la unificació del poble sota un sol regne. Amb David i Salomó, el regne va ser dividit i va caure sota diversos conqueridors: babilonis, perses, grecs i romans. -
930 BCE
Canaan, la unificació i la monarquia.
Després d'arribada a Canaan, els jueus van anar conquerint les ciutats cananees una per una, però no van poder dominar-les totes. El successor de Saül, David, va derrotar els filisteus, va conquerir Jerusalem i va iniciar la construcció d’un gran temple, que va ser acabat pel seu fill, Salomó. Poc després de la seva mort (930 aC), el regne va ser dividit en dos: el Regne d’Israel (10 tribus) al Nord i el de Judà al sud (2 tribus). -
600 BCE
. Els profetes, portaveus de Déu
El terme profeta es refereix a una persona que serveix com a intermediari entre la humanitat i la divinitat. Un profeta és algú que sosté haver tingut una experiència personal amb Déu, rebent d'aquest la missió de comunicar les seves revelacions i, com a conseqüència d'això, parla en el seu nom als éssers humans. El seu carisma d'interpretar la història des de la perspectiva de Déu rep el nom de do de profecia. -
587 BCE
L'exili a Babilònia
Bona part dels seus habitants, sobretot l’elit política i religiosa, van ser duts captius a Babilònia. Van reconstruir el Temple de Jerusalem. Durant l’exili va sorgir una nova institució religiosa: la sinagoga, l’assemblea dels hebreus que no podien anar a Jerusalem i que es reunien per honorar Déu i llegir els textos sagrats. -
333 BCE
Dominació grega i romana
Els territoris d’Israel van ser ocupats pels exèrcits d’Alexandre Magne. La seva religió va adoptar algunes idees d’origen grec o persa. -
10
La diàspora del poble jueu
L’exili i la dispersió podien haver significat la dissolució del poble jueu, però aquest va ser capaç de mantenir la seva fe i les seves tradicions en les diverses comunitats disperses, malgrat les persecucions que va patir en nombrosos llocs. Però no tot van ser dificultats, sinó que també va haver-hi diversos períodes de prosperitat i auge cultural. -
66
Revolta i diàspora
La tensió contra els romans va esclatar en una revolta. L’any 132 van tornar a rebel·lar-se i un altre cop van ser reprimits. L’any 135 l’emperador Adrià els va expulsar de Jerusalem... La seva situació va empitjorar després de la conversió de l’imperi romà al cristianisme. El judaisme no va ser prohibit. L’imperi romà d’Orient, que es va convertir en l’imperi bizantí, va ser tan dur amb els jueus que, quan es va produir la conquesta musulmana en el s VII, van rebre els àrabs com a alliberadors.